[@more@]
Però tornem al tema de les dificultats de les dones amb les ciències. Els seus pares no la van recolzar. Consideraven que les joves no devien molestar-se a saber matemàtiques. Però Sophie va buscar, va trobar i va devorar tots els llibres de matemàtiques durant les nits. Els seus pares la van descobrir i van prendre les decisió de treure-li tota la roba i qualsevol font de llum o calor perquè no pogués aixecar-se del llit. Sophie va tornar a derrotar als seus pares amb un secret assortiment d'espelmes. Per fi, van començar a tolerar la seva passió i fins i tot alguna vegada recolzar-la.
La societat francesa va tardar també a acceptar dones estudiants en la École Polythechnique, però la jove Sophie, amb 18 anys va aconseguir apunts i es va fer passar per Antoine-August Le Blanc, un estudiant que havia abandonat la École.
Li va atreure l'anàlisi de Lagrange i sota el pseudònim anterior li va escriure un treball. Aquest es va impressionar tant, que va descobrir qui era i va anar a casa seva a dir-li cuan impressionat estava. Va quedar encara més sorprès en veure que Monsieur Leblanc era una joveneta. Lagrange la va encoratjar i le va presentar a altres matemàtics amb els quals va mantenir una abundant correspondència matemàtica. Això li va servir a més per tenir el coratge de seguir estudiandolas.
Va establir correspondència amb altres matemàtics de primer nivell i abans dels 30 anys havia demostrat un cas especial de l'"ultim teorema de Fermat" on l'exponent era certa classe de nombres primers als quals avui es coneix com números primers de Sophie Germain.
Amb el mateix pseudònim, Sophie va fer conèixer la seva obra al ja famós Karl Friederich Gauss, de la universitat de Göttingen. Començava disculpant-se:
"Desafortunadament, la profunditat del meu intel·lecte no iguala la voracitat de la meva gana, i sento que és una temeritat molestar a un home de geni."
Gauss va contestar: "Em complau que l'aritmètica hagi trobat en vostè un amic tan competent."
Es va interessar tant en les observacions de Sophie, que van mantenir correspondència durant diversos anys, sempre, sota el pseudònim.
En 1807, les tropes franceses van envair Hannover, la ciutat alemanya on vivia Gauss. Sophie, recordant la història d'Arquímedes, va demanar al general francès Pernetti (amic de la família) que protegís la vida del geni. Pernetti així ho va fer i li va dir que estava a llevat de gràcies a la intervenció d'una tal Sophie Germain. Gauss va explicar al general que no sabia qui era fins que una carta Sophie s'ho va explicar. Va contestar amb una carta d'absoluta admiració. Prefereixo que ho vegeu amb les seves pròpies paraules en la carta datada en 30 d'abril de 1807:
"Quan una persona del seu sexe, que pels nostres costums i els nostres prejudicis, ha de trobar infinitament més obstacles i dificultats que els homes per familiaritzar-se amb aquestes investigacions espinoses, sap malgrat això franquejar les traves i penetrar en la cosa més profunda, fa falta sens dubte que tingui el més noble coratge, els talents més extraordinaris i la intel·ligència superior."
En 1811 es va presentar a un concurs convocat per l'Acadèmia de París, referent a l'elasticitat de superfícies. Buscaven un model matemàtic per explicar les formes de Chladni. La majoria dels matemàtics ni ho va intentar perquè Lagrange havia afirmat que els models matemàtics disponibles de l'època eren inadequats per a la seva resolució. Sophie Germain es va tancar a estudiar i va presentar un treball basant-se en anteriors resultats d'Euler. Va ser criticada per la falta de precisió al passar d'una línia a una superfície. En 1813 va sotmetre un altre treball del mateix tema i per tercera vegada en 1816. Va guanyar el primer lloc situant-la entre els millors matemàtics. Va ser llavors quan es va convertir a la primera dona a rebre un premi d'aquestes característiques. Això va fer que els matemàtics l'acceptessin entre els seus cercles. Va continuar escrivint sobre diferents problemes de la mateixa ciència i va continuar intercanviant correspondència amb Gauss. Aquest va demanar a la Universitat de Göttingen que li donessin el grau de doctora; però el 26 de juny de 1831 va morir de càncer als 55 anys abans de poder rebre l'esmentat grau.
Pot ser que no resolgués definitivament el problema de l'elasticitat, però va aportar les idees necessàries per considerar que l'elasticitat és proporcional a la suma de curvatures principals. Gràcies a conceptes com aquest un segle més tard va poder fer-se la torre Eiffel. En aquesta torre estan gravats els noms dels científics que, d'alguna manera, van contribuir a la seva existència. Doncs bé, el nom de Sophie Germain no consta entre ells. La ciència segueix no considerant les dones com degués i no hem canviat molt pel que sembla.
Un nebot seu va publicar les seves memòries filosòfiques i van ser molt elogiades per Auguste Comte. El bust de Sophie Germain presideix l'entrada d'un col·legi a París que porta el seu nom.
Tota una dona, no us sembla?.
