Pasteur i la seda

Del Louis Pasteur ja us n'he parlat a 1, 2, 3 i 4. Avui més sobre aquest excepcional científic.
 

[@more@]

Allà per la dècada de 1860 la indústria de la seda francesa tenia un greu problema: els cucs es morien i els pocs que arribaven a desenvolupar-se en fabricaven molt poca. Tan important era la seda per al territori sud de França que a les moreres les hi deien "l'arbre de l'or". La regió s'estava arruïnant. A petició del Juan Bautista Andrés Dumas, va decidir anar allà per veure què podia fer. En realitat, la petició venia del govern francès i el Dumas era l'intermediari.

I allà va anar. En Pasteur no tenia ni la més remota idea de cucs de seda. Així que va arribar, sense desfer l'equipatge i ni tan sols acomodar a la seva família, va desempaquetar la seva arma: el seu microscopi, i es va dedicar a observar a l'interior dels cucs malalts.

Es va assabentar que els cucs de seda fabriquen una capoll al voltant seu i es converteixen en crisàlide al seu interior; l'esmentada crisàlide es transforma en papallona que surt del capoll i posa ous que, incubats, donen origen a nous contingents de cucs de seda a la primavera següent. Els criadors, disgustats davant la ignorància del Pasteur, li van dir que la malaltia que els matava es deia pebrina, per les taquetes negres semblants al pebre que cobrien els cucs malalts.

Pasteur es va trobar una pila de teories de la malaltia però els únics fets coneguts en relació amb la mateixa eren les taquetes negres i uns curiosos glòbuls a l'interior dels cucs malalts només visibles al microscopi.

Va alimentar cucs sans amb fulles de moreres tacades amb les dejeccions de cucs malalts i van morir; però aquest experiment va ser un fracàs perquè en lloc de cobrir-se de taquetes negres i morir lentament, els cucs atacats de pebrina subjectes a l'experiment van trigar a morir només setanta-dues hores.

Descoratjat, va suspendre els experiments; els seus fidels ajudants estaven preocupats. En Gernez va ser enviat al nord de França per estudiar els cucs de seda de Valenciennes i el Pasteur, sense una raó ben determinada, li va escriure dient-li que repetís allà l'experiment que havia fracassat anteriorment. En Gernez tenia unes quantes cadellades de cucs. Va escollir quaranta cucs sans i els va alimentar amb fulles de morera bones i sanes que no havien estat utilitzades per cucs malalts. Aquests cucs van teixir vint-i-set capolls bonics i en les papallones que d'ells van sortir no va trobar glòbuls.

Va tacar altres fulles amb papallones malaltes triturades i les va donar a menjar als cucs nascuts el dia anterior. Van morir lentament i es van omplir de taquetes negres. Amb més fulles tacades amb papallones trituraders va alimentar cucs que es disposaven a teixir els seus nous capolls, i així ho van fer; però les papallones que van donar vida estaven plenes de glòbuls i es van desaprofitar els cucs procedents dels seus ous. El Gernez va ser presa de gran agitació, que va augmentar quan les nits que va passar enganxat al microscopi li van mostrar que els glòbuls augmentaven enormement en número a mesura que els cucs caminaven a la mort.

Es va apressar a reunir-se amb en Pasteur, a qui va dir:

– ¡Ja està resolta la qüestió! Els glòbus estan vius!. Són paràsits, són els que fan emmalaltir als cucs.

Van haver de passar sis mesos perquè el Pasteur quedés convençut de la raó argumentada pel Gernez però a la fi, quan ho va estar, va reunir al Comitè dels sericultors.

– Els petits corpuscles no són només senyal de la malaltia, sinó també la causa. Els glòbuls estan vius, es multipliquen, s'infiltren per tot arreu del cos de les papallones.

Els va explicar que el que havien de fer era deixar que les papallones posessin els ouets i tot seguit, sacrificar-les i observar-les al microscopi. Si no trobaven els glòbuls, podien estar segurs que eren ous sans.

Però, és clar, els membres del comitè van mirar aquell microscopi amb suspicàcia:

– Nosaltres no sabrem utilitzar aquest aparell.
– Quina ximplesa! – va respondre el Pasteur – Tinc al meu laboratori una nena de vuit anys que utilitza el microscopi i és perfectament capaç d'observar aquests glòbuls, els corpuscles que us he ensenyat. I vosaltres, homes ferms, em direu que no podeu fer-ho?

