Atoms a la meva família

Els comentaris de l'article "Un drac al meu garatge" em van fer recordar que fa tems que no recomano llibres; així doncs, d'ells en parlaré a la nosstra història d'avui.
 

[@more@]

Permeteu-me recomanar-vos regalar un llibre per a aquestes dates. Sí, ja ho sé, no estem a Sant Jordi, però què millor que regalar un bon llibre, una mica de cultura, una mica d'entreteniment. El llibre es pot llegir quan estàs sol o en companyia i si et canses, sempre pots tancar-lo: t'esperarà fins que l'obris una altra vegada.

Per la meva part i, en la línia d'aquest blog, us recomano alguns, de cara a un possible regal, donant detalls de la temàtica doncs, com tot, que agradi un llibre o no, depèn de la persona (a mi em van encatar tots). Vaig a donar quatre títols amb estils totalment diferents. A tots ells hi ha un enllaç per a una explicació més detallada i així fer-vos una idea.

"El mundo y sus demonios", del Carl Sagan. És un cant al pensament crític. Una meravella.

"Una breve historia de casi todo", del Bill Bryson. És de divulgació científica.

"E=mc2", del David Bodanis. Tracta de la biografia de l'esmentada equació. Passa per l'amistat que van tenir el Faraday i el Maxwell, la feina que va fer l'Otto Hahn a la Lise Meitner i un llarguíssim etcètera. Conté dades històriques molt interessants. Sobretot, llegiu les notes dels capítols: cap ni una té desperdici.

"El arco Iris de Feynman", del Leonard Mlodinow. La història d'un físic que canvia la seva forma de veure la vida i els seus valors, doncs li posen en un despatx passadís, passadís del qual estan els de ni més ni menys que en Richard Feynman i en Murray Gell-Man. Parla poc de ciència, però dóna molt i molt que pensar. És molt humà.

I per fi, parlaré d'un súper-clàssic que no trobareu fàcilment. Em va costar molt d'aconseguir, doncs està descatalogat, però només va caure a les meves mans, va ser devorat. Es diu "Atomos en mi familia", de la Laura Fermi, la dona de l'Enrico Fermi. No entenc com les productores de cine busquen arguments d'allò més fantàstic per fer les seves pel·lícules: la realitat supera la ficció.

L'Enrico Fermi ha estat un dels homes més destacats de la Història de la Física. La seva dona ens explica còm era de jove, amb la família, amb els seus amics, còm la va conèixer i es va declarar, còm va haver de fugir d'Itàlia per la dictadura i les dificultats que va passar per poder fer-ho amb la família. Ho va aconseguir aprofitant que li donaven el Nobel per anar-se'n. Penseu que van ser èpoques de guerra, fam, por i misèria.

Un detall encantador el protagonitza la seva filla petita, la Nella. En la cerimònia del Nobel en 1938, el rei Gustavo V de Suècia va donar al Fermi la medalla, un estoig i un sobre. La Nella, que llavors tenia 7 anys, va dir:

– Crec que el sobre és la cosa més important de tot perquè ha de contenir els diners.

Aquests marrecs …

No us posaré un escaneig de la portada, doncs de tan vell que és el llibre, està tota de color verd, però us copiaré la introducció que parla per si mateixa:

Als terrenys de la Universitat de Chicago existeix una vella i ruïnosa estructura, imitació de castell medieval, amb torres i merlets. Però només és una a mena de pantalla que tapa les graderies occidentals d'un estadi de futbol, en desús. Les seves parets d'estuc estan cobertes per una gruixuda capa de sutge. Els alts tubs de diverses xemeneies emergeixen de les finestres i sobrepassen els merlets.

Els autobusos de turisme s'aturen davant aquesta estructura, i els guies mostren als turistes una placa col·locada en la paret exterior on es llegeix:

EL 2 DE DESEMBRE DE 1942
L'HOME VA ACONSEGUIR AQUÍ
LA PRIMERA REACCIÓ AUTOMÀTICA EN CADENA
INCIANT AMB AIXÒ
L'ALLIBERAMENT CONTROLADA D'ENERGIA NUCLEAR

És el certificat de naixement de l'era atòmica.

La primera pila atòmica que s'ha construït va ser erigida per un petit grup de científics, en un pista d'"esquaix", sota les graderies de l'esmentat camp de futbol. Van treballar en gran secret i a passos agegantats, apressats per la urgència del seu objectiu. Es debatia per llavors la Segona Guerra Mundial. Aquells homes sabien que la seva investigació podria fer possible el desenvolupament de les armes nuclears.

Els científics van fer funcionar la seva pila, per primera vegada, el dia 2 de desembre de 1942. Ells van ser els primers a veure com la matèria rendia el seu potencial intern, sota la influència de la voluntat humana.

El meu marit era el cap d'aquest grup de tècnics.

El present llibre és la història de la seva vida i també de la meva, dels treballs que van fer possible aquelles experiències i dels esdeveniments que abans i després van tenir lloc.

La història comença a Itàlia, on he nascut i on vaig passar els primers trenta-un anys de la meva existència.

Títol: "Átomos en mi familia"
Autor: Laura Fermi

 
Actualització: vía meneame m'assabento que el 20 d'aquest este fa ja 10 anys de la mort del Carl Sagan, l'hombe que ca marcar tota una generació: la d'un servidor. Éll no és amb nosaltres, pero les seves paraules mai no les oblidarem. Kirai li hace un homenatje dient algunes de les seves famoses frases.

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.