El invent més desgraciat de la història

La història d’avui vol rendir un calorós i efusiu homenatge al,
permeteu-me dir-ho així, invent més desgraciat de la història. El WC al
qual anem unes quantes vegades al dia. Us imagineu un món sense ell?
imagineu les olors, malalties i altres inconvenients? Vegem una mica de
la seva història.

[@more@]

Mentre l’home va ser nòmada va fer les seves necessitats en plena Natura. No havia problema: deixava els seus presents i se n’anava a un altre lloc. El problema va venir quan es va fer sedentari. Aquí se li va plantejar una necessitat nova: la de desfer-se de les seves deixalles tan lluny com le demanés el seu nas però tan a prop com le exigís el seu sistema digestiu.

El període comprès entre els segles V i XV dc. va ser molt dolent per a la higiene. Els carrers eren plens d’excrements per tot arreu. L’home de les cavernes es donava alleugeriment al cos en cantonades, rius i arbres. En alguns casos el contingut anava a parar al carrer. O al cap del transeünt desprevingut. Llevat que s’hagués apartat a temps, al crit de "¡Aigua va!".

Perquè us feu una idea de com estava el tema, en 1589 la cort anglesa va penjar la següent advertència en palau:

"No es permet a ningú, sigui qui sigui, abans, durant o després de les àpats, ja sigui tard o d’hora, embrutar les escales, els passadissos o els armaris amb orina o altres porqueries".

Les ciutats i les persones desprenien una olor insuportable i ciutats com París eren immenses clavegueres. A la volta de qualsevol cantonada podies veure a qualsevol fent les seves necessitats. Erasmo va advertir en 1530 que: "és descortès saludar a algú mentre estigui orinant o defecant". Un manual de bones maneres de 1700 recomanava que "si passes al costat d’una persona que s’estigui alleujant, has de fer com si no l’haguessis vist".

La construcció inicial del palau de Versalles el segle XVII no tenia lavabos!.

Encara que consten civilitzacions amb desaigües i altres en anteriors civilitzacions es diu que l’inventor del Water Close va ser l’anglès John Harrington en 1589. Existeixen diferents versions de per què no va fabricar més, però el que sí és cert és que va posar només un en la cort d’Isabel I en el seu palau de Richmond. El model no retenia les olors. En 1596 Harrington va publicar una sàtira en la qual descrivia amb detall el seu inodor i la reina ho va expulsar de la Cort.

Aproximadament 200 anys més tard Alexander Cumming va patentar un lavabo amb una palanca deixava escapar aigua i obria una comporta (com en els trens), a més d’un sifó. Més tard, Joseph Bramah que els instal·lava es va adonar que ho podia millorar i va patentar un lavabo de vàlvula amb el qual va començar la seva comercialització. Més tard va millorar el seu model fins al que ha arribat als nostres dies.

Una dada curiosa: La primera vegada que es van separar els banys de homes i dones va ser a París, en un ball de 1739.

Però clar, si posem lavabos i no tenim la ciutat amb un clavegueram com és degut passa el que passa. No va ser fins al còlera i altres malalties quan es va veure que s’havia de solucionar els problemes mitjançant fosses sèptiques i resoldre els problemes del clavegueram.

En 1883 Tomas Turifed va vendre el lavabo de porcellana que es va convertir en el material més popular. Els ornaments eren semblants als de les vaixelles, el que feien del lavabo una peça d’autèntic luxe. Les innovacions posteriors van des dels seients preescalfats fins als "assistits" que ajuden a separar les parts del darrere de l’usuari (com consta en registres de patents de França i Alemanya).

Però deixant aquests graciosos casos a part, diguem per finalitzar que gràcies al Bramah Water Close podem viure en les societats tal com les coneixem avui dia.

Ara us deixo una idea per pensar: us imagineu els problemes dels astronautes al voler fer les seves necessitats?

En fi, us deixo amb una d’aquestes obres d’art.

Font:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.