Llibres i més llibres

Article traduït per Rafel Marco i Molina e-mail Twitter Facebook

En primer lloc, Feliç Any Nou. En segon lloc, que
sapigueu que els llibres llegits els aniré penjant a flicker
(aquest mateix enllaç el teniu al panell de l’esquerra del web en
castellà, a "Llibres que he llegit") amb una brevíssima
ressenya. Si algú està interessat en algun en particular, que m’ho
digui i no tindré cap problema de fer-li un comentari més extens. A
l’article d’avui, vull fer-vos una breu ressenya d’uns quants llibres
que no he comentat. A algun d’ells li dedicaré un article en el
futur, però de moment, aquí van.

[@more@]
La conquista del
genoma humano
, Kevin Davies. Es tracta de la història
del Projecte Genoma Humà, la guerra entre Venter i Collins, parla de
diverses malalties genètiques i de com els investigadors han trobat
poblacions en les quals ha hagut poca immigració i els han servit
per a detectar-ne algunes. Molt interessant des del punt de vista
històric i informatiu, esquitxat d’anècdotes. Potser senzill per
als experts, acceptable per als no entesos en genètica (entre els
quals s’inclou un servidor) i a la persona sense formació científica
pot fer-se’l una mica costerut (tot i així, l’esforç pagaria la
pena).

Las dos culturas y un segundo enfoque,
C. P. Snow. Aquest és un llibre clàssic. L’autor va escriure
diverses novel·les tot i ser científic de formació i era capaç de
parlar d’igual a igual tant a científics com a literats. El llibre
plasma la importància de la formació científica, de les
conseqüències de les revolucions científiques i industrials i és
un compendi d’opinions sociològiques del seu autor. Encara que ja fa
força anys que fou escrit, moltes de les seves argumentacions
segueixen sent vàlides avui. Amè, curtet i apte per a tots els
públics.

La exploración del mar,
Robert Kunzig. Aquest llibre és una apassionant història de com
s’han anat descobrint els secrets que té la mar. Els animals, els
corrents oceànics, les muntanyes i valls que existeixen sota la mar,
com van calcular la velocitat del so a l’aigua, etc. Només se m’ha
fet una mica pesat en una part en qual s’estén en la descripció
dels animals, desconeguts per a la majoria de nosaltres; ja que és
molt difícil imaginar-se’ls sense veure-hi. Però d’altra banda, per
a qui li agradi la mar, molt amè i informatiu.

Nikola Tesla, Margaret
Cheney. Llibre on s’explica la vida d’aquest home oblidat. Entre
altres coses, li van robar la invenció oficial de la ràdio, cosa
que va afirmar el 1943 el Tribunal dels EUA. Encara que va ser un
home molt curiós, l’estil del llibre no l’he trobat del tot del meu
gust i, per moments, se m’ha fet una mica pesat. No obstant això,
que jo sàpiga, és l’únic llibre en castellà que parla extensament
sobre aquest home.

Las fronteras de la vida,
John Postgate. L’autor dona un repàs de les diverses i extremes
condicions físiques i químiques on ha pogut trobar-se vida a la
Terra. Per exemple, temperatures màximes, mínimes, pressions,
salinitats, diferents atmosferes, etc. M’ha encantat la conclusió
final: que les mínimes condicions perquè hi hagi vida són l’aigua
i la metaestabilitat. És un llibre un xic especialitzat i
només el recomanaria a gent amb carrera de química o de biologia i
que tinguin interès en les condicions extremes en què es pugui
donar-se la vida. Amb aquests coneixements i inquietuds és molt
interessant i curiós.

Las mentiras de la ciencia,
Dan Agin. Explica els diferents paranys de diversos personatges sota
el mantell de la (falsa) ciència. No és que la ciència menteixi,
sinó que hi ha qui disfressa la mentida explicant-la amb un
llenguatge científic. Números manegats, estudis mal fets, etc. Per
a tots els públics. N’explica algunes de realment bones.

