Dogmes, bacteris i úlceres

Copio i pego un fantàstic article de l’excepcional blog del Dan nomenat centpeus. Gaudiu.

[@more@]

Un error molt extés és que els científics son uns inmobilistes, ancorats en les seves teories i sense interès per aceptar noves idees. I, sincerament no ho entenc, perquè un dels somnis de tot científic és justament el de trencar algun dogma. És la millor manera de guanyar el premi Nobel!
I un bon exemple l’hem tingut aquest any, amb el premi Nobel de medicina a dos investigadors que han ajudat a erradicar les úlceres d’estòmac i que per fer-ho han fet saltar un dogma.
Fins fa uns anys tothom donava per fet que les úlceres apareixien perquè la paret mucosa de l’estòmac es danyava per l’excès de secreció àcida. Això podia ser causat per l’estrés, o per menjars massa forts, o per factors genètics. I el tractament era inicialment, a base de bicarbonat per neutralitzar l’àcid i, desprès, amb uns fàrmacs anomenats “inhibidors de la bomba de protons” que el que feien era inhibir la secreció d’àcid. Era una llauna, perquè la úlcera tornava a aparèixer, però era millor que res.
Però el 1980, un patòleg australià anomenat Robin Warren va observar al microscopi una cosa semblant a bacteris en mostres de pacients amb úlcera. Eren uns bacteris curiosos, amb forma d’espiral, com un tirabuixò, i sempre es localitzaven en les zones inflamades de l’estòmac. El problema era que, com tothom sabia, a l’estòmac no hi havia bacteris. Era un medi ambient banyat en àcid clorhídric! En aquelles condicions els bacteris, a l’igual que el menjar, serien digerits.
Però ell els veia i a més, veia que tots els pacients amb úlcera tenien el bacteri (o el que fos). L’única excepció eren les úlceres causades per aspirines o altres fàrmacs.
Aleshores va entrar en escena un altre investigador. En Barry Marshall que començà a treballar en aquelles mostres i finalment va aconseguir cultivar els bacteris. En poc temps estaven convençuts que eren aquells bacteris, als que van anomenar Helicobacter Pilory, els que causaven les úlceres. Sols faltava convèncer a la resta del mon. Diuen que fins i tot un d’ells es va prendre un cocktail amb els bacteris per contraure una úlcera, que va poder curar prenent antibiòtics.
Però allò era una mena d’heretgia. Una úlcera curada amb antibiòtics?
El que passa és que les dades es van anar imposant. També va ajudar el que un d’ells es posés a fer de relacions públiques, anant de congresos i explicant amb paciència i insitència el que havien trobat. Mica a mica van anar trencant l’escepticisme inicial i finalment, aquest any van ser galardonats amb el premi Nobel. No està malament.
De totes maneres el dogma va costar molt de trencar. He parlat amb metges que reconèixen que van trigar molt a acceptar-ho. De fet, fins que no van veure que els seus pacients realment es curaven amb l’antibiòtic i que la úlcera no tornava, no van començar a creure-s’ho. És comprensible: Un bacteri vivint a l’estòmac? I alimentant-se d’àcid clorhídric? Impossible…, sols que va resultar que si.
Va ser un descobriment prou important com per guanyar un Nobel. Els dos investigadors n’eren conscients i per això, cada any, quan anaven a anunciar el premi, se n’anaven a prendre una cervesa. I finalment un any, van rebre la trucada del comitè Nobel mentre eren al bar. Sospito que son uns paios ben divertits!
Fonts:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.