Nicholas Saunderson

Nicholas Saunderson (1682-1739) va ser el quart professor lucasià de
matemàtiques. Us recordo que la Cátedra Lucasian és la de matemàtiques
i de filosofia natural de la Universitat de Cambridge. És coneguda per
aquest nom per haver estat fundada en 1663 per Henry Lucas. Ha estat
ocupada per homes de la talla de Barrow, Newton, Babbage, Dirac i
actualment la té Hawking.

[@more@]

Saunderson va ocupar l’esmentada càtedra gràcies al fet que l’anterior a ell, William Whiston, havia quedat impressionat de les seves capacitats. El nostre heroi d’avui va posseir, a més, l’amistat de molts dels matemàtics i físics eminents del moment, com ara Newton, Halley, Abraham De Moivre i Roger Cotes. És possible que us sonin un munt aquests cognoms, però, Saunderson?.

Fins aquí la història és una més que habitualment explico, però pendrà un caire molt diferent quan us digui el detall definitiu: Nicholas Saunderson era cec des de l’any d’edat degut a la verola. Ja imaginareu que l’educació per a un noi cec en aquesta època era extremadament difícil. Aprendre dels llibres era només possible per a Nicholas si la gent estava disposada a llegir per a ell.

Podia no tenir vista però els seus sentits de l’oida i del tacte eren extraordinàriament bons. Podia distingir fàcilment una cinquena part d’una nota i tocava molt bé la flauta. Podia fer càlculs matemàtics complicats i mentalment llargs. QUan era nen, havia pensat a aprendre a llegir en els gravats de les pedres sepulcrals dels voltants d’Església de San Juan Bautista en Penistone, amb els seus dits. Amb una curiositat com aquesta no ha de resultar estrany, doncs, saber que va aprendre llatí, grec i francès.

El següent relat ve de "Letter on the Blind" ("Carta sobre el cec"), de Diderot i va ser escrita amb motiu d’una pregunta llançada per William Mollineux: podria un home cec distingir correctament un cub i una esfera que es col·loquessin davant els seus ulls just en el moment de recobrar la vista? És una bona pregunta. Però millor és la resposta:

"Aquest Saunderson, senyora, és una altra persona cega a la qual cal considerar. Es compten coses sorprenents d’ell que, si atenem als seus progressos en literatura i ciències matemàtiques, hem de creure.

Va ser autor d’un llibre d’aquest últim gènere increïblement perfecte, ‘Elements of Algebra’, en el que l’únic indici d’una possible ceguesa és l’esporàdica excentricitat de les seves demostracions que possiblement no es correspondrien amb les d’una persona de visió normal. A ell pertany la divisió del cub en sis piràmides iguals que tenen els seus vèrtexs al centre del cub i cuyas bases formen les sis cares d’aquest. Aquest esquema s’utilitza per demostrar amb delicada elegància que una piràmide és un terç d’un prisma que té la seva mateixa base i altura.

Saunderson va ensenyar matemàtiques a Cambridge amb un èxit inusitat. Va donar classes d’òptica i de la naturalesa dels colors, va explicar la teoria de la visió, va estudiar els efectes dels lents, l’arc de Sant Martí i moltes altres qüestions relacionades amb la vista i l’ull humà. Aquests fets no li semblaran a vostè, senyora, tan estranys, si considera els tres elements que s’han de tenir en compte en qualsevol incògnita que combina la geometria amb la física: el fenomen que es vol explicar, els axiomes de la geometria i el càlcul que es segueix de l’axioma. De la mateixa manera és obvi que, sigui més gran o menor la seva ceguesa, els fenòmens de la llum o el color són completament desconeguts per a ell; podrà comprendre els axiomes perquè els aplicarà a objectes palpables, però no entendrà per què la geometria els prefereix a altres axiomes diferents, doncs per a això hauria de comparar directament els axiomes amb els fenòmens, la qual cosa és impossible per a ell.

En conseqüència, un home cec accepta els axiomes tal com li són donats; interpreta un raig de llum com un prim fil elàstic o com una successió de diminuts cossos que copegen als ulls amb una força increïble i fa els càlculs d’acord amb això.

La frontera entre la física i les matemàtiques ha estat traspassada i el problema passa a ser llavors purament formal."

A Cambridge es deia que era un professor que no va fer l’ús dels seus ulls per ensenyar a altres a utilitzar els seus. És una bonica forma de dir-lo.

Va inventar el "pin-board". Consta de diverses peces de nou forats disposats en tres files de tres.

En els forats cabien a la perfecció unes petites agulles. Quan usava aquest artefacte per a càlculs aritmètics, en els que tenia una perícia extraordinària, cada forat volia dir un dígit. Quan l’utilitzava en geometria unia les agulles amb fils per formar figures.

Quan un llegeix coses com aquestes es queda petit, molt petit. És impressionant la força de voluntat d’alguns.

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/78556

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.