Amb una argumentació com aquesta van aprendre a utilitzar el microscopi. El Pasteur no era persona que deixés sola a la gent. Quan el Comitè va comprar els microscopis, va recórrer tota la comarca de la seda d'una punta a l'altra ensenyant als grangers còm utilitzar-lo, va continuar dirigint els experiments als seus ajudants que ell no tenia temps de fer i es va passar les nits dictant a madame Pasteur treballs científics o conferències. A l'endemà, tornem-hi una altra vegada.

En aquells dies va patir una hemorràgia cerebral que el va posar a les portes de la mort, però en assabentar-se que havien estat suspeses les obres del seu nou laboratori es va posar furiós i va decidir seguir vivint. Va quedar paralític d'un costat, però va resoldre continuar la seva obra amb tota energia. Quan havia d'haver continuat al llit o haver anat a refer-se al mar, es va posar dret, vacil·lant, i va sortir coixejant a prendre el tren per al Migdia de França, al·legant indignat, que seria criminal no acabar de salvar els cucs de seda, quan tanta pobre gent es moria de fam.

Sis anys va lluitar Pasteur amb les malalties dels esmentats cucs; no havia acabat de solucionar-ho, quan va atacar una altra malaltia a aquests desgraciats animalons. Però ja coneixia el terreny que trepitjava i va trigar poc a descobrir el microbi de la nova plaga.

El problema havia estat complex, perquè en realitat, els cucs patien dues malalties solapades: la pebrina i la flacherie o debilitat. Encara que el Pasteur no va arribar a determinar la seva etiologia amb precisió, sí va saber diferenciar-les clarament.

Mai van faltar incrèduls, però si per alguna cosa es caracteritzava el Pasteur era per la seva energia, determinació i seguretat. Als que li venien amb estranys dubtes els hi deia:

– Vostè no sap res sobre els meus treballs, dels seus resultats, dels principis que m'han permès establir ni de les seves conseqüències pràctiques. No ha llegit res sobre això i el que ha llegit, no ho ha entès.

I, evidentment, van voler posar-lo a prova una vegada més. El 1869 la Comissió de Seda de Lyon li va demanar una mostra d'ous garantits. Pasteur va respondre amb quatre lots: un que estaria amb ous totalment sans, un altre que patirien de pebrina, un altre que patirien de flacherie i l'últim que patirien les dues. I va afegir una nota:

Em sembla que la comparació entre els resultats d'aquests lots il·lustrarà a la Comissió sobre certs principis que he establert, amb més força que el simple enviament d'una mostra sana.

Pocs mesos més tard la Comissió va reconèixer l'encert de totes les prediccions del Pasteur.

Si hi ha una paraula que defineix tot això és "treball". Fixeu-vos si és així que el 1884 Pasteur es va oblidar per primera vegada de l'aniversari del seu casament. La seva pacient dona va escriure a la seva filla:

El teu pare està sempre abstret, parla poc, dorm menys, s'aixeca de matinada, en una paraula, continua fent la mateixa vida que vaig començar amb ell fa 35 anys.

En aquell moment tenia 62 anys. Solia dir que l'únic secret de la seva ciència consistia en una cosa: treballar, sempre treballar. En paraules del propi Pasteur:

Voler és una gran cosa, estimades germanes, perquè l'activitat i el treball són conseqüència generalment de la voluntat, i gairebé sempre el treball va acompanyat de l'èxit. Treball, voluntat i èxit omplen d'un home. La voluntat obre les portes de l'èxit amb brillantor i felicitat; el treball fa passar a través d'aquestes portes, i al final del viatge l'èxit corona els esforços realitzats.

 
Fonts:
"Cazadores de microbios", Paul de Kruif
"La tragedia de la Luna", Isaac Asimov
"Enciclopedia Biográfica de Ciencia y Tecnología (Tomo II)", Isaac Asimov
"Cartas a Nuria. Historia de la ciencia", Ramón Parés
http://www.xtec.es/~jllort1/biolegseuropa/pasteur_cas.htm
http://www.geocities.com/fcastrocha/pasteur1.htm
http://www.geocities.com/fcastrocha/pasteur2.htm
http://www.geocities.com/fcastrocha/pasteur3.htm

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pasteur i la seda

  1. Pels que no conegueu el bloc aprofiteu l’ocasió per endinsar-vos-hi. Pels altres, disfruteu un cop més de les excelents històries que narra omalaled al seu bloc històries de la ciència. En aquest cas de com Pasteur aborda la problemàtica dels cucs de seda malalts.

Els comentaris estan tancats.