Los porqués de un escriba fiósofo,
Martin Gardner. És l’únic llibre del recentment desaparegut autor
en el qual parla de les seves opinions sobre tots els temes no
relacionats amb la ciència. Llevat d’alguns paràgrafs que són
destacables i que ja he publicat, la resta l’he vist gairebé buit de
contingut. En altres paraules, que no m’ha agradat gens i no el
recomano.

El andar del borracho,
Leonard Mlodinow. Tracta de com l’atzar entra a les nostres vides, de
com prenem decisions sobre moltes coses a través de l’anàlisi de
les causes quan, en realitat, les conseqüències i els fets són pur
atzar. Interessant i instructiu.

Pues yo lo veo así, Xavier
Sala i Martí. Llibre del famós economista on es reprodueixen molts
articles publicats al diari La Vanguardia. Tot i que no estigui
d’acord amb moltes de les seves opinions, paga la pena llegir-lo.
Amè. Existeix també una versió en català.

Nuestra especie, Marvin
Harris. Tracta de l’ésser humà, almenys d’aquell animal al qual
anomenem humà, des dels inicis de la seva aparició i totes les
explicacions del seu comportament des del punt de vista d’espècies
evolucionada. A mi m’ha encantat, però és un llibre que recomanaré
només a qui l’agradi especialment l’antropologia i l’evolució.
Aquest autor també té Vacas, cerdos, guerras y
brujas
i és un interessant estudi sobre les raons per
què uns tenen les vaques com a sagrades, o els porcs, etc., i sempre
des d’un punt de vista evolutiu. Interessant només per a qui els
agradin aquests temes.

El terrorismo definitivo,
Jessica Stern. Compendi o estudi del terrorisme, anàlisi de les
seves causes i perills de les armes de destrucció massiva. Ni bo ni
dolent. Alguns temes més interessants que altres, però no puc dir
que sigui un llibre molt bo.

Ateísmo y laicidad, Joan
Carles Marset. Recull el que és realment un estat laic i distingeix
entre conceptes com religió i clericalisme. Molt interessant per a
aclarir i definir exactament el concepte de laïcisme en un estat.
Teniu una ressenya d’un servidor a aquest
enllaç
.

La madre de los niños del Holocausto,
Anna Mieszkowska. Llibre que narra la història d’Irena
Sendler
, una dona que va salvar uns 2.500 nens en aquells temps
de terror. I és, d’altra banda, una autèntica desconeguda
l’existència de la qual vaig saber a través d’un correu electrònic
que explicava que en comptes de donar-li el Nobel de la Pau, a ella,
li’l van donar a Al Gore per escriure un llibre. M’hi vaig
interessar, el vaig llegir i aquí
teniu la ressenya.

El espejismo nuclear, Marcel
Coderch y Núria Almirón. L’autor exposa les seves argumentacions
per a dir-nos que l’energia nuclear és realment perillosa i que no
ens porta enlloc. Que ha sigut una manera de rentar la cara a les
bombes atòmiques i poder dir que alguna cosa bona ha portat. I que
no és la solució als problemes energètics als quals s’ha
d’enfrontar el món. Té raó en alguns punts, però en la meva
opinió és massa alarmista. Informatiu.

Plantar cara: la ciencia y sus
adversarios culturales
, Steven Weinberg. En la línia de
les opinions de l’autor. Planteja moltes idees filosòfiques sobre el
que és ciència i els seus detractors. I és bastant contundent de
vegades. Interessant.

La maternitat d’Elna,
Assumpta Montellà. Història d’Elisabeth
Eidenbenz
, una dona que va fundar una maternitat a la vila d’Elna
per a atendre a les parteres provinents dels camps de concentració
després de la Guerra Civil espanyola. Molts d’aquells nens eren
fills de republicanes exiliades de Catalunya, però també van néixer
fills de dones vingudes d’altres llocs, inclosos jueus, amb el
perillo que comportava. Per moments, colpidor.

