Alexis Claude Clairaut

Ja us he parlat d’aquest home en els articles del Jorge Juan i el Halley. No vull
que quedi com un home de segona fila (cap persona amb curiositat pel
saber ho és). Aquest home també va fer coses.

[@more@]

Alexis Claude Clairaut va néixer a París, França, en 1713. Per començar va ser molt precoç. Als deu anys va estudiar càlcul i seccions còniques i als 13 anys va presentar la seva primera pubicació científica a l’Acadèmia de Ciències. Als 18 anys va escriure un llibre titulat "Investigacions sobre les corbes amb doble curvatura" que conté importants contribucions a la geometria; allà va guanyar la seva admissió a l’Acadèmia.

Si us heu quedat de pedra, sapigueu que el seu germà petit va escriure tractats amb 9 anys d’edat però va morir als 12 de verola. És clar que anava pel mateix camí que el seu germà gran.

Us recordo que va ser el que va acompanyar a Maupertius a Lapònia per al comprovar si la Terra era atxatada pels pols o per l’equador. Però va ser algú més que li va acompanyar. Va ser qui en 1743 va escriure el llibre que tractava sobre la forma que adquiriria la Terra sota la influència de la gravetat i la centrífuga i podem considerar en aquest aspecte que va ser l’home que va donar un pas més enllà de Newton en l’anàlisi i va deduir el que virtualment es coneix avui sobre l’esmentat tema.

Va ser també el que va tenir la idea que aquest efecte podia mesurar-se experimentalment la forma de la Terra utilitzant un pèndol. És a dir que tota aquella moguda i la història de gràcies a la qual Jorge Juan estava en els bitllets de 10.000 va ser gràcies a ell.

Però va fer més coses. Va treballar intensament en els moviments de la Lluna i va calcular els efectes de l’atracció gravitatòria de Venus sobre la Terra comparant-los amb l’atracció de la Lluna. Combinant això amb alguna de les observacions de Lacaille va obtenir la primera estimació raonable de la masa de Venus (dos terços de la de la Terra) i una nova de la Lluna (1/67 de la de la Terra). Encara que van ser les millors obtingudes fins als seus dies avui sabem que es va quedar curt a la primera i es va passar en la segona.

Va demostrar també que una equació homogènia en les variables x, i, z (tots els termes del mateix grau) representa un con vèrtex del qual està situat a l’origen. Va estudiar les geodèsiques de les superfícies de revolució, i va facilitar la solució d’alguns problemes de màxims i mínims.

Va aplicar les matemàtiques al problema de l’atracció gravitacional i a la configuració de la Terra, el que el situa en els orígens de la teoria del potencial. La seva obra "Teoria de la Lluna" li va valer un premi de l’Acadèmia de Ciències de San Petersburg, i va ser la primera vegada que el càlcul infinitesimal va ser aplicat a l ‘estudi del moviment lunar que també va ser estudiat per la mateixa època per Euler i d’Alembert.

Per a 1758 s’esperava el pas del cometa Halley. Clairaut va calcular les pertorbacions que la seva trajectòria havia rebut des de la seva última aparició. Va calcular que el cometa seria endarrerit uns dies per Saturn i altres per Júpiter i amb això va anunciar a l’Acadèmia que el cometa deuria alcanzar el periheli el 13 d’abril de 1759 amb un error d’un mes. El cometa Halley va ser descobert el dia de Nadal de 1758 i va passar pel periheli un mes abans del previst per Clairaut. Tampoc va poder veure el Halley doncs va morir als 52 anys en 1756 i es diu que va ser per la seva excessiva afició als plaers terrenals (el que avui diríem vi i dones). El càlcul ho va fer amb l’ajuda d’un astrònom nomenat Lalande.

No puc deixar de fer menció d’aquests dos personatges relacionats amb Clairaut. Nicolas Louis Lacaille va ser un astrònom francès que va fer una expedició al cap de Bona Esperança des de 1750 fins a 1754 amb la intenció d’obtenir un bon paralatje de la Lluna amb observacions simultànies de Joseph Lerome Le Français de Lalande a Berlín. Lacaille va treure un catàleg de més de 2.000 estrelles del Pol Sud amb un mapa molt més exacte i extens que el de Halley i va ser el primer que va calcular la distància de la Terra a la Lluna tenint en compte per primera vegada en els seus càlculs que la Terra no era una esfera perfecta. De Lalande podem dir que va dedicar gran part del seu temps a fer un catàleg de 47.000 estrelles. Una d’elles, la numerada com Lalande 21.185 va resultar ser la tercera en proximitat al Sol (després d’Alpha Centaure i l’estrella Barnard) i una altra que a meitats del segle XX l’observatori de Van de Kamp va descobrir que tenia un planeta. Lalande també va observar Neptú que per llavors no estava descobert i va anotar la seva posició però no es va adonar que era un planeta i no una estrella més de mig segle abans del seu descobriment per Leverrier.

Tornant a Clairaut, una altra cosa que sorprèn d’aquest personatge és que havia de ser un divulgador fantàstic. El seu llibre "Elements de geometria" estava dirigida especialment als principiants i escrit amb un estil molt simple i didàctic. En el pròleg de l’esmentat llibre es llegeix:

"No és admissible començar l’estudi de la geometria des de la cosa més abstracta, és a dir: punt, recta, pla. Qui comença ha de partir del concret a l’abstracte. Amb un començament abstracte el novici s’allunyarà per sempre de les matemàtiques".

Va tenir molta influència en l’ensenyament superior francés. El seu estil fugia de les demostracions rigoroses i buscava despertar la intuïció i la curiositat del lector, de manera que sigui ell mateix qui vagi descobrint i explorant aquest nou món.

És a dir, que a sobre va ser precursor de Carl Sagan!.

La part més curiosa d’aquesta història és que per aquell treball que va fer als 18 anys pel que li van acceptar a l’acadèmia de ciències van haver de fer una excepció amb ell, ja que el reglament exigia una edat mínima de 20 anys.

Tant de bo totes les excepcions que haguessin de fer-se fossin d’aquest tipus, no us sembla?.

Font:
http://historias_de_la_ciencia.lamevaweb.info/post/1052/44365

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Alexis Claude Clairaut

  1. Dan diu:

    No el coneixia aquest home. I si a sobre de brillant sabia divulgar i a mes era un amant dels plaers terrenals…, es que havia arribat a les mes altes cotes de la sabiesa!

  2. omalaled diu:

    M’alegro, Dan que ho hagis conegut. I els plaers terrenals ens agranden a tothom … suposso 😀

    Salut!!

Els comentaris estan tancats.