Si us plau, no fumeu

Fa poc, llegia la notícia que Madrid aprova el decret que permet fumar
als bars dels centres de treball. No és que sorprengui la notícia,
doncs avui dia una notícia hauria de ser molt forta per sorprendre. El
que sí em sorprèn són alguns comentaris en els quals els fumadors
passius es queixen de la possibilitat de contraure càncer, fins i tot
una altra notícia en la qual s’alerta dels riscos per a la salut dels
ciutadans madrilenys. Fa algun temps vaig llegir un article del wonka
en el que ens explicava que el que ens diuen dels fumadors passius no
era tant com ho pinten. En realitat, si llegiu l’article veureu que és
moltíssim menys: en les pitjors circumstàncies el fumador passiu era
com un actiu que fumés 0,53 cigarrets diaris. En altres paraules, no
fumador. Amics madrilenys, tranquils: molesta, però no és mortal.

[@more@]

No entraré en l’opinió de si aquestes permissivitats o prohibicions estan bé o malament perquè si es diu que el tabac contamina, no parlem dels fums emesos pels vehicles en una gran ciutat. Cadascun té la seva pròpia opinió. Jo crec que la millor forma de conscienciar a les persones per deixar de fumar és conèixer la història de la prohibició del tabac.

El diccionari Zanichelli de biologia i medicina definia en 1990 el tabaquisme com "intoxicació crònica deguda a la inhalació de fum o pols de tabac (…) A més d’irritació orofaríngea, comporta arrítmia cardíaca, problemes de vista, tremolors, migranya. dispèpsia, hiperexcitabilitat, etc (…)"

Però el tabac, és realment dolent o no? En un principi no havia resposta definitiva. Quan no tenim eines científiques el es fa de primer és fer estadística. Parlo d’estadística ben feta, de ciència estadística i no els números a que estem acostumats. Si es pogués trobar una correlació, almenys, tindríem un indici que hi ha quelcom a observar.

L’any 1900 van morir per càncer de pulmó a EUA no més de 120 homes, el que significava 3 homes per milió. En 1960 la fracció anterior s’havia multiplicat per 100, amb 29.000 nord-americans morts per aquesta causa. En 1980 el número va pujar a 90.000 i la proporció era de 800 persones per milió. Ja en 1930 els especialistes americans en cirurgia toràcica van notar que gairebé tots els seus pacients amb càncer de pulmó eren molt fumadors.

Entre 1930 i 1980 però, la mortalitat per càncer d’estómac s’havia reduït més de quatre vegades; sobretot, gràcies al major consum de fruites i verdures que podia fer-se gràcies a les neveres que avui són tan comuns com indispensables.

En 1966 es va publicar un ampli informe anomenat "Informe Hammond" portat per més de 68.000 investigadors en la que la recollida de dades va durar uns 4 anys i es va fer sobre més d’un milió de persones escampades per més de 1.100 comtats situats en 25 estats diferents. En aquell temps les dones fumadores eren poques, així que l’estudi es va centrar en homes.

Sobre els 500.000 examinats, el percentatge de morts per tumor dels quals eren fumadors doblava als no fumadors. Respecte al que eren tumors pulmonars la relació era més escandalosa: gairebé 8 fumadors contra 1 no fumador en una franja entre 45 a 64 anys d’edat. En la franja de 65 a 79 anys s’arribava a una relació d’11 a 1.

En la franja de 45 a 64 anys la taxa de malalties cardiorespiratòries la diferència era d’un 90% i en la franja de 65 a 79 baixava a un 30%.

L’estudi era tan ampli que va permetre comparar fumadors i no fumadors en ambients de treball i habitatge similars. Els resultats eren clarament significatius i definitius: el càncer de pulmó i el tabac estaven correlacionats estadísticament.

I què deien els productors de tabac de primera fila? Doncs imagineu, si els principals responsables de les companyies de tabac nord-americanes van ser honrats amb un Ig Nobel en 1996 (compte, res a veure amb els Premis Nobel) per declarar davant al Congrés dels EUA que "la nicotina no és addictiva" amb un informe "científicament irreprotxable", ja em direu què anaven a dir de quatre estadístiques alarmants. Donem-los un vot més de confiança doncs, en realitat, no es tenia una prova concloent i definitiva de si realment era perjudicial o no.

Però ai!, resulta que el 18 d’octubre de 1996 la revista Science va publicar la primera prova bioquímica. El benzopirè contingut en el fum del tabac es metabolitzava en l’organisme i, sobre cultius de cèl·lules humanes, causava el mateix tipus de mutacions trobades en les cèl·lules tumorals. Per ser més exactes, el document va demostrar que l’esmentat compost, un agent cancerigen del tabac identificat en 1952, podia provocar mutacions sobre el gen p53 que "contribueixen a una divisió cel·lular incontrolada" i que, per tant, propicien l’aparició d’un càncer.

Dir que no a una estadística és fàcil, però la força d’una prova bioquímica ja és diferent, encara que ho van provar i ho segueixen provant. Ara ja no es podia negar l’evidència tan fàcilment. Si alguna vegada heu buscat una prova científica per deixar de fumar, aquí la teniu.

I per si no n’hi hagués prou, us donaré una altra raó per dir que no és dolent, sinó pitjor, en particular, per als homes. Un article d’investigadors de la Universitat de Boston alerta que als homes que fumen se’ls va encongint el penis amb el pas del temps, i no és broma. Resulta que tal com danyen els vasos sanguinis del cor, també ho fan amb els dels penis. Aquests últims són molt més petits i les conseqüències són irreversibles i devastadores per a ells. El treball ho firma el doctor Pedram Salimpour, reconegut uròleg i especialista en temes d’impotència.

La indústria del tabac té cada vegada més limitacions en Occident, però al tercer Món hi ha moltes persones enganxades per la falsa (i permesa) publicitat. Vosaltres que teniu accés a la informació, actueu en conseqüència.

Havent deixat clar que els fumadors passius no tenim el perill que tant ens volen fer creure us demano igualment que, si us plau, no fumeu. No ho feu pels altres, sinó per vosaltres mateixos. Si fumeu, deixeu-lo i si no ho feu, no ho proveu. Sí, ja sé, igual fem esforços per no fumar i ens morim d’una indigestió, però feu-lo encara que sigui per augmentar la vostra qualitat de vida. Un servidor se sent orgullós d’haver deixat de fumar fa més de 14 anys i no és difícil ni fan falta grans inversions o complexos mètodes: és qüestió de proposar-s’ho seriosament i fer-ho. Creieu-me, fa més qui vol que qui pot.

Actualització: teniu molta imformació sobre el tabac al blog del Ricardo Nieto.

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.