Rajos X

El primer dia de gener de 1896 un físic alemany nomenat Wilhelm Röntgen va enviar als seus col·legues de tota Europa detalls d’una sorprenent observació. Per a demostrar el seu argument va incloure una fotografia en la qual podia veure’s una imatge de quelcom semblant als ossos de la seva mà amb la carn tot just discernible com un tènue halo i amb l’ombra d’un anell.
[@more@]

I tot l’havia descobert de forma accidental en un laboratori de la Universitat de Würzburg. Un parell de mesos enrere, el nostre personatge havia notat una estranya fluorescència en una pantalla, una lluentor en una pantalla fosforescent prop d’un tub de descàrrega elèctric en el seu laboratori. Va adonar-se que el fenomen estava relacionat amb la producció de rajos catòdico que estava produint en aquell tub que tenia en altra taula del laboratori, sense connexió aparent amb la pantalla que s’havia tornat fluorescent.

Era així fins i tot si embolicava el tub de rajos catòdics amb gruixos i opacs materials. Va començar llavors una activitat febril, durant dos mesos, per a caracteritzar bé les propietats de la nova radiació. Al posar la mà entre el tub i la pantalla va veure la imatge dels ossos de la seva mà. Resulta que, sense saber-lo, els físics havien estat generant rajos X durant anys sense saber-lo. Aquests experiments van incloure les primeres radiografies de la història, com la mà de la seva esposa (després d’una exposició de 15 minuts):

 
Imatge de la mà rajos X


També va radiografiar les mans d’un col·lega. Només quan va tenir resultats concrets i madurs els va comunicar a la Societat Físic-Mèdica de la seva universitat. Això li va portar enemics; per exemple, Silvanus Thompson es va queixar que havia deixat molt poc perquè els altres contribuïssin a l’expansió del camp.

A Alemanya, el 4 de gener de 1896 Emil Warburg va mostrar algunes de les fotografies preses per Röntgen en una reunió de la Societat Física de Berlín. A l’endemà, l’agència de notícies Wiener Presse transmetia la història del descobriment i un dia més tard la notícia circulava per tot el món. S’acostaven els núvols de la guerra però el London Daily Chronicle deia: Els remors d’una alarma de guerra no han de distreure l’atenció del meravellós triomf de la ciència que acaba de comunicar-se a Viena. S’anuncia que el professor Röntgen de la Universitat de Würzburg ha descobert una llum que, a l’efectuar una fotografia, travessa la carn, el vestit i altres substàncies orgàniques.

Els metges van veure immediatament la seva aplicació. En paraules del propi Röntgen:

Es pot imaginar l’interès que va suscitar en el món científic el descobriment i la sensació que va crear a tot arreu; pocs van ser els laboratoris en els que no es va provar de seguida repetir l’experiment… Gairebé immediatament, la possibilitat d’aplicacions pràctiques va atreure al públic i molt especialment a la professió mèdica. Estava clar que es tenia un mètode de gran utilitat per al diagnòstic de fractures complicades, o per a localitzar cossos estranys en el cos. Per a mi, això va tenir una conseqüència desafortunada. El meu laboratori es va veure inundat per metges que portaven als seus pacients, dels quals se sospitava que tenien agulles en diferents parts dels seus cossos, i durant una setmana vaig haver d’emprar la major part de tres matins a localitzar una agulla en el peu d’una ballarina de ballet.

Fins al mateix Kaiser Guillermo II li va sol·licitar una demostració en la Cort.

Els rajos X de Röntgen, en principi, no semblaven rajos. Si ho fossin haurien de presentar polarització, interferències, difracció, etc.; una sèrie de fenòmens que per l’època no es detectaven. Tornem a deixar que sigui Röntgen qui ens ho expliqui:

He observat, i en part fotografiat, moltes imatges d’ombres d’aquest tipus [ombres dels cossos que es col·loquen entre l’aparell i la pantalla fluorescent], la producció de la qual té un encant especial. Posseeixo, per exemple, fotografies de l’ombra… dels ossos de la mà;… d’un conjunt de peses tancats en una caixa… He intentat de moltes maneres detectar fenòmens d’interferència dels rajos X, però, desgraciadament, sense èxit, probablement a causa de la seva feble intensitat…; tampoc pot ser polaritzada per cap dels mètodes ordinaris.

Quan es va estendre la notícia, els laboratoris de tot el món van començar a fer experiments i llavors sí va quedar establert que eren una espècie de radiació electromagnètica de longitud d’ona més curta que la llum visible i la ultraviolada.

A Barcelona, un grup de professors d’universitat, mèdics i fotògrafs va intentar reproduir els experiments i per a obtenir una fotografia de molt baixa qualitat d’una mà la van haver de sotmetre a una exposició de 50 minuts.

