Cosos extranys al nostre cos

L’article d’avui mai hauria d’haver estat escrit en un blog com aquest, però no he pogut resistir publicar-lo. S’avisa que pot ferir la sensibilitat del lector. Us parlaré d’objectes trobats en els interiors del cos humà que han estat introduïts a través dels seus esfínters i que en no poder treure’ls, o per les raons que sigui, van acabar a l’hospital. Abans que em renyeu o us porteu les mans a la cap us diré en defensa pròpia que tot el que posaré a continuació està publicat en diferents i famoses revistes mèdiques. D’altra banda, és un missatge als estudiants de medicina o infermeria de les coses que podran trobar-se pel món. Esteu avisats per si de cas no voleu llegir-lo. Feta l’advertència, nem per feina.

[@more@]

Comencem pels objectes introduïts via vaginal.

Una dona de 64 anys que es queixava d’incontinència urinària i va resultar que tenia un tap de plàstic ja calcificat amb el pas del temps; a una altra dona de 56 anys afectada d’hemorràgia vaginal fora del període de menstruació li va ser trobat un tros de vidre clavat en el fons de la seva vagina (d’on hauria sortit?); una altra de 52 anys que enmig d’un joc sexual el seu company li havia introduït dues boles xineses havent pogut treure només una d’elles. Però hi ha més objectes dignes de menció com ossos, tampons, boles de billar, termòmetres, ampolles, vasos, llàpisos, cogombres, etc.

Una dona de 69 anys que tenia una ampolla que el seu marit li havia introduït feia 7 anys perquè no li era possible fer el coit. Sembla que es van oblidar i la bona dona es va enrecordar al cap de poc temps de morir el marit. Encara que el més curiós va ser el d’una dona de 87 anys que va morir de manera inexplicable. Al fer-li l’autòpsia van veure que tenia un braçalet de jade de 6,5 cm de diàmetre. Sembla que l’havia introduït en els anys quaranta durant la guerra per evitar que li robessin. Deurien haver-li dit que la guerra va acabar fa molt temps.

Una altra dona que feia els excrements de color negrós degut a la presència de sang, al fer les radiografies pertinents van veure que portava en el recte un grapat de monedes, la majoria de 25 pessetes. No havia de ser una gran fortuna.

I ara anem amb els objectes introduïts via rectal que són molt més variats.

Una publicació en el British Journal of Hospital Medicine ens parla d’un home de 64 anys que va ingressar per restrenyiment. Potser recordant que als lactants se’ls estimula l’esfínter anal amb la punta del termòmetre, es va introduir un hervidor d’ous que funciona en el microones. És un aparell d’uns 11 cm de diàmetre en el seu punt més ample. És clar, el restrenyiment no li va passar; però el fet curiós és que els metges no van poder treure’l amb els dits. Van haver d’anar a la sala de parts per demanar uns fòrceps! amb els quals van treure l’aparell com el cap d’un nadó.

Un reclús d’un penitenciari federal d’EUA va arribar a l’hospital, emmanillat de peus i mans, per ser operat. Els cirurgians, a vegades, posen analgèsics en forma de supositoris i a l’intentar introduir un en aquest reclús va veure que alguna cosa bloquejava l’acció. Eren ni més ni menys que les claus de les manilles. El doctor Joel Parlow (el metge protagonista) va afirmar com conclusió que "l’administració d’analgèsics per via rectal en el quiròfan pot tenir un benefici afegit com pot ser la seva utilitat per avortar un pla de fuga".

Els doctors David Busch i James Starling van escriure en una prestigiosa revista de cirurgia en 1986 un article titulat "Cossos estranys en el recte: casos clínics i revisió extensa de la literatura mundial". Segur que hi ha d’haver més, però aquests, almenys, es van divulgar.

Hi ha casos que els autors els comenten un per un, com ara qui es va introduir dos fluorescents, mitja serra de joier, una llauna d’oli amb un tros de patata (qui sap si pretenia fregir-la), un tros de fusta amb un cacauet, el mànec d’un paraigua amb el tub d’una lavativa, totes les caps de llumí d’una caixa de mistos (¿un piròman?), 402 pedres, dues pastilles de sabó, fins i tot un que amb ajuda de la seva amant es va introduir tot el que va atrapar: unes ulleres, una clau de maletí, una pitillera i una revista.

En l’esmentat estudi, el nombre d’ampolles i pots de manera diversa puja a 31 i el de vasos i copes a 12, 7 tipus de bombeta i 6 de tubs.

Un individu es va introduir una ampolla pel recte amb una corda lligada, però sembla que igualment va haver d’anar a urgències (¿què passaria amb la corda?).

Alguns són golafres, doncs es van introduir aliments com una poma (algun fins a dos), dos plàtans, quatre pastanagues, tres cogombres, dues cebes una xirivia, una patata, una llonganissa, un nap i un llantén entre d’altres. El llantén és una planta medicinal que culmina en forma llarga d’espiga i té propietats, segons diuen, aliviatories de diarrea i hemorroide; però cal especificar que només té aquests efectes quan s’utilitza com infusió per beure. D’altra banda, el pacient ho va introduir amb un condó.

Alguns són obrers, doncs es descriuen casos d’un mànec de destral, deu pals d’escombra o pal de fregar, un ganivet rom (que no té dents), un picagel, un esmolador de ganivets, dues mans de morter, una espàtula de plàstic i una cullera.

També hi ha d’altres tipus com un ciri, unes pinces d’arrissar el pèl, una vareta de ferro, un bolígraf, un tornavís, un raspall de dents, un moll de filferro, globus, preservatius, dues pilotes de beisbol, una de tennis (les de beisbol, fent esforços es pot entendre, però la de tennis amb la pelusilla?), un tap de suro, un bot de talc, una ampolleta de xampú, una caixa d’espelmes, tres banyes d’animals diversos, una cadena d’or, dues pedres, el mànec d’un làtigo i fins i tot (atenció) una cua de porc congelat.

I això que l’estudi va ser només fins a 1986. Suposo que des que estan les noves tecnologies la varietat haurà anat en augment.

El que més em fa riure és que fa poc llegia que al meneame que els EUA no han acceptat a tràmit una apel·lació contra una llei de l’estat de Texas que prohibeix la possessió d’objectes que simulin l’aparença dels òrgans sexuals com els vibradors, quan en el llistat de tot l’anterior només van haver 23 d’aquests aparells. Com això segueixi així, crec acabaran ampliant l’esmentada llei.

Un servidor és un acèrrim defensor dels drets individuals i de l’ús que cadascun vulgui donar als seus esfínters; però els qui feu això, amics meus, no creieu que us passeu una mica?

Fonts:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Cosos extranys al nostre cos

  1. dan diu:

    Una cua de porc congelat??????
    Puaj! De seguida es deuria descongelar, no?
    Com diuen: Contra gustos no hay disputas.
    Pero com deia la meva iaia: Pero hay gustos que merecen palos!
    Aquest ha sigut interesant i ben divertit

  2. omalaled diu:

    A mí també em va fer riure un munt lo de la cua de por … no em puc imaginar la cara dels metges en arribar aquests pacients.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.