Cuvier i l’anatomia comparada

La història d’avui s’aparta del terreny habitual de la física o les matemàtiques i entra un poc en el de la biologia. Us parlaré d’un personatge que cal destacar.

[@more@]

Georges Cuvier va néixer el 23 d’agost de 1769. Hauria d’haver-se nomenat ni més ni menys que Jean-Lopold-Nicholas-Fréderic-Dagobert però es va quedar en Georges a causa que va ser fill d’una parella que havien tingut un altre Georges abans i havia mort als 4 anys d’edat.

Els seus pares, immersos en la pobresa, li van donar tota la millor educació que van poder. Planejaven per a ell que es convertís en pastor luterà, però a partir dels 12 anys va començar a freqüentar la casa del seu oncle patern Jean-Nicholas. L’esmentat familiar tenia la col·lecció completa de tots els volums de la "Histoire Naturelle" de Buffon. El jove Georges va quedar fascinat per aquella obra. Es passava hores absort llegint-la i va sortir fins i tot al camp a recollir els seus propis espècimens.

Va conèixer a un zoòleg pel qual va obtenir en 1795 un lloc en Museu d’Història Natural de París, on es va dedicar a les seves investigacions amb tant èxit que es va convertir en secretari permanent de ciències físiques i naturals de l’Institut Nacional en 1803.

Aquí es va començar a interessar en l’anatomia comparada dels éssers vius (avui se li considera el fundador de la mateixa). I què és això de l’anatomia comparada? Per exemple, un carnívor ha de tenir unes potes adequades per córrer ràpid i capturar la seva presa, unes dents capaces d’esquinçar la carn, urpes per aferrar-se a la seva víctima, etc; daltrabanda, un herbívor haurà de tenir peülles en comptes d’urpes, unes dents plans adequats per triturar i altres característiques en general. Va arribar a comprendre tan bé aquestes relacions entre una part del cos i una altra que amb només conèixer alguns ossos era capaç de reconstruir els altres a poc a poc fins a gairebé obtenir l’animal sencer.

Va formular la "Llei de correlació" en la qual s’establia que totes les estructures del cos d’un animal són dependents dintre seu i la modificació d’una de la parts produeix el canvi a la resta de l’organisme. Cuvier escrivia: "…No existeix pràcticament cap os, en les seves facetes, corbes i protuberàncies, sense que els altres pateixin variacions proporcionals; de l’examen d’un os és possible deduir, amb certs límits, l’estructura de l’esquelet sencer… " Va demostrar aquest argument en els seus treballs amb fòssils de marsupials trobats en Paris.

Encara avui aquesta ciència desconcerta totalment als profans que ens quedem incrèduls davant tals deduccions.

Gràcies a l’anatomia comparada va arribar a classificar a tots els animals en 4 grups: vertebrats, mol·luscos, articulats i radiats tals que cadascun d’ells tenia el seu propi tipus d’anatomia. Aquesta classificació no s’utilitza actualment, però va ser el primer que va proposar una classificació d’aquest tipus. Amb això va reconstruir espècies extingides i va inventar gairebé sense ajuda la ciència que es coneix com paleontologia. Amb això va ser possible posar en ordre els estrats que apareixien els fòssils. No va arribar a datar-los però sí dir quin era més antic que un altre.

Be, i per què us explico tot això de Cuvier? Doncs perquè amb això puc explicar-vos una anècdota divertida d’aquest personatge. Com ja he comentat, va arribar a ser un gran expert. Tant que un dia un dels seus alumnes es va disfressar de diable i en companyia d’altres es va dirigir a l’habitació de Cuvier en plena nit mentre dormia. Ho va voler despertar i li va dir:

– Cuvier, Cuvier, he vingut a menjar-te.

Cuvier va obrir un ull i va respondre:

– Tots els éssers amb banyes i peülles són herbívors, no podràs menjar-me.

I va tornar a adormir-se.

Font:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.