Una historia de la biología según el
conejillo de indias
, Jim Endersby. Història de la
biologia centrada sempre en els objectes d’estudi, des dels pèsols
de Mendel fins a les mosques de Morgan, explica un munt d’anècdotes.
En conta algunes de molt bones. Interessant i a estones divertit.
Recomanat per a tots els públics i, sobretot, per als amants de la
història de la biologia.

Antes de Hubble, Miss Leavitt: la mujer
que descubrió cómo medir el universo
, George Johnson.
Història de la vida d’aquesta intel·ligentíssima dona, de les
observacions i càlculs de la qual, Hubble en va prendre bona nota
per a enunciar la seva famosa llei. Llibre biogràfic i curt. Molt bo
per a conèixer el masclisme que es vivia en aquelles èpoques.

John von Neumann y los orígenes de la
computación moderna
, William Aspray. Va sobre els inicis
de la computació. Explica molts detalls de les màquines d’aquells
temps. La meva opinió personal és que no m’ha agradat, ja que és
com si expliquessin els detalls del motor dels primers cotxes: molt
interessant per a historiadors (i qui gaudeixi amb aquests detalls),
però sense interès per a la resta del món.

Història de la SIDA,
Santiago Rosales y Antonio Salgado. Història des dels inicis
d’aquesta malaltia. El llibre està una mica obsolet, donada la seva
data de publicació (1994), però molt interessant quant al
desenvolupament, propagació i històries diverses derivades del
SIDA. Interessant.

Física para futuros presidentes,
Richard A. Muller. Una meravella de llibre. Un plaer. La física
explicada de manera genial. No perquè un servidor pretengui ser
president (bé, en tot cas, m’agradaria ser-ho un dia i així dimitir
l’endemà i cobrar el sou vitalici), sinó perquè realment, un
president hauria de tenir els coneixements que posa en aquest llibre.

L’escàndol de la medicina
alternativa
, John Diamond. El seu autor era un famós
columnista del diari The Times que va contraure un càncer.
Escrivia sobre les falsedats de la medicina alternativa i el llibre
és el que va deixar escrit a l’ordinador més les columnes
publicades al diari mentre va patir el càncer. Molt bo.

Alan Turing. El hombre que sabía
demasiado
, David Leavitt. Pretén ser una biografia
d’Alan Turing, però en la meva opinió aprofundeix massa (i en la
major part del llibre) en la màquina de Turing i tota la filosofia
implicada. Per a qui li agradi el tema serà una delícia, però a un
servidor se l’ha fet molt llarg. Recomanat per a qui vulgui
aprofundir més en la màquina de Turing, que no en la biografia
personal. Si voleu això últim, recomano millor Turing.
Del primer ordenador a la inteligencia artificial
, de
Rafael Lahoz-Beltrá. Aquest darrer llibre sí que incideix més en
la història personal.

Un detective llamado ADN,
José Antonio Lorente. Aquest llibre és més per a gent dedicada a
la investigació criminal que no a qui li agradi la ciència
relacionada amb l’ADN, explica d’una manera molt metòdica com ha de
portar-se una investigació en tot el procés (recollida de proves,
cadena de custòdia, etc.). Si t’agrada el tema, bé, si no se’t pot
fer avorrit.

My Sergei, Ekaterina
Gordeeva. La famosa i campioníssima
parella de patinatge sobre gel Grinkov-Gordeeva, de la qual el marit,
Sergei Grinkov, va patir un col·lapse i va morir durant un
entrenament. Gordeeva escriu tota la seva vida en relació amb Sergei
en aquest llibre. Si t’agrada el patinatge sobre gel t’encantarà el
llibre, escrit amb gran sensibilitat. I si vols, pots veure la
parella ballant aquí.
Els anomenaven els G&G. És en anglès.

Crec que ja teniu prou d’on escollir, oi?

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.