Mayo i l’efecte Hawthorne

Aquesta és una d’aquelles històries que no sé si classificar d’instructives, gracioses o curioses. No pertany a la física o la química (com és habitual), sinó a la psicologia o potser sociologia. És d’aquelles que si no la saps vas totalment perdut, però quan et diuen la resposta et preguntes còm no havies caigut tu mateix. Anem per feina.

[@more@]

Segur que en el vostre treball us haureu trobat les mil i una tècniques per treure-us major productivitat. Avui parlarem d’un d’aquests estudis que es van fer per poder veure si existia algun aspecte controlable del treball que tingués relació amb la productivitat o rendiment del treballador.

Un dels pioners més destacats d’aquests estudis és el nostre heroi d’avui: el psicòleg australià George Elton Mayo (1880-1949). Va ensenyar lògica, filosofia i ètica fins que va arribar als Estats Units i va començar a realitzar investigacions industrials en 1922. Va estudiar l’efecte de descansos en la productivitat del treballador en diverses firmes del ram tèxtil. Va introduir pauses regulars als treballadors que feien girar els molins de cotó i va observar millores en la productivitat. Aquests descansos no van ser acceptats pels superiors que en absència de Mayo les trien tenint com a resultat una caiguda de la productivitat. Això posava de manifest l’efectivitat de les accions introduïdes per ell.

Fins aleshores els estudis s’havien centrat en les relacions mecàniques de l’empresa. Les relacions socials mai s’havien estudiat. Va escriure tres llibres sobre problemes humans, socials i polítics d’una civilització industrial. Els problemes polítics, particularment, podrien ser funcionaris corruptes i les regulacions amb les quals deu de conformar-se la indústria. En aquests llibres manifesta la seva creença que si es tractés al treballador amb respecte i s’intentessin resoldre les seves necessitats els efectes serien beneficiosos tant per al treballador com per a la gerència. Va dir que els treballadors actuaven segons els sentiments i l’emocions.

Però la cosa més curiosa va succeir en 1924. Uns enginyers industrials a la planta Hawthorne Works de la Western Electric Co., en Cicero, Illinois, van dissenyar uns experiments per saber, per exemple, quins efectes causa en la producció un augment de lluminositat així com si influeix la temperatura o la humitat o què succeeix al fixar períodes de descans o si donem facilitats o augmentem el sou.

Amb les treballadores que allà tenien van formar un grup experimental i un altre de control. El grup experimental va ser exposat a diferents intensitats d’il·luminació, mentre que el de control treballava sota una intensitat fixa. Els enginyers esperaven que la producció individual estigués directament relacionada amb la intensitat de la llum.

Però els resultats van ser sorprenents: augmentant la intensitat de la llum en el grup experimental es va veure que la producció augmentava en tots dos grups. Van augmentar encara més la intensitat amb idèntics resultats. Més tard, van començar a baixar la intensitat i van veure que la producció encara augmentava més i també en els dos grups. Les conclusions dels enginyers van ser que el nivell d’il·luminació no estava relacionat en forma directa amb la productivitat de les empleades però no van poder explicar els resultats obtinguts.

Es van introduir llavors altres canvis (períodes de descans, dinars gratis, jornada laboral més curta) i la producció va augmentar a l’introduir cadascun d’ells. Però el resultat més sorprenent es va veure quan es van eliminar totes les millores: la producció va seguir creixent! Van arribar a la conclusió que els aspectes físics de l’ambient tenien menys importància de la qual se’ls havia atribuït.

Tothom estava sorprès, tant investigadors com gerents de la planta. Què podia succeir?.

La resposta la va donar el Mayo: les treballadores no reaccionaven als canvis en la il·luminació, ni de cap altre tipus, sinó que estaven reaccionant davant el fet que algú els estava prestant atenció.

Degut al lloc on es van fer els experiments citats, el fenomen anterior va rebre el nom d’efecte Hawthorne.

Font:
http://historias_de_la_ciencia.lamevaweb.info/post/1052/37518

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.