Matemàtics, religió i política

Avui us explicarè dues simpàtiques i curioses històries que relacionen certs matemàtics amb la religió i la política.

[@more@]

Gerbert de Orlhac (o Gerberto de Aurillac, 938-1003) va ser un monjo autor de nombrosos treballs relacionats amb càlculs, construccions d’àbacs i astrolabis i de mesures topogràfiques i terrestres. Va tenir molts deixebles i durant la seva estada al monestir de Ripoll (Girona), així com en posteriors llocs, va contribuir decisivament a la difusió del sistema àrab-hindú de numeració a Europa.

Es diu d’ell que va ser un escriptor genial i gran orador. A més de matemàtiques també sabia medicina. Molt d’això ho devia als mestres àrabs que va freqüentar a Sevilla i a Còrdova (en aquell llavors la ciutat més gran del món) i molts dels seus contemporanis van jutjar que tanta saviesa no podia venir més que d’un pacte amb el diable.

Els llibres d’història de la matemàtica el citen però la cosa més sorprenent d’aquest home en el seu currículum està relacionada amb la història de l’Església i no tant de les matemàtiques perquè va arribar a ser Papa de Roma amb el nom de Silvestre II: l’únic Papa matemàtic que, per ara, que ha existit.

És incompatible ser Papa amb ser matemàtic? No ho hauria de ser, però aquest cas ho hagués posat a prova ja que en els seus tractats considerava que l’altura d’un triangle equilàter era 6/7 del costat. Afortunadament, aquesta "aproximació" es va establir abans de la seva singular condició d’"infal·lible".

Amb motiu de la seva jubilació, el professor canadenc H. S. M. Coexter, un dels grans geómetras del segle XX, va donar una conferència en la qual narrava un descobriment bíblic. Es va fixar en les següents frases de l’Antic Testament:

"Era Matusalem de 187 anys quan va engendrar a Lamec: va viure, després d’engendrar a Lamec, 782 anys i va engendrar fills i filles. Van ser tots els dies de Matusalem 969 anys i va morir. Era Lamec de 182 anys quan va engendrar a un fill que va posar per nom Noè (…) Va viure Lamec, després d’engendrar a Noè 595 anys i va engendrar fills i filles. Van ser tots els dies de Lamec 777 anys i va morir (…) Als 600 anys de la vida de Noè, el segon mes, el dia 17 d’ell, es van trencar totes les fonts de l’abisme, es van obrir les cascades del cel i va estar plovent sobre la Terra durant 40 dies i 40 nits"

Coexter no va poder evitar fer el càlcul.

Naixement de Lamec: Matusalem tenia 187 anys
Naixement de Noè: Lamec tenia 182 anys
Edat de Noè en el diluvi: 600 anys

Si sumem 187+182+600, veiem que el diluvi va tenir lloc 969 anys després del naixement de Matusalem que a més és just quan va morir. Així que la mort de Matusalem coincideix amb l’inici del diluvi. La pregunta és evident: va ser mort natural o va ser Noè qui es va oblidar de ficar-lo a l’Arca?

Aquesta perla és suficient per estar a Històries de la Ciència. Però és que hi ha més. Aquesta anècdota se la van explicar a Anna Balletbó, diputada socialista, qui va prendre nota i la va explicar al Congrés dels Diputats durant la defensa del pressupost de ràdio i televisió a desembre de 1985. Així que, a més d’aquí i a les fonts, l’anècdota i el nom de Coexter podreu trobar-les en el Diari de les Corts Espanyoles. M’he pres la molèstia de buscar-la … i trobar-la per a vosaltres. Fixeu-vos on l’encaixa:

"Si em permet, senyor Camuñas, li diré que vostè sap que hi ha una matemàtica convencional, una matemàtica moderna i una matemàtica post-moderna. (Rumors.) El senyor Camuñas ens ha donat una explicació de matemàtica convencional, en la qual estan els grans números. Es discuteixen grans principis universals, però després no sabem què se’n va a fer amb el pressupost o amb la televisió l’any que ve. En cuant a la matemàtica convencional, li explicaré un petit exemple molt breu. Li prego que prengui vostè un llapis, perquè cal fer una petita suma. (Rialles.) És una cita de la Bíblia, concretament del Gènesi (…)"

Aquí va explicar la història.

"Això m’ha recordat la seva intervenció. Vostè diu que el Pressupost no està bé, que li falta diners per aquí i per allà, i he pensat: és l’anècdota de Matusalem. Perquè l’important en el cas del Pressupost és a dir quines esmenes fiquem a l’arca pressupostària, mai més ben dit."

Curiosa associació d’idees. Doncs, a l’arca amb les esmenes. No es quedin en paper mullat (pel diluvi pressupuestari, és clar).

Font:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.