Si Galileo levantara la cabeza

Com que en Remo no m'ha deixat una altra sortida, i alguns de vosaltres també m'ho heu fet saber, comentaré més llibres a partir d'arat. Començaré per un de divulgació científica. A banda de per fer pipí, el penis serveix per a una altra cosa (no em corregiu, si us plau, si m'equivoco en aquest aspecte). I d'aquesta part del cos de l'home, entre d 'altres temes, parla aquest llibre.

 

Recordeu l'article Cossos estranys en el nostre cos? Doncs està gairebé tot tret d'aquest llibre. Sabíeu que el penis es pot trencar? Segons aquests els metges consisteix a: El trncament de la túnica albugínea del cos cavernós i en ocasions de la uretra. Moltes lesions succeeixen durant l'acte sexual per impacte del penis erecte contra el perineu femení o la sínfisi púbica.

En paraules planes: per tenir mala punteria. També avisen que pot ser per masturbació, baralles o caigudes al llit (!).

Aquest llibre tracta de estudis sobre temes que ningú se li passaria per la cap.

Parelles que s'han sotmès a ressonàncies magnètiques mentre feien l'amor com a experiment d'un estudi mèdic (¡tot sigui per la ciència! visca la ciència!). Estudis que mesuraven la concentració d'espermatozoides en els donants de semen en funció si miraven revistes pornogràfiques mentre ho feien.

Treballs sobre les característiques de les porqueries del melic de diferents persones. El doctor Kruszelnicki es va portar el Ig® Nobel de 2002 en Investigació Interdisciplinària agraint a tots els voluntaris sobre els quals destaca un home anomenat Graham Barker, qui des de 1984 les guarda en ampolles. Des d'aleshores ha omplert 3 ampolles grans i figura al Llibre Guinness dels Rècords.

A Dublín tres noies de 14 anys van fer estudis sobre la salubritat de l'aigua beneita de les piles de les esglésies. Resulta que a una d'elles, després de senyar-se, li van sortir erupcions al front. Van descobrir que moltes piles necessitaven ser buidades i esterilitzades. Van arribar a trobar cucs de mig centímetre de llarg. En un hospital britànic, a un pacient amb cremades, estat del qual era bastant greu, el va ruixar un capellà amb aigua beneita. Se li va encomanar d'un bacteri anomenat Acinetobacter baumanii. Els metges van analitzar l'aigua i van descobrir en ella microbis i fongs de tota mena: Pseudomonas aeruginosa, Escherichia coli, Legionella. No sé que són exactament aquestes coses però només sentir el seu nom m'esgarrifo. L'article que van publicar es titulava Aigua beneita com a factor de risc d'infecció hospitalària.

Metges japonesos que es van dedicar a reproduir l'olor de peus de manera artificial, cosa per la que es van sentir molt orgullosos. Imagineu les proves de laboratori? Doncs va haver persones que es van encarregar d'olorar les aromes de molts voluntaris.

Fins i tot un estudi sobre el Martini del James Bond: agitat, no remogut. De quina manera és millor per a la salut? Deixo que la resposta la trobeu vosaltres mateixos al llibre.

Cal que us digui més detalls? És divertidíssim i no cal llegir-lo de principi a fi, doncs ho fa en petits, amens i independents capítols. És molt curiós i es llegeix molt fàcil. Ideal per gaudir d'una reconfortant lectura aquest estiu.

Coincideixo amb l'opinió que el formidable Manuel Toharia va donar d'ell: hauria d'estar prohibit no llegir-lo.

 

 

Títol: Si Galileo levantara la cabeza
Autor: Óscar Giménez

Més opinions:
http://www.elimparcial.com/edicionenlinea/nota.asp?numnota=77828
http://www.ciao.es/Si_Galileo_levantara_la_cabeza_Jimenez_Oscar__Opinion_876770