El modest Koch

Aquesta és la continuació de l’anterior article de Koch.

[@more@]

Després de derrotar el carbunco es va traslladar a Breslau. Cohn i Conheim volien que es dediqués a investigar, però la gent va deixar d’assistir a la seva consulta. En vista d’això, va tornar a Wollstein i va continuar amb la seva vella tasca. Va aprendre a tenyir bacils amb diferents substàncies colorants. Va pensar que diferents mirades de diferents homes al microscopi podien tenir interpretacions diferents, així que va aconseguir diners per comprar una càmera fotogràfica i fer fotos de les seves observacions, doncs d’una foto no pot fer-se una interpretació.

A Breslau però, no s’havien oblidat d’ell i li van donar aparells, laboratoris, conillets d’Índies, etc. Koch tenia la idea que una classe de germen només produeix una malaltia determinada. Ara bé, el problema era demostrar-ho. Com separar els diferents gèrmens i cultivar-ne una sola espècie? Calia evitar tenir espècies barrejades. I és que en els mitjans líquids la barreja està servida.

Aquí li va somriure la fortuna. Un dia en la superfície plana de mitja patata es va fixar en una col·lecció de taques de diferents colors i es va adonar que cada taca tenia un cultiu pur de determinats gèrmens. Va cridar als seus ajudants Loeffler i Graffky i els hi va explicar. Es van posar els tres a treballar.

Després d’un temps perfeccionant les tècniques de cultius d’espècies separades va anar amb gran confiança a veure a Rudolph Virchow, el més eminent dels patòlegs alemanys. Koch li va explicar com podien cultivar-se les colònies per separat, però Virchow no es va deixar impressionar. Per a ell tot era conegut i no podia descobrir-se res més. Va estar molt fred i desdenyós amb ell. Koch se’n va anar desanimat d’aquesta trobada i es va proposar anar pel microbi de la tuberculosi que era en aquell moment la causa d’una de cada set morts a Europa i Amèrica.

Conheim havia estat capaç d’inocular la tuberculosi a conills amb un trosset de pulmó tuberculós d’altres animals i Koch va voler veure els microbis (perquè havien de ser-ho, segons pensava) al microscopi. Durant molt temps no va poder veure res. Dia rere dia, mes rere mes, va acolorir amb diferents tincions de diferents colors tota mena de teixits. I un bon dia va veure uns bastonets de color blau que presentaven una lleugera curvatura. Els va seguir la pista fins estar ben segur que es trobaven en tots els malalts tuberculosos. Emocionat, va recórrer tots els hospitals de Berlín sol·licitant cadàvers morts de tisis. Va passar nits senceres fent inoculacions. Els seus únics companys eren els conillets d’Índies i els cadàvers.

Per fi, quan ho va tenir al seu abast, va descobrir tot el que va poder d’ell. Va fer tota mena de proves. Fins i tot va voler saber si s’encomanava per la pols atmosfèrica, per exemple quan una persona que tus prop de d’una altra. Com demostrar-ho? Va fer una caixa molt gran i la va omplir de conillets d’Índies perfectament sans. A aquesta caixa se li enviava una pluja d’aquests bacils amb un fuelle tres vegades al dia. La prova va funcionar.

El 24 de març de 1882 es va celebrar en una petita sala de la Societat de Fisiologia de Berlín una important reunió. Allà es van reunir els més il·lustres científics-lluitadors contra les malalties d’Alemanya. Entre ells estava el més il·lustre de tots: Rudolph Virchow.

Tots estaven per escoltar la dissertació d’un homenet arrugat i amb ulleres que, amb pas pesat, s’acostava a l’estrada. Des d’allà va llegir amb veu tremolosa les notes que havia gargotejat en unes quantes quartilles. Amb una modèstia admirable, Robert Koch va exposar davant la brillant audiència la senzilla història del descobriment de l’invisible microbi que matava a una persona de cada set que morien.

Sense cap tipus d’inflexió de veu típica dels grans oradors, va dir que els metges del món sencer podien conèixer ja tots els hàbits del bacil de la tuberculosi, el més petit i més salvatge enemic de l’ésser humà. Koch va indicar també els amagatalls d’aquest temut microbi així com els seus punts febles i la manera com podria ser combatut.

En acabar la seva presentació, aquest petit gran home que va començar a interessar-se pel món dels éssers diminuts perquè la seva dona li va regalar per al seu vint-i-vuit aniversari un microscopi, va asseure a l’espera de l’inevitable debat i discussions que aquest tipus de reunions acostuma a tenir. De fet, esperava un fort atac. El gran Virchow s’havia burlat d’ell i els seus bacils patògens temps enrere.

Però va succeir l’impensable. Ningú es va aixecar per discutir els seus descobriments. No es va sentir ni una paraula. Els ulls dels allà reunits es van tornar cap a Virchow, el tsar de la ciència alemanya, aquell que amb un simple fruncimient de celles era capaç d’arruïnar qualsevol idea sobre les malalties. Però Virchow no va fer res.

Simplement es va aixecar, es va posar el barret i va sortir de l’estada. No tenia res a dir. Koch havia demostrat que els microbis són els nostres més mortals enemics. El món sencer es va revolucionar. Científics de tot el món van viatjar per veure’l i el modest Koch únicament responia: "Aquest descobriment que he fet no té, després de tot, massa importància".

Doncs potser no la va tenir per a ell, però sí per a la resta de la humanitat. Aquesta conferència de Koch és considerada per molts com la més important en la història de la Medicina. Va ser tan innovadora, inspirativa i perfecta, que va marcar la pauta per als procediments científics del segle XX. Un dels importants homes presents en la conferència va ser el bacteriòleg Paul Ehrlich, pioner de la immunologia moderna i premi Nobel de medicina en 1908, qui després va confessar que aquella nit va ser per a ell l’experiència més important de la seva vida científica.

Als 62 anys, en 1905, Koch es va portar un merescudíssim Nobel de medicina. Però lluny de parar la seva activitat va seguir investigant. A l’any següent va tornar a Africa per treballar en el control la malaltia del somni.

Va morir en 1910 amb la certesa que el segle XX, amb persones instruïdes i intel·ligents, la humanitat desterraria la tuberculosi. Somiava que ja no hauria mai més guerres ni pobres. Creia que hauria justícia, llibertat, salut i fraternitat entre els homes.

Ens vas sobrevalorar, Koch. No donem la talla.

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/67590

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El modest Koch

  1. omalaled diu:

    Ei, núria: moltes gràcies. No té força secrets. Llegint llibres s’aprén molt. Dels que trec alguna informació sempre els poso en “Fuentes” (del link font que és el mateix article en castellà.

    Si vols exemples estan aquí.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.