Home o dona?

Tranquils que no faré un article sexista. Deixeu-me que m’expliqui i ho
entendreu. Avui ens sortim del terreny habitual i entrem en el de les
ciències biològiques, amb el permís de biòlegs i altres.

[@more@]

Com podem distingir entre un home i una dona? A primera vista, és només qüestió externa i senzilla. És simplement això? Si operem a una dona i la fem d’aspecte extern com un mascle o viceversa, han canviat?. Doncs no. L’aspecte extern no implica que el sexe de l’individu hagi canviat. Ja veiem que és alguna cosa més complexa del que semblava a primera vista. On està el sexe? Doncs en els cromosomes.

Els cromosomes són com diminutes varetes flexibles que existeixen dins de les nostres cèl·lules. Només són visibles al microscopi i fins i tot amb ell són difícils de veure. A més, són translúcids, el que encara explica més la complicació i la causa que va fer que els microscopistes no poguessin veure’ls durant segle i mig.

Fa aproximadament un segle, els biòlegs van començar a tractar les cèl·lules amb colorants. Com diferents parts de la cèl·lula tenen diferents composicions químiques unes parts absorbeixen certs colorants i altres no. Així és com es va començar a poder veure l’estructura de la cèl·lula.

En 1880 un biòleg alemany nomenat Walter Flemming va utilitzar un tint vermell que només s’adheria al nucli de la mateixa. A aquests trossos de matèria nuclear acolorits els va dir "cromatina", que ve d’una paraula grega que significa "color". Aviat es va descobrir que era el nucli el que governava la divisió de la cèl·lula. Flemming va voler descobrir si la cromatina tenia alguna cosa a veure amb el govern de la divisió cel·lular del nucli. El problema és que la cromatina només pot ser vista quan és tenyida de colorant i aquest mata la cèl·lula.

Però va tenir una genial idea: va estudiar fins corts de teixits en ràpid creixement en els quals havia cèl·lules en totes les fases de la divisió. Va ordenar degudament les diferents etapes que va trobar i va poder veure els detalls de la mateixa. Va observar que la cromatina s’amuntegava en una espècie de revoltim format de trossos curts, com fideus gruixuts cuits. Aquests trossos van rebre el nom de "cromosomes".

En el moment crític de la divisió els cromosomes es separen en dos grups iguals que van a parar a extrems oposats de la cèl·lula. En aquell moment, la cèl·lula es divideix per la meitat i resulten dues noves "cèl·lules filles". Cada espècie viva conté el mateix nombre de cromosomes en cadascuna de les seves cèl·lules (llevat d ‘una excepció a la qual després faré referència). Conèixer el nombre de cromosomes va portar el seu temps doncs poden ajuntar-se i enredar-se; però avui dia es fan uns tractaments perquè s’inflin i separin. En les cèl·lules humanes hi ha 46 cromosomes que s’agrupen en 23 parells.

Al partir-se no és que les filles quedin amb 23 cromosomes cadascuna sinó que abans de dividir-se la cèl·lula es dupliquen arribant a ser 92. Després de les divisió cada filla té 46 de nou. I és que en meitat del procés nomenat "reduplicació" cada parell de cromosomes produeix una rèplica de si mateix. Cada cromosoma està format per un cordó de gens que es responsabilitzen d’una determinada reacció química que té lloc en el nostre cos. Porten, per dir-ho així, les instruccions per al seu degut compliment. Això pel que fa a les cèl·lules dins del cos.

Però per iniciar un nou ésser humà a partir dels pares la Natura ho fa de manera que la femella produeix òvuls i l’home espermatozoos. Uns i altres porten la meitat de cromosomes (cèl·lules de l’excepció abans esmentada). L’òvul és molt més gran que l’espermatozoide doncs a part dels seus cromosomes porta aliments. Els cromosomes de la parella no són exactament iguals i poden presentar estructura molecular diferent en els gens.

El cromosoma del qual us vull parlar és de la parella 23. Un mascle té "XY" i les dones "XX". Sembla que aquesta diferència posa al cos en diferents camins que le porten a ser mascle o femella. Quan una femella forma òvuls el parell "XX es desdobla i es generen els dos nous òvuls semblants. Quan un mascle forma espermatozoos la meitat reben el "X" i l’altra meitat el "Y". Depenent de l’espermatozoide que fertilitzi l’òvul, tindrem un mascle o una femella. El cromosoma "Y" del mascle gairebé no funcional, de manera que el "X" del mateix mascle no té company de reserva. Per això els mascles són més vulnerables a anomalies genètiques, com és el cas de l’hemofília que apareixen en mascles i rares vegades en femelles. En les femelles, un error en un dels seus cromosomes "X" pot ser compensat per l’un altre "X".

Tot l’anterior és quan la cosa va bé, però la Natura no és perfecta i pot cometre errors. Un òvul, per exemple, pot tenir dos cromosomes "X" o cap. Un espermatozoo pot no tenir cap. Podríem tenir ous fertilitzats amb el cromosoma 23 amb "XXY", només "X", només "I", "XXX", "XYY", etc. No són freqüents perquè els embrions rares vegades completen el seu desenvolupament. Una persona amb "XXY" en les seves cèl·lules té l’aspecte de mascle subdesenvolupat. Les que porten "X" semblen tenir les característiques d’una femella subdesenvolupada. Els metges tenen catalogades tots aquests tipus d’afeccions genètiques i coneixen bastant bé les característiques dels desenvolupaments de les mateixes.

Fins aquí, la nostra història d’avui no deixa de ser un fet informatiu. Però ara ve la curiositat. Corria l’any 1964 quan es van fer els jocs olímpics de Tòkio. Una excepcional atleta polonesa nomenada Ewa Koblukowska Klobukowska de 21 anys va guanyar el bronze en 100 metres llisos i l’or en relleus. Encara que era plana de pit el seu cos exteriorment era de dona. Deien que tenia algunes característiques masculines com músculs més llargs i més forts que els de les dones en general. Se’l va fer un anàlisi en 1967 per 3 metges russos i 3 hongaresos. Van arribar unànimement a la mateixa conclusió: "havia un cromosoma de més". Pobre Ewa, ella no tenia cap culpa de ser com era, però tampoc seria just i esportiu enfrontar-la a dones, no us sembla?. El seu nom encara figura en el registre olímpic.

Què fer davant aquesta situació?.

Actualització: No és Koblukowska, sino Klobukowska.

Font:

http://historias_de_la_ciencia.lamevaweb.info/post/1052/43223

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Home o dona?

  1. nilex diu:

    No és gens fàcil respondre la pregunta, perquè tampoc seria del tot just que hagués de córrer amb els homes, no?

  2. Dan diu:

    El mon s’entesta a no ser blanc o negre, sino ple de matisos.
    Ei! Molt bo el bloc!

  3. omalaled diu:

    Moltes gràcies a tots dos: Dan i Nilex. La pregunta no és realment senzilla. Seria tan injust enrotntar a l’Ewa tant amb homes com amb dones, pero què podem fer? 😉

    Salut!!

Els comentaris estan tancats.