Edmond Halley

Ja sabeu que un servidor no mira els temes de moda a l’hora d’escriure
les seves històries i al llegir el cognom del nostre heroi d’avui tots
sabreu de qui parlo. Sí, home, el del cometa, moda del qual va passar
amb el mateix. Però Halley va ser alguna cosa més que "qui va descobrir
el cometa". Tant de bo que després de llegir la història d’avui
estigueu d’acord amb mi. Però comencem pel principi i tornem enrere
en el temps.

[@more@]

Les conseqüències de la gravitació eren fàcilment aplicables als planetes fins i tot a la Lluna, però els cometes?. Apareixien de sobte per tornar a desaparèixer. Amb l’ajut de Newton, Halley va recopilar totes les dades de nombrosos cometes traçant els seus itineraris per l’espai. Va quedar sorprès per la similitud de l’itinerari del cometa de 1682 amb els quals havien aparegut en 1456, 1531 i 1607. Els intervals eren d’entre 75 i 76 anys. Podria ser que un cometa fora visible només quan s’acostés al Sol i que la seva òrbita fora molt allargada. Es deixaria de veure quan superés Saturn que era el planeta més allunyat conegut fins aleshores per tornar a desaparèixer al tornar a allunyar-se. Va calcular que apareixeria en 1758 encara que sabia que la interferència de la gravitació d’alguns dels planetes podia alterar la seva òrbita i fer-ho en algun moment fora d’allò predit. Clairaut va demostrar més tard que això era cert.

La teoria va ser descrita en el seu llibre "Astronomiae cometicae synopsis", publicat en 1705 essent professor a Oxford. Deia en ell: "(…) en confiança, podria predir la seva volta per a 1758. Si aquesta previsió és respectada, no hi ha raó per dubtar que també els altres cometes tornaran". Llàstima que va morir 16 anys abans de poder veure’l amb els seus propis ulls en Greenwich el 14 de Gener de 1743. El cometa va aparèixer la nit de Nadal sent avistat per l’astrònom Johann Georg Palitzcsh qui ho va batejar amb el nom que tots coneixem. Després d’aquest treball els cometes es van dominar completament per a la posteritat.

Edmond Halley va néixer el 8 de novembre de 1656 en Hargerston, Middlesex, va estudiar a Oxford i es va convertir en membre de la Royal Society a l’edat de 22 anys. Les seves activitats també van incloure les publicacions d’Apollonius i d’altres antics geómetras com també estudis de matemàtiques pures. Als 24 anys Halley es va enamorar dels cometes quan va veure un a París el 1680. Va aconseguir les dades exactes del moviment gràcies a Giovanni Cassini. El problema era que en aquell temps es pensava que les cometes anaven en línia recta i Cassini que ho feia en òrbites petites al voltant del Sol, el que igualment era fals. Posteriorment va començar a estudiar la vida de les estrelles. Ja va afirmar al seu moment que si l’Univers estigués compost per infinites estrelles tot el firmament hauria de ser molt brillant.

En 1718 va anunciar que 3 estrelles molt brillants – Sirio, Arturo i Aldebaran – havien canviat de posició en els últims 2000 anys consultant els escrits d’astrònoms xinesos i grecs que havien anotat la seva posició. Fins i tot va veure la petita diferència de posició al cap d’un segle i mig al costat les excel·lents notes de Tycho Brahe, cosa que li va fer concloure que estaven més a prop que la resta de les estrelles. Va treballar a l’Observatori de Greenwich on va dissenyar el mètode per determinar la longitut de la posició en la Terra per mitjà d’observacions lunars (mètode diferent del de Harrison). Va tornar a repetir el suggeriment de Kepler que el trànsit de Venus podia servir per determinar una escala per al Sistema Solar.

