Inspiració divina?

Hi ha qui diu que per les innovacions tècniques es necessita inspiració
divina i hi ha qui diu que simplement és inspiració o qüestió de sort.
En la història d’avui no sé a qui podem donar la raó.

[@more@]

En 1974, Art Fry era un investigador de la
companyia 3M en el departament de desenvolupament de productes. Els
dissabtes cantava en el cor de l’Església presbiteriana del nord, en
North St. Paul, Minnesota. Assenyalava el seu llibre de càntics amb
trossets de paper per facilitar la recerca ràpida de la cançó adequada
en el moment oportú. I què succeeix amb els trossets de paper que
s’utilitzen com punt en els llibres? Doncs que cauen, el que li causava
penoses dificultats.

Segons Fry: "No sé si va ser degut al pesat sermó o a la inspiració
divina però la meva ment va començar a divagar i de sobte vaig pensar
en un adhesiu que havia estat descobert alguns anys enrere per un altre
científic de 3M: el doctor Spencer Silver".

El doctor Spencer Silver havia desenvolupat en 1968 un polímer adhesiu
inusual que autoformaba petites esferes del diàmetre d’una fibra de
paper. Les esferes no es podien dissoldre ni barrejar, eren molt
adhesives individualment però en conjunt no pegaven amb excessiva
duresa. I quina utilitat podria tenir un adhesiu que no pegui ben fort?

Fry va recordar que l’havia menyspreat i va pensar que podria servir
per conservar-se en alguna pàgina temporalment en el llibre de càntics
sense deixar marques les senyals clàssiques de l’adhesiu. Ho va
expressar com un "adhesiu provisionalment permanent".

Va arribar dilluns a la seva feina i es va adonar que l’adhesiu havia
de ser modificat lleugerament, per la qual cosa la cosa va requerir
experimentació addicional. Una vegada funcionant, va veure que podia
fer notes adhesives. No només això: va concebre molts més usos que no
només aquestes notes.

Després d’any i mig de l’esmentada experimentació Fry va decidir que
podia mostrar-lo al personal de màrqueting i no va ser rebut,
precisament, amb els braços oberts. Més aviat al contrari, 3M va ser
escèptica als intents de comercialitzar el producte. Els departaments
d’Enginyeria i Producció van declarar que tindrien dificultats en la
seva elaboració i crearien molta deixalla. La resposta de Fry va ser
immediata: "¡Realment aquesta és una excel·lent notícia!. Si fora
fàcil, llavors qualsevol podria fer-ho. Si realment és un problema,
llavors 3M serà la companyia que ho podrà fer". Com molt bé sabia: "Els
innovadors aprenen que és millor demanar perdó que permís".

En 1977 els Post-it® ("enganxi-ho") es van provar en els comerços de
quatre ciutats d’EUA. En dues d’elles els resultats van ser
dolentíssims, però en les dues altres van tenir un èxit sorprenent.

Ràpidament es va obrir una investigació (si d’això se’n pot dir
"investigació") per adonar-se que les ciutats on havia estat un èxit
els comercials havien donat mostres de franc. Sembla que el millor
màrqueting va ser, simplement, donar mostres del producte.

En l’actualitat, els Post-it® estan disponibles en 27 mides, 56 formes
i 50 colors existint més de 400 productes de marca registrada Post-it®.
Es venen en més de 100 països.

Un inesperat invent, qüestió de sort o inspiració divina? Com va dir el
gran Louis Pasteur: "En el terreny de la invenció la sort afavoreix a
les ments preparades".

I no hi ha cap dubte que les ments d’aquesta història ho estaven.

Font:

http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/66546

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.