Un món als arbres

Faig un copy-paste d’aquest article del Dan, blog del qual (centpeus) recomano llegir, encara que fa un parell de mesos ha deixat d’escriure.

[@more@]

Quan parlem de la biosfera, sempre pensem en la superfície de la Terra o en el fons del mar. Però hi ha una dada curiosa que caldria matisar. I és sembla que potser prop de la meitat de les espècies d’animals i plantes del nostre planeta, on habiten realment es… a les copes dels arbres!

Sembla una bajanada, però això complica molt el seu estudi. Perquè, potser en l’amable bosc mediterrani no sigui difícil enfilar-se (o si), però en els boscos humits centreeuropeus o a les selves tropicals, la cosa ja és molt més complexa i perillosa.

Un exemple de com d’increïble pot arribar a ser la biodiversitat dalt d’un arbre el va donar un entomòleg americà anomenat Terry Erwin al 1982. Volia saber quantes espècies d’insectes habitaven en un únic arbre tropical al Panamà. El va ruixar amb insecticida i va recollir els bitxos que anaven caient. El resultat: 1200 espècies d’escarabats, de les que 162 eren exclusives d’aquell tipus d’arbre. Hi ha més tipus d’escarabats diferents en un sòl arbre tropical que a tota Europa!!

A partir d’aquelles dades van començar a plantejar-se diferents projectes per estudiar la vida a les copes dels arbres de la selva. Per això va caldre desenvolupar tota una tecnologia per tal de poder pujar i moure’s amb seguretat en aquell indret. El que van fer va ser adaptar tècniques d’escalada, muntar xarxes de cordes en les zones a estudiar, instal·lar grues (si, grues de construcció) per enfilar els materials i els investigadors, i fins i tot n’hi ha que ho fan amb globus fixes i dirigibles.

La gràcia d’aquest curiós ecosistema és que ofereix un nombre immens de diferents hàbitats. Movent-se molt poc amunt o avall varien força les condicions de llum, d’humitat, la composició del substrat, la densitat de població… Tot això afavoreix extraordinàriament l’aparició de noves espècies amb diferents graus d’adaptació. Un fantàstic laboratori evolutiu.

I quan s’analitza amb detall, es troben petits àcars paràsits dels escarabats, o d’altres animals, de manera que les capes de dependència es van multiplicant. El mateix passa amb les plantes, que tenen altres plantes paràsites que hi viuen a sobre, i que alhora, segurament son l’hàbitat de fongs i d’altres espècies.

En realitat el descobriment de l’enorme quantitat d’espècie que hi ha als estrats superiors dels boscos, va multiplicar el nombre d’espècies que es pensava que hi havia en total. I molt particularment de nombre d’insectes, que, desprès de tot, son els habitants més abundants del planeta desprès dels bacteris. Ja va apuntar un famós naturalista quan li van preguntar que pensava de Deu. La resposta va ser "que té una increïble afició pels escarabats".

———————
Apart de l’interessantíssim que és aquest article us ho he copiat perquè aquest famós naturalista va se el mateix que va dir que "sospito que aquest mon no només és més extrany del que imaginem, sinò més extrany del que podem imaginar. Un home que diu coses com aquestes, ben segur que li podem trure més suc. El seu nom és John Burdon Sanderson Haldane (1892-1964) i us parlaré de la seva curiosa vida, que ho és, no ho dubteu, en una altra història.
Font:
http://centpeus.blogspot.com/2006/05/un-mn-als-arbres.html

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.