Niels Bohr

Del Bohr i la seva obra ja us he parlat altres vegades a 1, 2, i 3. Avui us explicarè algunes anècdotes més d'ell.
 

[@more@]

Ja vaig comentar que l'Otto Frish li va explicar que el nucli d'urani s'havia fissionat i en Bohr li va dir que esperaria que ho publiqués abans de dir res. No puc imaginar com ha de sentir-se un quan un és de les poques persones en el món que té una valuosíssima informació. Al dia següent de la conversa Bohr partia per als EUA.

Primer li van portar en un "Mosquit" a través del Mar del Nord. Pensatiu en les seves reflexions sobre física no es va adonar que el pilot li havia dit que es posés la màscara d'oxigen, així que quan va arribar a gran altura es va esvair. Després va prendre un vaixell per als EUA. Durant el viatge li va explicar la història al Leon Rosenfeld, que viatjava amb ell, però es va oblidar esmentar la seva promesa a l'Otto Frisch. En Rosenfeld va difondre la notícia als quatre vents en Princeton.

A Washington es va fer una petita conferència de física teòrica. Aquell dia el Bohr era un dels convidats i es va desviar la discussió d'un tema relativament poc incitant a debatre si la fissió del nucli podia portar a terme un alliberament d'energia nuclear a gran escala. Molts físics, el Fermi entre ells, es van adonar immediatament de les implicacions del descobriment. De fet, el propi Fermi va pujar a la pissarra i va escriure algunes fórmules relatives al procés de fissió.

El corresponsal d'un diari de Washington havia estat dormisquejant durant tota la conferència però quan va veure la situació va despertar de cop i va començar a prendre notes. En Merle Tuve, un altre físic nuclear, li va assenyalar mmediatament la porta perquè se n'anés argumentant que el que es discutia era molt tècnic per a ell. Va ser el primer pas en normes de seguretat en el referent al desenvolupament de l'energia atòmica. No obstant, el que havia sentit va sortir l'endemà en els diaris. A la demà següent, el Robert Oppenheimer va trucar al George Gamow per saber què succeïa. I així va començar el desenvolupament de la bomba atòmica.

D'altra banda els físics van anar ràpidament a repetir les experiències en diferents universitats. A la Universitat de Colúmbia (New York), a la Carnegie Institution (Washington), a Baltimore i a Berkeley es van realitzar gairebé simultàniament les mateixes experiències. El New York Times va atribuir el descobriment a Colúmbia. Però després de molt esforç, en Bohr va aconseguir que les prioritats fossin respectades atribuint el mèrit al Frisch que era a qui corresponia.

Dóna gust veure com actuen les persones honrades.

Diuen els que li van conèixer personalment que és impossible definir-lo a una persona que mai l'hagi conegut o treballat amb ell.

De nen no semblava intel·ligent. Per si no n'hi hagués prou, parlava a mitges degut, en part, a un lleu defecte de la parla. Deien que al parlar no exposava una conclusió, sinó que semblava perseguir-la, però quan un coneixia la manera que s'expressava era emocionant discutir amb ell, especialment si discutia les seves idees.

Afirmen que tenia lentitud de pensament fora en el tema que fora, incloses les reunions científiques. Aquí s'aplica allò que semblar és una cosa i ser és una altra. En Rutherford va dir d'ell: "Aquest jove danès és el mosso més intel·ligent que fins ara he trobat".

Quan alguns físics prenien cafè o es posaven a jugar al ping-pong mentre discutien de física, apareixia en Bohr dient que estava molt cansat i que li venia de gust "fer alguna cosa". Aquest "fer alguna cosa" era indefectiblement anar al cinema. Li encantaven les pel·lícules de l'oest. Però era terrible anar veure amb ell una d'elles. No podia seguir l'argument i de tant en tant deixava anar preguntes del tipus: "És aquesta la germana del cowboy que va matar d'un tret a l'indi que va voler robar un ramat de bestiar que pertanyia al seu cunyat?".

Moltes vegades quan arribava un físic visitant exposava brillantment els seus últims avenços en teoria quàntica. Tot el món ho entenia perfectament, menys ell. Així que tot el món intentava explicar-li el raonament o el punt on s'havia equivocat. Enmig de la discussió, tothom acabava per no comprendre res. Després de molt temps, el Bohr començava a comprendre i resultava que el que ell havia comprès era el correcte i que el que havia dit el físic visitant que havia exposat la idea estava equivocat. Lent però implacable.

