Els vaixells alemanys que van arribar a la Lluna

No fa gaire vaig llegir un bonic llibre titulat E=mc2 que recomano. Anava a escriure una curiosa història explicada en el mateix però buscant per Internet vaig veure que se m'havia avançat l'amic Paco Bellido (blog del qual, El beso en la Luna, recomano llegir) en un article. Copio d'ell modificant lleugerament.

[@more@]

L'acer fabricat a partir de l'explosió de la primera bomba atòmica en 1945 conté traces d'elements radioactius. Això és perque en la fabricació de l'acer s'utilitza molta quantitat d'aire que transfereix la seva radioactivitat a l'acer i aquestes traces són, sobretot, degudes a la mà de l'home. Per construir detectors de radioactivitat es necessita un acer que estigui lliure d'aquesta radiació addicional. D'on s'obté aquest acer? Ha de ser fabricat abans de les primeres explosions nuclears.

Doncs bé, fins ara una bona part d'aquest material s'ha obtingut dels vaixells del Kaiser Guillem II i així és com a part dels vaixells de guerra alemanys de la Primera Guerra Mundial van arribar a la Lluna.

En 1919, la flota imperial alemanya s'havia rendit a Gran Bretanya i es trobava confinada a l'ancoratge de la Royal Navy a Scapa Flow, al nord d'Escòcia. Després de diversos mesos d'ansiosa espera, l'almirall alemany va creure que els britànics anaven a confiscar la seva flota i va enviar un senyal codificat acordat per endavant i els alemanys van enfonsar tots els vaixells.

Però Scapa Flow no és molt profund (per això s'havia elegit com ancoratge) i allà havia centenars de milers de tones d'acer de molt bona qualitat esperant, a només uns metres o desenes de metres de profunditat. En els anys vint i trenta es van reflotar alguns: els bussos van soldar els orificis oberts, es van instal·lar gegantines cambres d'aire i alguns dels vaixells mig submergits van ser remolcats fins als molls de Rossyth, en el Firth of Forth.

Després de 1945, el que quedava va cobrar un valor especial. Com ja s'ha dit, es necessita molt aire per fabricar acer, i tot l'acer fabricat després de 1945 alberga radiació produïda en les explosions atòmiques a l'aire lliure; l'anterior a 1945 no. Fins aquell moment, tres vaixells de guerra i quatre creuers lleugers que un dia van ser de la gran flota del Kaiser a Scapa Flow (i els lectors intrèpids poden submergir-se en aquelles aigües per veure'ls).

No existeix cap avantatge en la seva utilització per a usos ordinaris, ja que és molt més barat fabricar acer nou, però per a monitors de radiació extremadament sensibles com els utilitzats en naus espacials, aquest acer fabricat abans de les primeres explosions nuclears resulta indispensable.

L'equip que la missió Apolo va deixar en la Lluna, part de la sonda Galileu que va arribar a Júpiter i fins la sonda Pioneer que ja ha superat l'òrbita de Plutó i s'encamina cap a les profunditats siderals, tots ells, contenen part de la flota del Kaiser, aquest acer recuperat a Scapa Flow. Donen Van Der Vat va explicar aquesta història en The Grand Scuttle: The Sinking of the German Fleet at Scapa Flow in 1919.

Evidentment, el preu d'aquest acer és molt elevat, per això el projecte de recuperació d'uns cent submarins U-boat en les costes d'Escòcia és econòmicament viable i s'està estudiant la seva realització des de 1995.

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/85724

http://mizar.blogalia.com/historias/29021

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Els vaixells alemanys que van arribar a la Lluna

  1. júlia diu:

    Molt interessant l’article i el blog en general, felicitats.

  2. omalaled diu:

    Moltes gràcies, Júlia.

    Salut!

  3. Xaroussek diu:

    Tot això seria molt interessant si no fos perquè els americans mai han trepitjat la lluna. Molt bonic lo de l’acer… Però del planeta terra no s’ha mogut dit acer.

    Aquí tens un vídeo que demostra (en anglès) que els americans NO van anar a la lluna.
    http://video.google.com/videoplay?docid=1913474363747128107&q=What+Happened+on+the+Moon+Part&hl=en

  4. omalaled diu:

    A malaciencia diuen el contrari: http://malaciencia.blogspot.com/2006/07/las-misiones-apolo-y-la-conspiranoia.html

    Que cadascú trgui les seves pròpies conclusions 🙂

    Salut!

  5. omalaled diu:

    Bona apreciació.

    Potser tinguis raó, però es podria argumentar que si el Sol està rere l’astronauta, hauríem de veure tot negre, donat que no hi ha aire i la llum va en línia recta. D’altra banda, la iluminació de l’astronauta surt de la pròpia Lluna que sí reflexa la llum Solar.

    Però és difícil dir-ho de bones a primeres sense comprovar-ho in situ. Per això ha portat tant de cua.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.