[@more@]
No tornaré a dir el que altres han expressat ja i amb els quals comparteixo la totalitat de la seva opinió, com Luis Fernando Areán en el seu blog anomenat Botella al Mar i el seu article "Somos polvo de estrellas que piensa sobre las estrellas". En ell podeu llegir alguns dels fragments finals del llibre com conclusió.
Només citaré (amb el seu permís i en català) els dos últims paràgrafs de l’anterior article:
"Soc fill intel·lectual de Carl Sagan, i gairebé sense adonar-me de tan assumit que ho tinc, humil continuador, en el meu racó del món, de la seva labor. I això m’omple d’orgull.
No va ser l’únic dels meus mestres, però sens dubte va ser el més entranyable i el més durador. Et recordo sempre, Carl, quan miro les estrelles. Sobretot quan el meu fill, que també s’ha forjat a la teva calor, les mira al meu costat."
Em sento totalment identificat amb aquestes impressionants frases.

Autor: Carl Sagan
Totalment d’acord. Aquest home ha marcat una època molt entranyable.
Salut!!