Una bella hipòtesi que explica moltes coses

Via magonia llegeixo una opinió de Juan Manuel de Prada que afirma que l’home no és un "continu evolutiu".

[@more@]

Destacaré dos trossos del seu article:

"Sempre m’ha cridat l’atenció la rotunditat que se sol negar la intervenció del misteri quan es tracta d’explicar l’origen de l’home.
(…)
Alguna cosa misteriosa va succeir, i té tota l’aparença d’una acció que transcendeix els límits del temps, potser també els límits de la nostra comprensió. Explicar-ho com un mer continu no em sembla, sincerament, una hipòtesi satisfactòria"

El que no sembla satisfactori és just el contrari: l’intent de fer de tot això un misteri. També sorprèn el detall que "potser" transcendeix els límits de la nostra comprensió. O transcendeix o no transcendeix, però potser?. Respecte a si és hipòtesi satisfactòria o no, recorda a una famosa anècdota entre Laplace i Napoleó.

Quan Newton va explicar el funcionament del sistema solar fent ús de la seva llei de gravitació no va ser capaç d’explicar certes irregularitats aparents que s’haurien de produir en l’òrbites d’alguns planetes. Newton feia intervenir llavors a Déu perquè amb la seva mediació el sistema seguís funcionant.

Quan Laplace va presentar a Napoleó el seu llibre "Traité de Méchanique céleste" es va donar la següent conversa: "Monsieur Laplace, em diuen que ha escrit vostè aquest gran llibre sobre el sistema de l’univers, sense haver esmentat ni una sola vegada al seu creador." Laplace va contestar "Sire, mai he necessitat aquesta hipòtesi". Quan Lagrange va saber de la conversa va observar: "Doncs és una bella hipòtesi. Explica moltes coses".

La ciència no nega res: tan sols segueix el mètode científic i el misteri queda, com va observar Laplace, en "una bella hipòtesi que explica moltes coses". Fins a finals del segle XVII igual ningú hagués discutit l’esmentada hipòtesis, però va entrar en escena un tal Edward Tyson (1650?-1708) que va fer que les coses canviessin.

Tyson va ser el primer a relacionar definitivament l’home amb els animals. Doctorat en humanitats en 1673 i graduat en medicina en 1677, va ser membre de la Royal Society en 1679 sent un dels metges més destacats i aquesta relació entre homes i animals va ser el producte d’una fortuïta circumstància, però comencem pel principi.

En 1680 una marsopa va pujar pel riu Tàmesi i va acabar en mans d’un peixater que se la va vendre a Tyson per 7 chelins i 6 penics (que després la Royal Society li va retornar). Va fer la dissecció del suposat "peix" en el Gresham College. Qui estava allà fent els dibuixos del que trobava era ni més ni menys que Robert Hooke. I què van trobar? Doncs que la marsopa era un mamífer. Aquest descobriment va deixar atònit Tyson i al públic i va escriure sobre això el següent:

"L’estructura de les vísceres i les parts interiors tenen una analogia i unes semblances tan grans amb els quadrúpedes, que semblen gairebé el mateix. La diferència més notable amb aquests sembla ser en la forma exterior i en la manca de potes. Però en això també veiem que, quan s’havia retirat la pell i la carn, les aletes davanteres tenien un aspecte que bé podia ser el d’uns braços, ja que existia una scapula, un us humeri, la ulna i el radius, a més de l’os carpus, metacarp i 5 digiti curiosament units…"

Això indicava (i pràcticament garantia) una relació més estreta entre els animals del que suggerien les aparences externes.

A banda d’altres famoses disseccions, entre les quals s’inclouen la d’una serp de cascavell i un estruç, la més famosa de totes va ser la que li va fer en 1698 a un jove ximpanzé (descrit equivocadament com un orangutà) que havia resultat ferit durant el viatge des de l’Àfrica i patia forts dolors. Això va arribar a Tyson qui immediatament va ser a estudiar el comportament mentre estigués amb vida i a diseccionarlo en cuanto morís.

El resultat d’aquesta dissecció va ser un llibre de 165 pàgines ple de proves irrefutables que els éssers humans i els ximpanzés estaven formats pel mateix esquema corporal. Al final del llibre feia una llista de les característiques més importants del ximpanzé, assenyalant que 48 d’elles eren més equivalents a l’ésser humà mentre que 27 s’assemblaven més a les d’un mico. En altres paraules: que el ximpanzé s’assemblava més a un ésser humà que a un mico.

Però el que més va impressionar a Tyson va ser la semblança entre el cervell del ximpanzé i el de l’ésser humà, a part de la mida. El factor sort de Tyson va ser que el ximpanzé era jove i els éssers humans ens assemblem més als ximpanzés joves que als adults. Hi ha una raó que explica això i que no s’ha comprès fins a èpoques recents. Les persones ens desenvolupem molt més lentament que els ximpanzés i altres micos, de manera que naixem en un estat relativament subdesenvolupat en comptes d’arribar al món programats amb funcions específiques com ara anar saltant d’un arbre a un altre. I és que un de les maneres que l’evolució pot produir variacions és frenant el desenvolupament. Aquest concepte es coneix com neotènia.

Però a banda de ser, per tot l’anterior, un dels pares fundadors de l’anatomia comparada, va tenir una altra maca faceta. En 1684 va ser nomenat metge i director del Bethelehem Hospital de Londres. Era una institució per a malalts mentals. De fet la paraula "bedlam" ha vingut a voler dir en anglès "casa de bojos".

Ja podeu imaginar pel seu significat que els malalts mentals eren allà tractats amb tots els abusos imaginables i era un lloc on la "gent elegant" anava a veure fenòmens curiosos com si fos un zoo.

Tyson va substituir els infermers, que en realitat no eren més que carcellers, i va posar infermeres que cuidessin bé als pacients creant un fons per proveir de roba als malalts més pobres i portant a terme altres reformes. Va ser el primer en la història que va fer un gest tan noble amb aquestes persones. Per treure’s el barret.

No deixa de ser curiós que l’home que ens va acostar anatòmicament als animals, trient-nos de la nostra privilegiada posició, tingués una faceta, a la vegada, tan humana.

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/88634

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Una bella hipòtesi que explica moltes coses

  1. Trena diu:

    Uau… sempre aprenc coses amb el teu blog. Gràcies!

  2. omalaled diu:

    Gràcies a tú 🙂

    Salut!

Els comentaris estan tancats.