Us sembla poc? Doncs a més va determinar la llei dels pols magnètics (pols iguals es repel·leixen i pols oposats s’atreuen) i la relació entre la pressió baromètrica i el clima. En 1686 va publicar el primer mapa meteorològic del món (¡va ser el primer home del temps!). Entre 1698 i 1700 es va embarcar com capità del Paramore Pink, un veler construït per a expedicions científiques. En aquest viatge va estudiar la declinació magnètica en diferents punts de l’Oceà Atlàntic. Va descobrir que el magnetisme de la Terra augmentava i disminuïa amb el temps en diferents regions marines. Amb les dades que va recollir va publicar un mapa magnètic l’any 1701. A més va portar en aquest vaixell una campana submarina que havia inventat i provat personalment i també en aquest mateix vaixell va portar a terme la primera investigació completa de les corrents i marees del Canal de la Mancha. Va fer un mapa d’estrelles de l’hemisferi sud, ja que per aquell temps no existia cosa similar, a l’illa de Santa Helena (la mateixa en la que un segle i mig després Napoleó passaria els seus dissortats anys finals), publicant un catàleg de 341 noves estrelles (Catalogus stellarum australium, 1678). Per això se’l coneix com el "Tycho del Sud". Ja altres havien vist les estrelles meridionals, però va ser Halley qui va portar instrumental astronòmic avançat. Tenia un telescopi de 7,3 metres de llarg. Encara que parcial, va ser el primer mapa estel·lar telescòpic. Va trigar 2 anys a fer aquest catàleg.

Va pujar muntanyes portant baròmetres per mesurar les diferències de pressió amb l’altura. Va fer una carta de tots els vents del món inclosos alisis i monsons. Va publicar, a més, assajos sobre òptica i navegació, va ser un dels pioners en la realització d’estadístiques socials i va publicar en 1693 els càlculs anuals de mortalitat en Breslau (les actuals companyies d’assegurances haurien d’estar agraïdes a aquest home).

Per tot això se’l pot considerar en certs aspectes fundador de la cosmologia, geofísica, oceanografia, meteorologia i demografia modernes, fins i tot de la física estel·lar.

Altres tasques realitzades per Halley van ser assistent del secretari de la Royal Society en 1685 fins a 1696, professor de Geometria a Oxford des de 1704 fins a 1743, astrònom real entre 1720 i 1743, treball en el qual va succeir a John Flamsteed que havia estat el seu enemic. Va heretar un observatori sense instruments ja que els que havia eren propietat privada personal de l’antecessor. Halley va introduir nou instrumental i va dedicar els 20 anys que va ocupar el lloc a observar la Lluna meticulosament de dia i de nit.

El nostre satèl·lit descriu una òrbita el·líptica irregular, de manera que la seva posició respecte les estrelles del fons varia constantment. Els seus moviments varien cíclicament amb un període de 18 anys. Va consultar registres d’anteriors eclipsis per tenir més observacions al seu abast i contrastar-los amb les seves prediccions. Ho va fer de manera tan fina que va trobar que el ritme de rotació de la Lluna al voltant de la Terra s’accelerava amb el temps. Com és això possible? En realitat, és la Terra la que enlenteix el seu ritme de rotació degut principalment a l’efecte de les marees.

Un home d’allò més prolífic, no?. Cal treure’s el barret i fer una reverència davant un home com aquest.

En 1910 el Halley va tornar a fer-se visible quan va passar al voltant del Sol amb una cua de 160 milions de quilòmetres. La Terra va passar a través d’aquesta cua. Però no ha de ser motiu d’alarma. La quantitat matèria de la cua d’un cometa és tan petita que es poden veure les estrelles a través de la mateixa. La foto que us poso a continuació parla per si mateixa.

El de l’any 1456 d.C. el debian veure Cristòbal Colon i Leonardo da Vinci. Paolo Toscanelli va escriure:

"El cap era rodò i gran com l’ull d’un bou i d’ella brotava una cua en forma de ventall, com la d’un paó. La cua era prodigiosa, doncs s’arrossegava per un terç del firmament."

La pintura de 1066, la descripció de 1456 i la foto de 1910 són sorprenentment semblants, no?.

El 13 de març de 1986, la nau espacial Giotto va fotografiar el Halley des de 596 km i va meravellar al món. Les seves dimensions són 16 km de llarg i 8 d’ample. Està cobert per molècules orgàniques que fan que la seva superfície sigui molt fosca, fins i tot més fosca que el carbó. Us poso una espectacular foto preses per l’ esmentada nau.

Segur que a Edmond Halley li hagués encantat veure-la i saber que passats 250 anys després de la seva mort encara anem darrere del seu cometa.

Font:
http://historias_de_la_ciencia.lamevaweb.info/post/1052/39820

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Edmond Halley

  1. davi diu:

    Hi ha forma de saber si pels volts de l’any 0 el cometa va apareixer? Té una forma sospitosament clavada a l’estel del Nadal catòlic… 😛

    david

  2. omalaled diu:

    Hola, Davi. No he llegit cap lloc on digui que ho era i una vegada (no recordo òn) he llegit precissament el contrari: que no ho era. Així que ho descartem 🙁

    Salut!!

Els comentaris estan tancats.