Un químic músic o un músic químic

Avui voldria parlar-vos d'Alexander Porfirevich Borodin (1833-1887). No, no us heu equivocat de blog i no esteu a retroklang (a qui juntament amb medi, per dir-me a l'article de Mendeleyev un comentari que el feia referència, els dedico el post). Els amants de la música clàssica (millor, de la romàntica) faran les seves delícies amb la nostra història d'avui.

[@more@]

Per començar, dir que el Borodin és aquell que al costat de Mussorgski, Cui, Balakirev i Rimski-Kórsakov va formar l'anomenat "Grup dels Cinc". Tant si ho coneixeu com si no, us demano que escolteu, sobretot, el primer minut del vídeo següent, o la seva totalitat mentre llegiu la història:

Segur que us ha sonat. És l'obra "El Príncep Igor", que va ser completada per Rimski-Kórsakov. Doncs bé, que doni voltes aquesta melodia per les vostres caps mentre llegiu la resta de la història pensant que la música, segons ell, no era la seva professió sinó la seva afició. En realitat es dedicava a la química. En 1987 es va celebrar el centenari de la seva mort. Les mencions de les seves investigacions en química gairebé no es van deixar veure més que en frases esporàdiques. La seva vida va ser un viure a dues bandes i encara que tot el món el considera músic, ell sempre va considerar que la seva professió era la de químic. Ironies de la Història.

En 1877, en un viatge a Alemanya per presentar a dos dels seus estudiants a la Universitat de Jena i va tenir ocasió de conèixer Listz:

– Soy un músic de diumenges – li va dir.
– El diumenge és un dia de celebració – va ser la resposta de Listz.

Nascut a Sant Petersburg va ser fill natural del príncep Luka Stephanovich Gedianishvili i la jove Avdotia Konstantinova Kleinecke. El pare no el va reconèixer legalment i el va fer registrar com fill d'un tal Borodin, servent seu. Va procurar però, que rebés educació completa, incloses lliçons de piano i l'aprenentatge de l'alemany, francès i anglès. Als 14 anys parlava totes aquestes llengües i era capaç de fer assajos tècnics en italià.

Amb 9 anys va fer la seva primera obra musical, anomenada Elena, dedicada a una nena de la qual estava enamorat. Als tretze anys, mentre composava un trio per a dos violins i un violoncel sobre un tema de Meyerbeer, s'havia construït un laboratori a casa. La seva mare estava procupadíssima ja que es temia explosions i fastiguejava amb les emanacions que sortien del seu improvisat laboratori.

Als 17 anys es va fer estudiant de medicina, però es va apassionar per la química per tenir com a professor a Nikolai Zinin, que havia sintetitzat l'anilina. Aquest professor li va dir en certa ocasió:

"Senyor Borodin, seria millor que escrivís menys cançons. Vostè perd massa temps: un home no pot servir a dos amos"

Es va llicenciar en medicina eximia cum laude i va ser contractat en un hospital militar en 1856. Però estava clar que la pràctica de la medicina no hagués estat un bon camí ja que es desmaiava quan veia la sang.

El 15 de maig de 1858 va presentar una tesi sobre les propietats químiques i toxicològiques de l'arsènic i del fòsfor. Va ser la primera vegada que l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de San Petersburg acceptava una tesi en rus i no en llatí.

En 1859 va ser enviat a Alemanya on va contactar amb homes de la talla de Bunsen, Erlenmeyer, Helmholtz i Kirchoff. Un any després va viatjar per Alemanya i Suïssa en companyia del gran Mendeleyev. Tots dos van participar en el famós congrés internacional de Karlsruhe, que va marcar un cop de timó en la teoria molecular gràcies al Stanislao Cannizzaro, de Palerm, qui va aconseguir fer que s'acceptessin les oblidades i fosques hipòtesis fetes 50 anys enrere per un altre italià anomenat Amadeo Avogadro. Amb 27 anys Borodin va ser membre del comitè organitzador (Mendeleyev va quedar totalment impressionat per les idees exposades en aquest congrés).

En la primavera de 1861, a Alemanya, va conèixer i es va enamorar d'una pianista russa que es deia Ekaterina Sergenineva Protopopova, qui li va fer admirar a Chopin, Listz i Schumann. Més tard, es va casar amb ella. Com que Ekaterina tenia tuberculosi es van anar a Pisa pel seu clima temperat. Allà Borodin es va dedicar a la síntesi de derivats aromàtics fluorats. Els seus resultats els va publicar en Nuovo Cimento, una revista científica.

A Pisa tampoc va parar la seva activitat musical. Al contrari: a més de tocar de tant en tant el violoncel en l'orquestra del teatre de l'òpera, va fer amistat amb diferents músics locals. En la primavera de 1862 va improvisar davant Menocci una fuga que va sorprendre a aquest últim i va composar la Tarantella en re major per a piano a quatre mans.

Però el que té de curiós la història és que mentre la part musical de Borodin és molt coneguda, no ho ha estat així el seu treball científic. L'enciclopèdia Ullmann de química industrial de 1956 deia que el primer compost orgànic del fluor va ser sintetitzat per Lenz en 1877 però és que Borodin ho havia fet a Pisa 15 anys abans. Va competir amb Friederich August Kekulé (qui va descobrir somiant, segons va afirmar, que els compostos de Carboni poden formar anells, com el benzè), que en aquell moment treballava en el mateix tema que ell: la condensació dels aldehids. Tots dos es van acusar pública i recíprocament d'apropiació del seu treball.

