Més badades de matemàtics

Si alguna característica es pot atribuir a alguns científics és ser uns
despistats. David Hilbert era un bon exemple. Hi ha qui afirma que la
capacitat per tenir tota l’atenció centrada en un tema deixa els altres
totalment desatesos. Aquests últims poden incloure qualsevol situació
quotidiana. Avui us explico diverses badades relacionades amb dos
famosos matemàtics.

[@more@]

Alberto P. Calderón és gran matemàtic creador d’una potent escola de matemàtiques a l’Argentina. Impulsa un renaixement de les matemàtiques a Llatinoamèrica.

Va descobrir la seva afició de nen de manera molt curiosa. Un dels seus professors va decidir en certa ocasió perdonar-li un càstig que li havia imposat si aconseguia resoldre un problema de geometria. Calderón recordava que: "El problema em va seduir i va em despertar una avidesa per resoldre més i més problemes semblants. Aquest petit incident va posar clarament de manifest quina era la meva vocació i va tenir una influència decisiva en tota la meva vida".

Tant de bo tots els càstigs tinguessin tanta utilitat.

Doncs bé. Calderón fumava bastant. Una vegada es trobava donant una classe amb gran concentració tenint el guix a la mà dreta i un cigarret a l’esquerra. Va haver un moment en què havia d’esborrar la pissarra i entre l’esborrador, el cigarret i el guix, va acabar amb el cigarret a la mà dreta i el guix en l’esquerra (canviats de mà). En aquests moments Calderón pensava en el següent pas de la demostració.

Els estudiants no van trigar a fer apostes sobre si escriuria amb el cigarret o si abans xuclaria el guix. Van guanyar els que van apostar per aquesta última possibilitat. La solemnitat de la demostració va apagar la riallada general, però no l’espectacle de contemplar al professor durant la resta de l’hora explicant teoremes amb els llavis totalment blancs.

De Norbert Wiener (considerat pare de la cibernètica) s’expliquen munts d’anècdotes. Es diu que en certa ocasió es va enganxar en un debat amb una de les seves alumnes. En acabar aquest li va preguntar:

– Si us plau, digui’m, de quin costat del passadís venia jo quan em va trobar?
– Des d’aquell costat professor – va respondre ella.
– Ah! llavors anava a sopar.

Però la més divertida és la que va explicar S.G. Krantz. En certa ocasió quan els Wiener es mudaven, la seva dona li va avisar amb diverses setmanes d’anticipació i la vigília li va recordar novament. Al sortir a treballar, el seu consort, que coneixia com era de distret, li va posar en un paper la nova adreça de la seva llar, doncs allà hauria de dirigir-se, ja que aquell mateix matí la mudança començaria.

Aquell dia Wiener va utilitzar el paper per a borrajear una resposta a un alumne que li havia fet una consulta matemàtica. Al sortir ho va fer, com sempre, a la seva antiga casa i, és clar, la va trobar buida. Va provar veure a algú a dins i es va adonar que no havia mobles. Minuts més tard va recordar que la família s’havia mudat i no desaparegut, com tenia por en un principi. Així que es va acostar a una nena que ho mirava des de la vorera.

– Nena, podries dir-me on se n’ha anat la família que vivia en aquesta casa?

La nena li va respondre.

– No et preocupis pare: la mama va suposar que perdries la nota i em va enviar a buscar-te.

Un matemàtic despistat i una dona previsora. És clar que feien una bona parella.

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/63556

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Més badades de matemàtics

  1. ronals diu:

    Conec un savi, viu i per tant no diré el seu nom, a qui n’hi han passat de bones pel fet de tenir sovint el cap ocupat en les seves coses. Una de mostra. Un dia es va fer un xiribec al cap en topar amb un camió. Això potser no tindria res d’estrany, si no fos que el camió estava parat i ell anava a peu.

  2. omalaled diu:

    Ala! Els savis són ben curiosos!

    Salut!

  3. dan diu:

    El mes divertit que conec es d’un que va trucar des de l’aeroport de Chicago a la secretraia per que li recordes que era el que havia anat a fer allà.

  4. omalaled diu:

    Aquesta, si no recordo malament, va ser del von Neumann. Un alter crack que no sabia ni òn es guardaven els gots a casa seva després d’anys de viure …

    Salut!

Els comentaris estan tancats.