Agraïments i consideracions personals

El post d’avui explica una sèrie de consideracions personals i d’on va
sortir aquest blog. No és una història de la ciència pròpiament. És
perfectament obviable. Qui avisa no és traïdor.

[@more@]

Realment, amics, la meva primera intenció era deixar el blog durant algun temps. Necessitava meditar-ho i fer-ho sense pressió: en vacances.

Què puc dir? Estic totalment desbordat i atordit pels vostres comentaris i elogis de l’anterior article (i el que està en castellà). Ja els dies abans de sortir no podia creure el que estava llegint. M’heu tocat la fibra sensible, ho reconec. Moltíssimes gràcies a tots, de veritat.

Tot va començar farà uns 19 anys, allà pel 1987. Jo era un estudiant d’enginyeria i estava fent la mili. Vaig llegir un llibre titulat "Biografia de la Física", del George Gamow. En la introducció podem llegir el següent:

"La finalitat d’aquest llibre és donar al lector el sentiment del què és la Física i quina classe d’homes són els físics, interessant-lo bastant perquè segueixi els seus estudis i busqui altres llibres més sistemàtics sobre el tema.

Espero que aquest llibre servirà perquè joves lectors (i potser alguns vells) sentin l’impuls d’estudiar Física; aquesta és la seva finalitat principal."

Aquest llibre va marcar la resta de la meva vida ja que va aconseguir les dues coses: tant l’impuls d’estudiar Física com buscar més llibres sobre la personalitat dels físics. Vaig acabar Enginyeria i no he acabat Física però vaig fent i l’assumpte de buscar més llibres també ho faig, com ja haureu comprovat.

Van passar els anys i la matinada d’una nit de tardor de 2004, quan estava rellegint "La partícula divina" del Leon Lederman, vaig arribar a aquests paràgrafs de Fermi. Són d’aquells que acostumo a dir "apoteòsics". Llegeixes una línia darrere d’una altra, vas obrint els ulls, vas somrient més i més i exclamant: ¡ostres! o ¡caram!.

Estava fart d’haver calculat energies i radis de Fermi. Coneixia els fermions i l’estadística de Fermi-Dirac. I allà estaven aquestes línies parlant de la persona a la qual havia de recriminar tantes hores d’estudi. Aquest home era capaç d’haver deduït tot això que tant em costava assimilar?

Hi ha qui envia per correu electrònic fotos de noies, acudits, xafarderies de societat, notes de premsa … Per què no enviar això? Ho vaig copiar i ho vaig enviar a una petita llista d’amics. En veure que la cosa va agradar ho vaig continuar fent. Alguns d’ells encara avui reben aquests correus cada vegada que publico una història. Quan en portava unes 20, el meu amic Xavi em va preguntar: "¿Per què no els publiques en un blog?".

Bé, i per què no? No seria del tot Ciència ni del tot Història. Serien Històries de la Ciència. La resta ja la coneixeu.

Al principi la meva pretensió era que no ocupessin més de la mida del monitor perquè en cas contrari serien massa llargs. En això he fracassat estrepitosament. Crec que són massa llargs, però no sé explicar el mateix amb menys paraules.

Pensava que ho llegirien quatre gats i potser algun conegut més. Se me’n va anar de les mans. Avui sé que ho llegeix molt més públic que no mereixo i que estic segur em desborda en molts temes dels quals parlo. Per coneguts, comentaris i correus electrònics sé que ho llegeixen enginyers, advocats, metges, biòlegs, químics, físics, filòsofs, psicòlegs, pedagogs, … i persones que no han volgut o pogut estudiar una carrera. Creieu-me, és un repte i una responsabilitat molt gran escriure articles de ciència que vulguin arribar a tanta diversitat de coneixements i opinions.

Sapigueu que la filosofia amb la qual ho faig segueix sent la del correu als meus amiguets: distesa, en to gairebé humorístic i sense pretensions personals. D’altra banda, miro de fugir de l’opinió (almenys, en aquest blog), llevat de comentaris o opinions de famosos en les que crec trobar un clar contraexemple i que em serveix per enllaçar una història. Tampoc pretenc publicar articles d’actualitat científica. Els eclipsis, convencions astronòmiques i altres esdeveniments actuals els teniu en multitud de blogs que els segueixen molt millor i amb més interès que un servidor.

No sóc perfecte i, per descomptat, puc equivocar-me. Si alguna vegada m’agafeu en una errada (com heu fet en més d’una ocasió) us agrairé que m’ho feu saber immediatament i sense embuts. Si algú creu que estic en un error o opina diferent de manera raonada m’agrada saber-ho i comprovar o contrastar quin és el concepte que tinc equivocat o saber on està la discrepància. Evidentment, no ho sé tot i no tot el que crec saber és la versió correcta.

No em considero una persona culta sinó més aviat un "ningú" que només explica coses que qualsevol pot llegir o saber. De vegades, fins i tot, deixo detalls perquè penso que "això segur que ho sap tothom". No és ni verdadera ni falsa modèstia: és sinceritat pura i dura.

També haureu observat que no publico posts excessivament personals com el dia de l’aniversari del blog o del d’un servidor o comentar que el blog ha sortit en cert llistat o cert diari, etc. No ho faig perquè, senzillament, crec que no li importa a ningú i tampoc aportaria res. Un bon article és la millor celebració de qualsevol esdeveniment, oi?.

Dit això, voleu més històries de la ciència? Doncs bé, com deia el José María García: "tengo la sana intención de seguir pasando sueño, con ustedes, por supuesto".

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Agraïments i consideracions personals

  1. Espero que les vacances hagin anat molt bé.

    El teus articles son per treure el barret i aquest també; ja que tenia curiositat de com havia començat tot.

    Gracies i anims amb els articles!

  2. dan diu:

    Fantastic tornar-te a tenir per aqui.

    I es interessant adonar-se de quants canvis en la vida començen amb un llibre.

  3. Trena diu:

    Ooooooh!!!

    Estic contenta de llegir que estàs animat a seguir passant son amb tots nosaltres. Em sembla que mai no podrem agrair-t’ho prou, almenys, jo no sabria com fer-ho.

    Porto molts dies mirant a veure si ja havies tornat i me n’alegro que ja tornis a ser per aquí.

    Ja saps que no fa gaire que et llegeixo, però des del dia que vaig veure el post sobre el número d’Avogadro (que m’acompanya des de fa tants anys i li tinc un apreci especial)que no he deixat de fer-ho, encara que no sempre et deixo comentaris, moltes vegades no sé gaire què dir…

    Res, doncs, bentornat i espero que et podré seguir llegint molt temps més.

    🙂

  4. omalaled diu:

    Gràcies.

    Bé, ja teniu la nova història … 🙂

    Salut!

  5. Angelina diu:

    Aquest era el títol d’un programa de TV interesantíssim d’en Lluis Miravitlles, que de segur recordaràs. Jo vaig agafar la meva vocació cientìfica gràcies al seu programa de ràdio de les 8:25 del matí a ràdio Barcelona, de fa trenta anys almenys. El teu bloc, m’interessa molt, tal com m’agradava aquell petit programa de cinc minuts que escoltava abans d’anar a escola. Gràcies per la teva feina,que ens deleita a més gent de la que et penses. Salut!

  6. omalaled diu:

    No coneixia al Lluis Miravitlles. És clar, si fa trenta anys al menys … doncs encara feia EGB.

    Gràcies a tú Angelina, per llegir-lo.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.