Plutó allargat

Plutó és el planeta més allunyat del sistema Solar (es dubte de
calificarlo com planeta). És molt poc el que sabem d’ell. Fins ara és
l’únic planeta del Sistema Solar que no ha estat visitat per sondes
espacials. En cas de llançar-se alguna missió aquest any 2006, El 19 de gener d’aquest any es va enviar la missió New Horizons. La sonda
arribarà a Plutó el 2015 i passarà pel cinturó Kuiper el 2026.

[@more@]

Té un diàmetre de 2.345 quilòmetres, és el més petit dels planetes i està a uns 5.900 milions de quilòmetres del Sol. De fet, és més petit que la nostra Lluna i els satèl·lits Io, Europa, Ganímedes i Calixto, de Júpiter; Tità de Saturn i Tritó de Neptú. El seu període de rotació és de 6 dies 9 hores. El pla de la seva òrbita al voltant al Sol és el més inclinat poc més de 17°. La seva òrbita és tan excèntrica que entre els anys de 1979 fins a 1999 es trobava més a prop al Sol que Neptú. Dóna una volta al voltant del Sol en 248,4 anys.

El 19 de Juliol de 1988, es va determinar l’estructura i temperatura de l’atmosfera de Plutó gràcies a que va haver una ocultació amb una estrella (Plutó va passar entre la Terra i l’esmentada estrella). La seva composició és d’hidrogen i metà. Sembla increïble que un esdeveniment així ens pugui revelar informació d’aquest tipus.

Doncs bé, el 22 de juny 1978 un astrònom anomenat James Christy estava mirant detalls de l’òrbita de Plutó. Per a això havia posat una placa fotogràfica amb una imatge de Plutó en un aparell anomenat explorador estel·lar.

Al fer això es va adonar que havia una protuberància en la imatge del planeta. Com si tingués forma de pera. Va assumir que el bony era una error i va optar per descartar la fotografia. Just en aquest instant, la màquina es va espatllar i va començar a funcionar malament. Christy va cridar un tècnic en electrònica perquè arreglés l’avaria. Quan va arribar el tècnic li va demanar que estigués allà mentre portava a terme la reparació, doncs podia necessitar ajuda.

Durant l’hora que va estar el tècnic reparant la màquina, Christy, que no tenia una altra cosa que fer, va estudiar la fotografia més acuradament i va decidir mirar més imatges en fotos anteriors del planeta. El primer arxiu que va trobar estava marcat amb la frase "Imatge de Plutó. Allargada. Placa no bona. Rebutjada". Increïble: totes elles mostraven el mateix bony!. Això li va animar i va ser a fotos més antigues, preses entre 1965 i 1970.

Va fer estudis addicionals que van provar que el bony no podia ser una altra cosa que un satèl·lit. I és que en realitat no era una altra cosa que Caronte, l’únic satèl·lit conegut de Plutó. Dista 19.640 km i està 20 vegades més prop de Plutó que la Luna de la Tierra. El seu diàmetre és de 1.192 km i la seva superfície sembla estar coberta d’aigua gelada, sense presència de metà.

Caronte és l’encarregat en la mitologia grega de conduir a les ànimes dels recent morts a través de la llacuna Estígia per portar-los al regne d’Hades.

Si les primeres fotos que presentaven aquestes protuberàncies tenien ja 13 anys, un no pot deixar de preguntar-se quant temps més hagués passat fins que lo haguessin descobert.

Us poso dues imatges de Plutó i Caronte preses pel Telescopi Espacial Hubble (tretes d’aquí i on podreu veure-les ampliades).

L’òptica corregida de l’Hubble mostra els dos objectes clarament separats com dos discos ben definits. Això permet als astrònoms mesurar directament (amb un error de l’1%) el diàmetre de Plutó d’uns 2,320 quilòmetres i el diàmetre de Caronte d’1,270 quilòmetres.

Les esmentades observacions mostren també que Caronte és més blau que Plutó el que vol dir que els dos objectes tenen una composició i estructura superficial diferent.

Es creu que la superfície de Plutó pot arribar a temperatures tan baixes com -240°C degut a la gran distància que ho separa del Sol.

La moraleja d’aquesta història és que si estàs inactiu, aprofita el temps per mirar qualsevol altra cosa. Mai se sap si pots descobrir un satèl·lit.

Actualització: Com que sóc un desastre total, no recordava que havia escrit aquest article abans del 19 de gener quan es va enviar la missió New Horizons i la dada la posava de forma hipotètica. Gràcies a Dan i a l’Alberto (al blog en castellà) per avisar-me. M’alegra molt saber que esteu al dia d’aquestes coses.

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Plutó allargat

  1. dan diu:

    Molt bo, (com sempre) pero un detall no es del tot correcte. Ja hi ha una sonda de cami cap a Plutò!
    La sonda “New Horizons” es va enviar el 19 de gener passat per estudiar Pluto i el cinturo de Kuipper.
    Es que tal com ho dius sembla que encara no hagi sortit!
    http://pluto.jhuapl.edu/

  2. omalaled diu:

    Gràcies, Dan, ho poso a l’article.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.