Les dones aguditzen l’enginy

Ja he dit alguna vegada que aquest blog no és, en absolut, masclista. Això no és raó però, per fer unes rialles amb els vells tòpics com així es farà en la història d’avui doncs, en algunes ocasions, les dones aguditzen l’enginy dels científics. No em creieu? Doncs ja em direu si no esteu d’acord després de conèixer les històries següents.

[@more@]

Un explorador i científic britànic, Sir Francis Galton (1822-1911), cosí del Charles Darwin i considerat com pare de la psicologia diferencial, en un dels seus viatges a Àfrica i havent entrat en contacte amb els hotentots, li va causar molt interès la mida de les natges de les dones d’aquest poble. Per descobrir la raó de tal fenomen, va decidir mesurar les "estadístiques vitals" d’algunes d’elles. Però clar, va témer que tan acurades atencions poguessin ser lleugerament malinterpretades, pel que va haver de resoldre el problema literalment a distància, és a dir, usant el seu sextant d’agrimensor. Més tard, va incorporar aquestes mesures a un assaig científic.

I si penseu que aquest era un assaig científic extrany ja em direu què penseu del professor nord-americà Yves Nievergelt que en 1987 va publicar un interessant i negatiu article on realitzava el precís anàlisi d’un model matemàtic aplicat a certs mercats econòmics. La majoria d’articles matemàtics dedicats a l’economia incideixen en temes d’interessos bancaris, pensions, assegurances, índexs de preus… i estalvis, molts estalvis. Els casos als quals el professor Nievergelt prestava atenció són exemples poc freqüents, situacions insòlites, incloent dades de difícil obtenció. Qualsevol lector interessat podrà trobar a l’article de Nievergelt referències que mai s’atreviria a reunir pel seu compte "per por del seu entorn familiar i social". De fet, qualsevol lector de l’article mai s’atreviria a deixar que altres persones vegin què està llegint. L’esmentat article té el títol: "El preu elàstic de la demanda: joc, heroïna, marihuana, whisky, prostitució i peix".

Francis Galton queda aquí com un precursor dels estudis curiosos. Galton, a més, va col·leccionar estadístiques de tota mena. Per cert, recordes que al fer-te el DNI et fan posar les teves empremtes digitals en el mateix? saps qui va ser el primer a pensar el paper decisiu que podien tenir aquestes empremtes? Doncs va ser aquest mateix que es va dedicar a mesurar natges de dones a distància.

Un altre curiós cas va ser el de René Théophile Hyacinthe Laennec (1781-1826), un metge francès. La seva vocació de metge va començar a gestar-se quan va morir la seva mare i va haver d’anar-se’n a viure amb el germà del seu pare, Guillaume Laennec, que exercia la medicina. Va ser ell qui va encomanar a Théophile la passió per la mateixa. Amb 19 anys va ingressar com becari a l’Escola Especial de La Santé, que tenia els millors alumnes de França. Crec que és de justícia dir que al final Laennec va ser un d’ells tenint en compte que en el concurs nacional de premis de Medicina de 1803 va obtenir dos dels quatre premis.

A París va treballar amb el gran cardiòleg Corvisart, metge de Napoleó que va ser, d’altrabanda, pioner a escoltar els batecs del cor i els sorolls toràcics col·locant directament l’orella sobre el pit del pacient. Théophile va arribar a admirar a Corvisart per la seva pràctica mèdica ordenada i objectiva.

En 1816, un cavaller va anar a veure a Théophile a l’Hospital Necker perquè tenia a la seva dona al llit amb tos i fatiga. Théophile va acompanyar al cavaller a casa seva per veure què li succeïa a la seva dona.

– Bon dia, senyora, sóc el doctor Laennec. Com es troba?
– Doctor, tinc molta tos i em costa respirar.
– Senyora, podria descobrir-se el pit? Haig d’explorar el seu cor.

La senyora era una bonica jove que semblava haver sortit d’un quadre de Rubens i van aparèixer uns voluptuosos pits. Podreu imaginar la situació: el marit, el metge, la dona …

El següent pas era enganxar l’orella al pit per escoltar els seus sorolls toràcics, però la delicadesa i les bones formes de Laennec van fer que no fos així. Va recordar que en la seva infància jugava amb altres nens de la seva edat i que es comunicaven mitjançant un llarg canuto de cartró (hi ha fonts que diuen que no va ser un record de la seva infància sinó que ho va veure, ja sent metge, a nens mentre passejava pel pati del Louvre, que jugaven amb fustes on un posava l’orella en un extrem i un altre donava cops a l’altre extrem de la mateixa).

La qüestió és que sense pensar-ho dues vegades, va treure una llibreta de notes de la seva cartera, la va enrotllar i va aplicar un extrem sobre el pit de la pacient i l’altre la seva orella. Es va sorprendre quan va sentir els sorolls amb millor claredat del que havia pensat.

Això no s’ho va poder trure del cap i va anar immediatament a un fuster perquè li fes un tub aforadat de fusta i que cadascun dels extrems estigués unit a un receptacle a mode d’embut. Els sorolls es sentien molt millor amb aquest aparell. Més tard va comentar tot això a la resta dels seus col·legues.

Va anotar acuradament tots els sons que auscultava en els seus pacients i va comparar els sorolls amb imatges de fàcil reconeixement: els fregaments, sorolls de tub, d’àmfora, de caverna, crepitacions, bufs i altres sons, formen part de la terminologia habitual en cardiologia. Tot això ho va publicar en un llibre en 1819 ple d’observacions clínico-patològiques en el que va descriure molt bé diverses malalties toràciques, moltes de les quals no havien estat descrites abans.

Gràcies a la seva invenció de l’estetoscopi (en grec, inspector del tòrax), va començar una nova època per a la medicina, i a partir d’aquest moment el metge i la professió mèdica van quedar associats amb aquest característic aparell de goma, que en l’actualitat es coneix com fonendoscopi i amb la qual els metges senten els sorolls a l’interior del nostre cos.

Haguéssiu pogut imaginar que la història del fonendoscopi va començar per la necessitat d’auscultar a una dona?

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/87424

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.