Un mag en la guerra

Moltes vegades s’atribueix l’èxit de les guerres als grans generals o
als polítics de torn quan el mèrit és, en realitat, d’altres noms dels
quals no queden tan ressaltats en les daurades lletres de la història.
No em creieu?. Deixeu-me que us doni un exemple en que provi fer-vos
canviar d’opinió.

[@more@]

En 1941 en plena Segona Guerra Mundial va voler enrolar-se a l’exèrcit un famós mag anglès anomenat Jasper Maskelyne (1902-1973). La guerra havia deixat els teatres sense espectadors i havia de buscar-se la vida. Va ser rebutjat per ser molt vell ja que tenia 37 anys i no havia rebut instrucció militar, però un any després va convèncer a uns oficials britànics que podia usar les seves habilitats per ajudar a l’exèrcit en el front africà. I què podia fer un mag a l’exèrcit a banda d’entretenir als homes? Doncs màgia. D’entrada, va meravellar als oficials amb una simulació perfecta: l’aparició d’un cuirassat alemany pujant pel Tàmesi.

Portava la màgia (i la intel·ligència) a les venes. El seu avi John Nevil Maskelyne (1839-1917) havia introduït en 1873 la il·lusió de la levitació, encara que havia fet més coses. La marca de màquines d’escriure britànica Maskelyne va ser la que a finals del segle XIX va innovar presentant els primers models amb espaiat proporcional a la mida del caràcter, característica que va ser reintroduïda per IBM en 1941. El seu pare havia heretat la saviesa de l’avi i se l’havia donat a Jasper. A Gran Bretanya el cognom Maskelyne era sinònim de màgia.

El desert del nord d’Àfrica era un dels escenaris més importants de la Segona Guerra Mundial. Qui tingués el control d’aquesta zona podria utilitzar-la a mena de trampolí per envair Sicília i després Itàlia. Els alemanys volien bombardejar el port d’Alexandria doncs era de gran valor estratègic pel petroli i pels subministraments pels anglesos. Allà va ser enviat Maskelyne al qual se li va permetre formar una unitat de camuflatge experimental. Va reclutar dibuixants, químics, vidriers, ceramistes, etc. S’havia format la "Banda Màgica".

Li van preguntar què podria fer per protegir el port d’Alexandria, Fer-ho desaparèixer?. No ho va fer exactament així. Va observar els voltants i va descobrir uns pocs quilòmetres que la Bahia Maryut tenia un contorn similar a l’esmentat port. Com els bombarders alemanys atacaven de nit va fer una rèplica de les llums d’Alexandria en aquest desert lloc i va posar edificis de cartró pintat. A l’arribar la nit va fer que s’apaguessin les llums d’Alexandria i s’encenguessin les de Bahia Maryut. Els avions, pensant que allò era el seu objectiu, van anar allà a descarregar les seves bombes creient que havien tingut un èxit en la seva missió. Va ser tan hàbil que va posar fins i tot petits explosius per simular encerts alemanys. Van bombardejar l’esmentada badia dues nits consecutives.

Amb un èxit com aquest li van preguntar si podia protegir el Canal de Suez doncs era un altre punt clau i un dels objectius d’Erwin Rommel (l’únic membre del tercer reich que té un museu de la seva vida i obra) ja que permetia el pas de petroli per als tancs i vaixells anglesos. Maskelyne va posar llums estroboscòpiques de 14 km d’abast i un sistema de miralls rotatius. Això va provocar que els avions que passaven sobre el canal no veiessin absolutament res i no poguessin bombardejarlo.

El seu major truc va ser a la batalla per Egipte. Rommel havia conquistat Tobruk rebutjant l’exèrcit britànic fins al Alamein, a 100 quilòmetres a l’oest d’Alexandria. Montgomery va decidir atacar pel nord, per on passaven les vies de subministraments i Maskelyne va fer veure als alemanys un exèrcit atacant pel sud. Per a això es van instal·lar maquetes de tota mena: tancs, canons, avions, homes, cascos d’acer fins i tot un fals oleoducte fet amb llaunes de combustible.

L’engany va funcionar. Els alemanys van concentrar la major part de les seves forces en el sud per frenar a aquest "fals" exèrcit mentre els britànics iniciaven el verdader atac pel nord. Quan Rommel va voler enviar les seves tropes cap a aquesta zona ja era tard doncs els britànics havien travessat les seves línies i aquestes començaven a retrocedir cap a Líbia.

Amb coses com aquestes, un es planteja si els mags són en realitat enginyers o són els enginyers els que en realitat fan màgia. Jo crec que Maskelyne era les dues coses. Cadascun pot tenir el seu punt de vista però sense cap gènere de dubtes l’astúcia d’aquest home va poder més que les desenes de llibres d’estratègia estudiats per l’oficial alemany. Probablement ni a ell mateix se li va passar per la cap que seria capaç de vèncer al mític "guineu del desert" sense disparar una sola bala.

En 1946 va tornar a Anglaterra per continuar fent màgia i, orgullós de la seva labor, va obtenir permís per actuar lluint l’uniforme de l’exèrcit britànic. Va fer una gira amb molt èxit però no va poder amb un altre formidable adversari: la televisió.

Es va retirar a Kenya fins a la seva mort. Els seus secrets màgics de guerra seran revelats pel govern anglès a partir de 2046 (!).

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/62884

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un mag en la guerra

  1. Quina història més bona! I els mags són enginyers, no? Perquè sempre m’han dit que els enginyers són aquells que utilitzen l’enginy i pel que sembla (com a mínim en aquest cas) Maskelyne el va fer servir molt!

  2. omalaled diu:

    Penso que tens raó. Rumiant-ho bé, els enginyers, de mags, tenen ben poc 😉

    Salut!

Els comentaris estan tancats.