Una cura de humilitat

Amics meus, el company aberron ha publicat potser lo més bonic que es pot publicar. Seieu, poseu els altaveus, relaxeu-vos i gaudiu: 

[@more@]

 
(Algú pot dir-me quina música és aquesta?) La darrera imatge va ser presa pel Voyager 2, a 6.000 milions dekilòmetres, quan estava a punt de deixar el Sistema Solar tot allunyant-se de Neptú. Abans de fer-lo, es va girar i ens va obsequiar aquesta foto: la de la Terra que s'ha fet des de més lluny. Com diu l'aberron, aquesta foto, junt amb les paraules d'en Carl Sagan va ser un dels moments més bells a la història de la televisió.
 

I aquí us poso les paraules del Carl Sagan molt semblants a les que heu sentit al vídeo:
 
Vam tenir èxit a prendre aquesta fotografia, i en veure-la, es veu un punt. Això és aquí. Això és casa. Això és nosaltres. Sobre ell, tot aquell que estimes, tot aquell que coneixes, tot aquell de qui has sentit parlar, cada ésser humà que va existir, va viure les seves vides. La suma de la nostra alegria i sofriment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques, cada caçador i recol·lector, cada heroi i covard, cada creador i destructor de la civilització, cada rei i pagès, cada jove parella enamorada, cada mare i pare, cada esperançat nen, inventor i explorador, cada mestre de moral, cada polític corrupte, cada "superestrella", cada "líder suprem", cada sant i pecador a la història de la nostra espècie va viure aquí – en una volva de pols suspesa en un llamp de llum del Sol.

La Terra és un escenari molt petit en una vasta sorra còsmica. Pensa en els rius de sang abocada per tots aquests generals i emperadors, perquè, en glòria i triomf, poguessin convertir-se en amos momentanis d'una fracció d'un punt. Pensa en les interminables crueltats visitades pels habitants d'una cantonada d'aquest píxel per als gairebé indistingibles habitants d'alguna una altra cantonada; el freqüent de les seves incomprensions, el que té d'àvids matar-se uns a altres, el fervent del seu odi. Les nostres postures, la nostra imaginada auto-importància, la il·lusió que tenim una posició privilegiada a l'Univers, són desafiades per aquest punt de llum pàl·lida.

El nostre planeta és una volva solitària de llum a la gran envoltant foscor còsmica. En la nostra foscor, en tota aquesta vastitud, no hi ha ni un indici que l'ajuda arribarà des d'algun altre lloc per salvar-nos de nosaltres mateixos.

La Terra és l'únic món conegut fins ara que alberga vida. No hi ha cap altre lloc, almenys en el futur pròxim, al qual la nostra espècie pogués migrar. Visitar, sí. Colonitzar, encara no. Ens agradi o no, en aquest moment la Terra és on hem de quedar-nos.

S'ha dit que l'astronomia és una experiència d'humilitat i construcció de caràcter. Potser no hi ha millor demostració de la ximplesa dels prejudicis humans que aquesta imatge distant del nostra minúscul món. Per a mi, subratlla la nostra responsabilitat de tractar-nos els uns als altres més amablement, i de preservar el pàl·lid punt blau, l'única llar que mai hem conegut.

 
Som petits. Molt petits.
 
Bon cap de setmana.
 
Fonts:



Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Una cura de humilitat

  1. Pd40 diu:

    Genial! I una mica avergonyit, que siguem capaços d’aconseguir aquestes coses i encara hi hagi tanta gent que es mor de gana.

  2. dan diu:

    Excel.lent!

  3. omalaled diu:

    Gràcies. El mèrit és tot d’en Sagan. Va ser ell qui va demanar que es fes la foto, va se ell un dels impulsors de tota aquesta moguda dels Voyager i són d’ell les reflexions que podem sentir.

    On ets, Sagan? Volem tornar a ser petits i que ens expliquis més coses del Cosmos …

    Salut!

Els comentaris estan tancats.