I còm vam donar la benvinguda al gran descobriment per les nostres terres? Bé, ja se sap que abunda la picaresca. Va haver èpoques que el millor banc era un mateix (parlo en passat però creuo els dits). Les persones duien els diners en monedes guardat a les faixes que formaven part del vestuari rural de les gents. Eren grans monedes de "duro", algunes encara de plata. Ho duien sempre encara que aquest fossin escassos quilòmetres els que separaven un poble d’un altre.

Va haver cert metge que coneixia bé aquests costums i els va saber aprofitar. Al pacient que entrava a la seva consulta li suggeria la conveniència de sotmetre’l a una exploració amb el flamant aparell de rajos X.

— I això quant em costarà? —preguntaven sempre l’home o la dona, preocupats per qualsevol despesa supèrflua, i temerosos que aquella "extravagància" els alterés l’economia.

— Bé —responia el metge—, això ja l’hi diré després; depèn del que vegi per la pantalla.

I no mentia en absolut. Al malalt li feia passar a la sala de rajos X indicant-li com havia de posar-se i sempre amb l’advertiment:

— No cal que es tregui vostè la roba. Aquests aparells moderns poden veure a través de la tela.

I és clar que veia… les monedes que ell o ella guardaven a la faixa i feia un ràpid recompte. Al cap d’uns moments donava per finalitzada l’exploració.
         
— Què tinc, doctor? —el pacient preguntava mirant els ulls del metge.
— Doncs afortunadament gens de quin preocupar-se. Són trenta duros.

O altra quantitat ajustada al que ocultava a primera vista, però no als rajos X, a la faixa. I el pacient, amb més o menys gest de dolor de l’ànima que no físic, treia les monedes i les posava sobre la taula del metge. En una ocasió va aplicar el procediment a un home que després d’abonar-li la tarifa del cas va demostrar sorneguerament que havia captat el truc.

— Bona vista té vostè, doctor. Quaranta duros portava i quaranta m’ha tret.

Sabem, a pesar que avui dia això no passa. Almenys, en el que a exploració per rajos X es refereix. En fi, continuem amb fets de més honra.

La notícia també va arribar A França i el 20 de gener de 1896 la Académie des Sciences va dedicar la seva reunió a estudiar el tema. Un dels que estava en aquella reunió era un tal Antoine Henri Becquerel, catedràtic de física en el Musée d’Historie Naturalle de París. Aquesta càtedra l’havia ocupat abans el seu pare i abans que ell, el seu avi. Era un expert en fluorescència. Al cap i a la fi, l’havia estudiat tota la seva família. Mirant d’aprofundir més en el tema va arribar a donar amb altre descobriment al que gairebé ningú no hi va fer cas fins que va aparèixer una polonesa que es deia Marie Sklodowska, posteriorment coneguda com Madame Curie. Òbviament, em estic parlanr del descobriment de la radioactivitat, però podem deixar-lo per a altra història.

Röntgen va acceptar la càtedra de física a la Universitat de Munich en 1900 així com distincions científiques com la Medalla Rumford de la Royal Society de Londres i també el grau honorari de Doctor en Medicina que li va conferir la seva Universitat de Würzburg.

Però va morir gairebé sense calés, com acostumen a fer molts benefactors de la humanitat. I és que va rebutjar patentar el seu descobriment, i gràcies a això tot el món va poder beneficiar-se dels rajos X. També va rebutjar el títol honorari de passar a dir-se von Röntgen, que li hauria valgut la seva entrada a la noblesa alemanya. També havia donat els diners del seu Premi Nobel de 1901 a la seva estimada Universitat de Würzburg.

Així que recordeu quan us facin una radiografia, que el científic que està darrere de tot això va ser una persona excepcionalment generosa.

 
Fonts:
“Incertidumbre”, David Lindley
“El poder de la ciencia”, José Manuel Sánchez Ron
“Marie Curie y su tiempo”, José Manuel Sánchez Ron
“El canon científico”, José Manuel Sánchez Ron
“De Arquímedes a Einstein”, Manuel Lozano Leyva
“Anecdotario médico”, Ignacio Arana
http://www.profisica.cl/personajedelmes/biografias.php?id=21
http://eltamiz.com/2008/10/28/premios-nobel-fisica-1901-wilhelm-rontgen/

La foto està treta d’aquest darrer enllaç.

 

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Rajos X

  1. Joan diu:

    L’anècdota de les tarifes no la sabia, de totes maneres no sé perquè no m’estranya.

    Carai amb la família Becquerel.

    Pel que fa als rajos X a Alemanya i a altres països n’hi diuen radiació Röntgen.

  2. omalaled diu:

    Del Becquerel hi ha qu hi diu fins i tot, que hi va nèixer allà mateix: al Museu.

    També hi ha qui diu que va se en Tesla i no en Röntgen qui va descobrir i estudiar abans els rajos X. Llàstima que tot el que he trobat d’aquest darrer és en anglès.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.