[@more@]
Com podia comprovar-se això al segle XVIII?. Doncs existeix un famós mecanisme nomenat pèndol. Sabem que un pèndol oscil·la d’un costat a un altre i triga un temps a anar i tornar al mateix punt, en altres paraules, a fer un cicle complet. A aquest temps se li diu període del pèndol. Doncs bé, si es fan equacions es veu que l’esmentat període depèn de la constant g, que és l’acceleració de la gravetat en el punt on s’estigui mesurant. Si la g és més gran el pèndol anirà més de pressa i si és menor oscil·larà més a poc a poc. Per exemple, en la Lluna un pèndol anirà més a poc a poc que en la Terra.
Si realment la Terra estava aplanada pels Pols, l’Equador estaria més allunyat del centre de la mateixa, per la qual cosa la gravetat seria menor i el pèndol oscil·laria més a poc a poc. Però clar, això és el que deia la Llei de la Gravitació Universal. Havien de repetir-se les observacions ja que si els Cassini tenien raó Newton estaria equivocat. D’aquí la pressa a resoldre aquest problema.
L’únic que havien de fer era portar pèndols idèntics a diferents punts de la Terra, un pròxim al Pol i un altre pròxim a l’Equador i fer mesuraments. Doncs això va ser exactament el que van fer. Van sortir dues expedicions: un al Perú, capitanejada per La Condamine i una altra a Lapònia al comandament de Maupertius. Van ser acompanyats per gent molt notable com el matemàtic Clairaut i un astrònom suec que es deia Anders Celsius (¿no us sonen els graus Celsius?). Felip V, llavors rei d’Espanya, estava tan entusiasmat que va enviar dos científics: Antonio de Ulloa i Jorge Juan, amb 19 i 21 anys respectivament. Els francesos no podien creure que fossin tan joves.
A la volta el problema va quedar resolt: Newton tenia raó i la Terra era aplanada pels Pols. Avui sabem que no és exactament així com ja us vaig comptar en la història de la correcció de les teories, però la variació és tan mínima que no ho haguessin pogut detectar. Maupertius va entrar en el que avui diríem revistes del cor. Les duquesses i ambaixadors li prestaven gran atenció, però no ens enganyem: estaven més interessats a conèixer detalls com si s’havia portat una lapona o relats de dificultats del viatge. Les proves científiques i les seves conseqüències semblaven ser detalls sense importància. I La Condamine?. Doncs es va llançar a fer més excursions per Sud-amèrica i va ser el primer europeu que va explorar l’Amazones. Va aprofitar, a més per introduir a Europa la savia d’un arbre llamado cautxú.
Bé, aquí acaba la història però, per què us he dit que aquesta història us l’he comptada amb 3 anys de retard?. Doncs perquè un dels geòmetres enviats per Felip V va ser el que va fer les estimacions més exactes del diàmetre de la Terra. Era Jorge Juan, el de 21 anys. Sabeu quin va ser la seva recompensa? Doncs figurar en les últimes sèries dels bitllets de 10.000 pessetes. Ja no podreu veure la seva foto en les vostres butxaques per a recordar-vos d’aquesta història doncs ara estaran plens d’euros però per sort encara us puc ensenyar el seu revers amb Jorge Juan en ell:
Crec que sabreu disculpar la meva tardança, però és que quan vaig començar aquest blog ja estaven els Euros.
Font:
http://historias_de_la_ciencia.lamevaweb.info/post/1052/36273
Moltíssimes gràcies, lipe.
SAlut!!
Moltíssimes gràcies.
Salut!!