Tecnologia i política

Hem arribat a un punt en que, de vegades, donem més importància a la imatge que no al que és important de veritat: la resolució d’un problema. Quan es barreja tecnologia i política (amb tot el que implica com imatge, prejudicis i altres nimietats) s’arriba a uns resultats gairebé ridículs en els que s’oblida el que és important i el que és superflu. Això no només es dóna al que diem "societat desenvolupada", sinó que és inherent a la naturalesa humana. Si no em creieu, fixeu-vos el que ens explicava el Freeman Dyson que, encara que sigui un cas concret, és perfectament extrapolable:

[@more@]

Hem arribat a un punt en que, de vegades, donem més importància a la imatge que no al que és important de veritat: la resolució d’un problema. Quan es barreja tecnologia i política (amb tot el que implica com imatge, prejudicis i altres nimietats) s’arriba a uns resultats gairebé ridículs en els que s’oblida el que és important i el que és superflu. Això no només es dóna al que diem "societat desenvolupada", sinó que és inherent a la naturalesa humana. Si no em creieu, fixeu-vos el que ens explicava el Freeman Dyson que, encara que sigui un cas concret, és perfectament extrapolable:

"(…) he escollit el poblat de Ngon, situat a l’Àfrica Central, on la meva filla Mia va passar algun temps com voluntària del Cos de Pau. La meva informació ve d’un informe, no publicat, que la Mia va escriure després de tornar a casa. Mia va ser a Ngon com empleada de l’Oficina de Desenvolupament Comunitari de la República del Camerun. Oficialment, la seva feina va consistir a ajudar i impulsar les iniciatives locals encaminades a millorar la salut i l’educació públiques.

El principal problema de Ngon és l’aigua. El poblat està a alguns quilòmetres de distància de la font d’aigua potable més propera. Dia i nit, les dones del poble han d’anar caminant fins la font i tornar carregades amb els pesats recipients d’aigua sobre els seus caps. Durant l’estació seca, la font degenera fins a convertir-se en un fangar pantanós. En 1985, el Comitè Oficial de Desenvolupament del poblat, format pels notables de Ngon i d’altres tres poblats veïns, es va reunir per parlar del problema del subministrament d’aigua. Les reunions van seguir les normes tradicionals de l’hospitalitat africana, presidides pels caps del poblat, amb les seves dones servint menjar i beguda als delegats. La meva filla, com hoste d’honor, es va asseure entre els caps. Els assistents, gairebé tots pertanyents a la tribu bulú, parlen el seu propi idioma, el bulú, però han estat educats durant tres generacions en l’argot de la burocràcia francesa. El Comitè de Desenvolupament del poblat, d’acord amb la seva posició oficial, es va expressar en francès durant les deliberacions.

Duess eren les possibles mesures a prendre. Les diré pla A i pla B.

El pla A consistia a contractar els serveis d’un perforador professional de pous que, casualment, vivia prop d’allà. Els honoraris que cobrava eren alts per l’acostumat al lloc, però no prohibitius. Projectaria i dirigiria la construcció d’un pou suficient per a la població, a més d’una casa de banys i un safareig, i utilitzaria als habitants del poblat com mà d’obra. La meva filla va preguntar en altres llocs per la qualitat del seu treball i se li va informar que els resultats havien estat pel general satisfactoris.

El pla B consistia a proposar oficialment per escrit al govern central, a Yaoundé, separada del poblat per tres-cents quilòmetres de carreteres dolentes, la construcció i instal·lació d’un ampli sistema de conducció d’aigües, aplicant una tecnologia urbana. La possibilitat que la proposta fora aprovada era escassa. Eren molts els poblats que es disputaven els limitats recursos del govern central. Però si es donés la casualitat que Ngon era l’afortunat guanyador, els beneficis serien considerables, sobretot per als membres del Comitè de Desenvolupament del poblat.

La decisió unànime va ser seguir el pla B. El resultat va ser, almenys fins al moment en què la meva filla va abandonar el país, que Ngon va seguir sense subministrament d’aigua.

Després d’acabades les reunions, la meva filla va tornar al poblat i va parlar privadament amb els seus habitants, buscant l’explicació de per què havien adoptat una decisió que a ella, sense dubte, li semblava equivocada. I es va trobar que tot el món, fins i tot les dones que carregaven amb els recipients plens d’aigua des de la font, estaven a favor del pla B. Al final gairebé convencen a la meva filla que el pla B tenia sentit. Després de tot, tal com li va dir una dona a la meva filla, en Ngon ningú havia mort mai de set. El problema del subministrament d’aigua no era una qüestió de vida o mort, sinó una qüestió de posició social. D’una banda, el fet d’escriure una proposta oficial al govern, encara que no fos atesa, posava en relleu la importància del poblat i del seu Comitè de Desenvolupament. Obria un canal de comunicació i creava relacions entre els habitants del poblat i les autoritats polítiques de yaoundé. Tals relacions, a llarg termini, són més importants per a la vida local que una casa de banys comunitària.

D’altra banda, el fet de contractar a un perforador de pous muntès no hauria estat a l’altura de la dignitat oficial del Comitè de Desenvolupament del poblat. Per si de cas aquests arguments no eren suficients, havia una raó més convincent per rebutjar el pla A. El perforador de pous era fulani, membre d’una altra tribu. Els bulús de Ngon són pagesos i, per tant, sedentaris. Viuen en poblats des de temps immemorials i es consideren civilitzats. Els fulanis són del nord, nòmades i pastors de vaques. Cap bulú que es respecti no obeiria les ordres d’un fulani."

Què importa l’aigua? El que importa és la dignitat oficial del Comitè de Desenvolupament del poblat i l’ètnia del perforador. Ja ho va dir Karl Kraus: Aparentar té més lletres que ser.

Fonts:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.