L’home més brillant de tot Mèxic

Arthur Holly Compton va ser un distingit físic professor de física a la
Universitat de Chicago on va dirigir el laboratori en el qual es va
produir la primera reacció nuclear en cadena. Va estar al Projecte
Manhattan i va ser rector de la Universitat de Washington i després de
1954 va ser catedràtic de Filosofia Natural. Va ser guardonat amb el
Premi Nobel de Física en 1927 principalment pel descobriment del famós
efecte que porta el seu nom.

[@more@]

Però Compton era molt més que un simple geni (quina expressió: un simple geni!). Era, a més, un tocador de guitarra hawaiana, campió de tennis i fanàtic dels experiments. Es va interessar molt per la naturalesa dels raigos còsmics.

En 1912 Viktor Hess, un intrèpid científic austríac, va començar una sèrie d’arriscats vols en globus aerostàtics arribant a superar els 5000 metres d’altura. A mida que anava pujant, registrava un augment significatiu de càrregues lliures a l’atmosfera: les molècules d’aire perdien electrons fent-se conductores de l’electricitat. Aquestes mesures van demostrar l’existència del que Hess en va dir "radiació penetrant provinent de l’espai", però no van aportar claus definitives sobre la seva naturalesa. Arthur Millikan, conegut per la seva enginyosa mesura de la càrrega de l’electró, els va batejar com "raigos còsmics" pel seu evident origen de l’espai exterior i perquè sospitava que es tractava de raigos gamma: una radiació més energètica encara que els raigos X. Altres pensaven que els raigos còsmics podrien ser partícules amb massa i càrrega elèctrica, com l’electró o el protó.

Doncs bé, resulta que les partícules carregades canvien la seva direcció en presència d’un camp magnètic mentre que els raigos gamma no. Com la Terra té un cert camp magnètic va deduir que les càrregues devien concentrar-se en els pols. L’únic que calia fer era mesurar aquests raigos en diferents latituds de la Terra i comprovar diferències en els resultats.

Així ho va fer i va resultar que realment els raigos còsmics tenien una intensitat màxima en els pols i mínima a l’equador pel que havien de ser en la seva majoria partícules carregades i amb massa. Estudis posteriors van demostrar a més que havia una major concentració en partícules amb càrrega positiva (com els protons, per exemple). En fi, aquests estudis li van valer a Compton la fama de ser l’home més brillant de tot Mèxic. Aquesta és la part coneguda de la història. El que potser no és tan conegut són els curiosos detalls d’un d’aquests experiments.

Estava Compton estudiant sobre el terreny la intensitat d’aquests raigos i havia de fer-ho, com ja hem dit, des de zones pròximes al Pol a zones pròximes a l’Equador. Ja havia realitzat mesuraments a la zona meridional de Mèxic i ara havia de buscar un altre lloc pròxim a l’equador, lluny de les ciutats per evitar les pertorbacions possibles causades per les línies elèctriques, el trànsit, etc; però també necessitava que hagués endolls als quals connectar els seus aparells.

La solució va ser un monestir a certa distància de la ciutat de Mèxic que era un lloc tranquil amb la seva pròpia estació d’energia, bateries de reserva i un abat interessat per la ciència. Compton va arribar a l’estació de ferrocarril més pròxima al mateix amb unes 12 caixes plenes d’instrumental científic. Eren caixes de fusta de mida mitjana amb agarraderes per transportar-les.

Dues caixes contenien electrómetres Kohlrausch, que no eren més que esferes negres de metall amb petites finestres a través de les quals es podia observar un filament que registrava la càrrega elèctrica. La resta de les caixes eren plenes de maons de plom per protegir-se de la radiació.

En arribar a Mèxic va ser envoltat immediatament per una multitud d’homes i nois descalços que li van cridar:

– Porto el seu equipatge, senyor?

I li van arrabassar les caixes de les mans. Compton, immediatament, va agafar les dues caixes que contenien els electrómetres i va invitar als nois a fer-se càrrec de les caixes que contenien el plom. Ja podeu imaginar la situació: un distingit americà caminant lleuger per l’andana balancejant les dues caixes amb instrumental a les seves mans i una filera de nois, dos per caixa, encorbats pel pes de les mateixes.

Per aquelles dates l’estat mexicà no s’avenia molt bé amb l’Església i van posar guàrdies en totes les institucions catòliques. A l’arribar a la porta del monestir el camió carregat amb Compton i les seves caixes va ser detingut per dos soldats que van voler revisar el seu equipatge. Clar, van trobar (segons van afirmar) "quatre bombes negres" i "una quantitat de plom" que podia ser utilitzada per fer bales.

Compton va ser detingut i portat a la comissaria i va haver d’estar allà vàries hores fins que l’ambaixada americana va poder tancar la qüestió.

Ja veieu: cura si investigueu que podeu ser detinguts. Si és que aquests físics … mira que són perillosos.

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/64316

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.