Las corbetas del Rey, d’Andrés Galera Gómez

Article traduït per Rafel Marco i Molina e-mail Twitter Facebook

L’agència Shackleton
Buzz&Press
ha tingut la gentilesa de
lliurar-me aquest llibre. D’altra banda, veig que no hi estat l’únic,
ja que també sembla que l’han lliurat a
Aldea
Irreductible
, Ciencia
Kanija
i Historias
con Historia
. No m’han demanat que els faci
una ressenya, però tot i que el llibre no era de l’estil dels que
acostumen a sortir en aquest blog, crec que ho havia de fer. Passo,
per tant, a l’habitual resum de les coses que més m’han cridat
l’atenció.

[@more@]

El llibre
narra l’expedició científica i política al voltant del món
d’
Alejandro
Malaspina
, que va salpar el 1788 de Cadis en
un viatge que va durar més de quatre anys. És més aviat
descriptiu, sense entretenir-se gaire en els detalls científics,
ateses les aproximadament 140 pàgines que té, i centrat en el dia a
dia d’aquells homes. El llenguatge que utilitza és un tant barroc i
divertit en algunes expressions.

No sembla que fos un viatge de plaer,
com als que estem avesats avui dia.

Cada vaixell
transportarà un total de cent dos homes, entre els quals un cirurgià
i un capellà, que guariran les ferides del cos i de l’ànima si
n’haguessin, que n’hi haurà. La nòmina inclou fusters,
calafatadors, ferrers, grumets, criats, pilots, naturalistes,
pintors, guàrdia marines, artillers i la classe de tropa. Semblen
molts, però són pocs i tots necessaris. Hauran d’aplicar-s’hi, i en
més d’una tasca. Els dropos sobren.

I es troben inconvenients que avui dia
serien totalment inacceptables:

[Una] larva
havia contaminat el carregament de pa, cosa que produïa repugnància
entre una tripulació poc disposada a consumir-ne. Sota el
microscopi, el repel·lent cuc va resultar ser un gegant capgròs
d’ulls sortints i un anellat cos pelut sostingut per diversos parells
de potes, que aviat es convertirà en una pulcra papalloneta
blanquinosa de llargues antenes. Segons els científics, l’animalet
no era un risc per a la salut; ans al contrari, aportava proteïnes,
hi afegim. De res no van servir les protestes. El pa no s’hi llença.

Un detall curiós és com anaven els
pobres a Montevideo:

L’abundància és
tal que el cavall resulta un mitjà de transport generalitzat, tant
que ni els pobres ni els esclaus viatgen a peu. Fins i tot es demana
almoina a la gropa d’esplèndids corsers, cosa que componia una
imatge surrealista, grotesca.

Els astrònoms també van tenir
treball:

Els astrònoms
van treballar a destall. Van observar el gir de les estrelles, van
estudiar els moviments de Júpiter i els seus satèl·lits, van
contemplar el pas de Mercuri enfront del Sol i van admirar la Lluna
en el seu eclipsi.

Tot i que treballs científics n’hi ha
molts més, com anar mesurant la gravetat a través de l’oscil·lació
d’un pèndol.

Per a poder orientar-se en la mar
havien de tenir rellotges fiables. El problema és que per aquella
època es veien afectats per la temperatura exterior i quan tombaven
el cap d’Hornos, amb una mar infestada de blocs de gel podien tenir
problemes:

Fa fred fins i
tot per als instruments. La temperatura del rellotge número 10 va
descendir a set graus, quan ha d’oscil·lar entre nou o deu. Si
arriba als cinc deixa de funcionar correctament. Les baixes
temperatures densifiquen l’oli protector i augmenta la resistència
mecànica. L’aparell es desajusta i perd fiabilitat. S’ha d’impedir
costi el que costi. El rellotge s’escalfa amb una vela fins que
recupera la temperatura. D’ara endavant, es col·locarà en una
cabina juntament amb un fanal encès que caldegi dia i nit l’aire que
l’envolta. Són eficaços remeis casolans davant les adversitats
oceàniques.

I compte, que no podies desertar,
perquè si et pillaven ho pagaves amb escreix. Al primer que ho va
intentar el van passar per les baquetes:

Resulta inhumà
veure’l córrer sobre coberta, passant entre dues files de soldats
que assoten amb acarnissament el tors nu, sagnant, espellat. Quan
acabin, els metges el guariran. És el seu ofici. No seria sobrer que
avisessin el mossèn.

I per a deixar la marca de qui era
l’amo d’aquelles terres a les quals havien arribat:

La comitiva pren
possessió del lloc. La tradicional ampolla, soterrada a la platja
juntament amb una moneda que identifica la nació propietària.

I si algú creu que això d’anar-se’n
de festa i arribar l’endemà és un invent de la vida moderna, que
vagi oblidant-se’n:

La tripulació
també va tenir els seus moments de distracció. La gresca va ser
consentida. Va haver mariners que van encadenar quatre dies seguits
de festa i van gaudir de les oportunitats del lloc. No hi van tornar,
els hi van portar. Al més mínim descuit es perd la voluntat i
l’ímpetu es desboca, la persona sucumbeix a la beguda, el subjecte
s’enfanga en el vici, seduït per dones de vida dissoluta. La
conducta de moltes és tan llibertina que, comparades amb elles, les
prostitutes d’altres llocs donen exemple de castedat.

I com es recompensa al principal
protagonista d’un viatge d’aquestes característiques? Doncs ja sabeu
que en aquests temes som uns campions. Resulta que en els primers
mesos de 1795 va elaborar una memòria sobre la pau amb França que
va fer arribar al ministre d’estat, Manuel Godoy. S’havia ficat en
política i ja se sap què succeeix quan et fiques en política. El
van detenir i el van jutjar per conspiració. Un judici que no
semblava molt just:

El judici es
desenvolupa amb pressa. Els imputats estan desprotegits. Ni tan sols
poden nomenar defensor. Presideix el tribunal el bisbe de Salamanca.
Transcorreguts quatre mesos, no hi ha proves ni confessions. El
procés entra en un punt mort, però Godoy sap com sortir-se’n.
Arbitràriament, Carles IV signa un decret que condemna els
inculpats. Alejandro Malaspina és degradat i expulsat de l’Armada,
condemnat a la pena de deu anys i un dia de privació de llibertat
tancat al castell corunyès de San Antón. Sis va passar envoltat
d’aigua, tancat entre vells murs aixecats sobre un solitari illot.

A hores d’ara es
repeteix l’expedició
. Espero que quan tornin,
si algú de la tripulació es fica en política no sigui portat a
judici. Almenys per opinar-ne.

He de dir que al principi el llibre
se’m va fer una mica costerut, però finalment em va arribar a
enganxar. Recomanat només a qui pugui conèixer les ciutats que s’hi
descriuen o a qui sigui amant d’aquests viatges llegendaris.

El podeu descarregar de manera
gratuïta des d’
aquest
enllaç
pertanyent al web
del llibre
.

Títol: Las corbetas del Rey. El viaje alrededor del
mundo de Alejandro Malaspina (1789-1794)”
Autor: Andrés Galera
Gómez

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.