En 1872 va publicar una sèrie d'investigacions que van suposar el naixement de la condensació aldehídica, encara avui de gran interès a química, fent-ho simultàniament el francès Xerris-Adolphe Wurtz, a qui s'atribueix tot el mèrit.

Però encara hi ha més: va descobrir un mètode general que permetia transformar els àcids orgànics en bromurs. En aquell moment va ser ignorat i van haver de passar ni més ni menys que 73 anys perquè fora redescobert per altres. Avui es coneix com reacció de Hunsdiecker.

Es va ocupar dels desinfectants, de l'opi, de l'anàlisi del te. En 1876 va desenvolupar un mètode per a l'anàlisi quantitatiu de la urea que durant un temps va tenir una gran aplicació en l'anàlisi de l'orina.

I per si no n'hi hagués prou, va ser també un gran professor. En 1872 va ser professor de química d'un curs per a dones, el primer d'aquest tipus a Rússia, fet per iniciativa pròpia i d'altres científics del seu al voltant. Donava concerts de beneficència en favor de les alumnes necessitades. El curs va acabar per decret del govern tsarista que sempre li havia fustigat. Se li va veure plorar per això.

Menys de dos mesos després va morir en un ball de disfresses organitzat per a les seves dues filles adoptives d'un infart. El destí va voler que morís, precisament, amb el vestit típic del pagès rus, amb altes botes i casaca vermella. Tenia 53 anys.

Va ser enterrat al cementiri Tikhvin del monestir Alexander Nevsky i està al costat del sepulcre de Mussorgski, a Sant Petersburg, on es conserva un bust d'ell. De la mateixa manera que a Mendeleyev, el seu taüt va ser portat, amb gran afecte, pels seus estudiants.

Si destacar en una faceta, sigui la que sigui, és difícil, ja em direu si no ho és fer-ho en més d'una, en temes tan diferents i d'aquesta manera tan espectacular; podem afirmar que el seu extraordinari professor, Nikolai Zinin, es va equivocar: va servir perfectament als seus dos amos, la música i la química.

Qui millor va resumir la seva vida en una frase va ser Rimski-Kórsakov: "Borodin taral·lejava les seves composicions mentre estava en el laboratori, o interrompia improvisadament una direcció musical per córrer a apagar l'encenedor Bunsen sota un matraz que s'estava escalfant massa".

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/89188

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Un químic músic o un músic químic

  1. Trena diu:

    Uau… certament els químics no en tenim coneixement d’aquest químic músic o músic químic. M’agrada la frase última d’en Rimski-Kórsakov sobre en Borodin (que té nom de personatge del “Senyor dels Anells” :P).

    Mentre llegia el text he anat recordant coses de tots els químics dels que has parlat (inclosa la reacció de Hunsdiecker!!), i em sap greu aquesta mena d’injustícia històrica, ja que en Borodin es considerava un químic i músic de diumenges, i trobo malaguanyat que els químics no el recordem tal com es mereix.

    Com sempre, gràcies i felicitats pel blog!!!

  2. omalaled diu:

    Hmmmmm, això ja em dona la idea de quina carrera has estudiat 🙂

    Salut!

  3. Trena diu:

    Segur que la deus haver encertat!

    La veritat és que m’agrada molt la meva carrera, i la feina que faig està prou relacionada amb la carrera… de tota manera quan estudiava vaig dedicar-me a les assignatures optatives que ningú no feia: les de la química física, química quàntica, termodinàmica estadística, etc. Em deien que era una mica rara perquè m’agrada la part de la química menys química, ja veus…

    Ara ja ho tinc tot molt rovellat (ja fa anys que vaig acabar) i, en part, per això m’agrada tant el teu blog: em fa recordar i m’ensenya coses noves… què més es pot demanar? 😛

    Salut i força al canut!!

  4. omalaled diu:

    Doncs jo vaig estar molt temps al costat. Encara avui, quan puc, faig alguna asignatura que em falta … (només em queden dues obligatòries). Allà us diuen “cuiners” 🙂

    Salut!

  5. Trena diu:

    O_o

    Tu ets físic? Enginyer?

  6. omalaled diu:

    Enginyer Industrial. El que passa es que quasi estic acavant físiques (només em queden d’obligatòries 3 assignatures) i quan la feina m’ho permet, vaig a classes. Em trec la corbata, em poso en possició de camuflatje i miro de caminar ràpid perquè em dona la sensació que em confonen amb el professor …

    Les clases les gaudeixo molt més que quan era estudiant normal. Ironies de la vida 🙂

    Salut!

  7. Trena diu:

    Uala!!!

    Ara encara em sembla que t’admiro més 😛

    Jo també voldria estudiar una altra carrera… pensava en anginyeria química, però em sembla que és més del mateix… no ho sé… alguna cosa més estudiaré, no tinc gaire temps, però tinc moltes ganes d’estudiar!

    Ja t’ho aniré explicant 😉

  8. omalaled diu:

    A veure si és veritat 🙂

  9. Myrddin diu:

    No coneixia aquesta faceta de Borodin, només coneixia la musical que com resulta evident és la que més ens ha arribat a dia d’avui. Coneixia aquest fragment, les danses Polovtsianas, i també m’encanta el nocturn del seu segon quartet de corda. M’ha agradat l’article.

  10. omalaled diu:

    M’alegro. És una faceta poc coneguda del Borodin i molt interessant.

    Salut!

  11. omalaled diu:

    Es tancan a aquest article els comentaris per problemes de SPAM

Els comentaris estan tancats.