Tots els textos que he pogut trobar d'altres físics parlant d'ell són, simplement, paraules d'admiració. Sheldon L. Glashow (Premi Nobel de Física en 1979) va escriure:

"Havia també col·legues de molts altres països: de Finlàndia, de França, de Noruega, d'Espanya, d'Iugoslàvia, d'Itàlia (…) Tots havíem anat a Dinamarca atrets per la reputació i li personalitat de Niels Bohr.

L'home que havia formulat les lleis de la teoria quàntica era encara un científic en actiu i visible. En els seminaris ningú s'atrevia a seure a l'última butaca de la primera fila a la dreta, ja que estava reservada a Bohr. Assistia a moltes xerrades i sempre feia preguntes pertinents. Vaig tenir diverses converses amb ell al menjador de l'institut, però gairebé no recordo ja el que va dir. En ocasions no sabia bé si parlava en anglès o en danès. Encara que entenia les seves paraules, el sentit exacte del que deia se m'escapava amb freqüència. Una de les seus frases favorites era "que la claredat de les teves paraules no superi la dels teus pensaments". Eistein havia dit d'ell: "Manifesta les seves opinions com qui va sempre temptejant i no com qui creu estar en possessió de la veritat definitiva"; la mateixa impressió em va produir a mi.

Al marge que parlés d'aquesta manera i que hagués desplaçat els seus interessos cap als transcendents problemes de la guerra, la pau, la filosofia i la política, haver conegut a Bohr és una de les experiències més grates de la meva vida. Cada vegada que començo un curs d'història de la física i dels seus grans mestres, Galileo, Newton, Maxwell, Einstein i Bohr, jo mateix em sorprenc al recordar que en certa ocasió vaig conèixer a un home de tal categoria".

Hi ha més anècdotes divertides de Bohr. En certa ocasió, a la nit, tornaven d'un sopar el George Gamow, Fru Bohr (la seva dona) i en Cas Casimir (un físic holandès). El Casimir era un expert escalador de façanes i sovint se li podia veure a la biblioteca enfilat a prop del sostre dalt de els prestatges de llibres amb un llibre a la mà i les dues cames estirades
de llarg.

Doncs bé, quan el grup tornava per un carrer buit, la façana d'un banc, formada per blocs de ciment, va cridar l'atenció del Casimir que va escalar dos pisos. En Bohr va voler igualar la gesta i va ascendir lentament per la façana de l'esmentat banc. En aquell moment, dos guardias fent la ronda van passar per allà i es van aproximar ràpidament disposats a la acció. Van mirar al Bohr, que estava entre el primer i el segon pis i un d'ells va dir:

– Oh!, no és res més que el professor Bohr.

I ja completament tranquils van continuar amb la seva ronda.

És curiós observar com es mouen les institucions quan hi ha algú pel mig de la talla d'en  Bohr. I és que des que havia fugit de Dinamarca, més que com un home, ho tractaven com un arma secreta.

A la seva arribada a Nova York, ell i el seu fill Aage anaven acompanyats per dos homes del servei secret britànic (sé què penseu i no, no era el James Bond un de ells). Sense que aquests ho sabessin, dos agents especials del projecte anhattan es van unir a la seva vigilància. Per si no n'hi hagués prou es van afegir dos agents del F.B.I. nord-americà.

Així que teníem sis homes seguint al Bohr per tot arreu. Al gran home li costava molt seguir els protocols de seguretat. Donada el seu planor, amic sempre de la llibertat, escapava de la vigilància quan tenia oportunitat. Els sis homes passaven autèntique dificultats ja que al Bohr li agradava travessar el carrer per aquells llocs on ho tenien prohibit els vianants. Imagineu com s'ho havien de fer per no perdre-li de vista sense, a la vegada, infringir les normes de trànsit.

A sobre, per a major seguretat li van fer canviar de nom. No era en Niels Bohr, sinó en "Nicolaus Baker". Això és el que li van recordar els agents en el ascensor d'un gratacel quan es va trobar amb la qual havia estat dona d'un col·lega seu anomenat Halban. Bohr desconeixia que aquesta dona s'havia divorciat pocs mesos enrere.

– No vostè és la senyora von Halban? – va preguntar el Bohr cortèsment.
– S'equivoca vostè: ara em dic Plazeck.

En aquell moment la dona es va tornar:

– Però si vostè és el professor Bohr!

I el Bohr, somrient i portant-se un dit als llavis li va replicar:

– S'equivoca vostè: ara em dic Baker.

Fonts:
"Biografía de la física", George Gamow
"Los creadores de la nueva física", Barbara Lovett Cline
"Interacciones" Sheldon L. Glashow
"Más brillante que mil soles", Robert J Junk

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.