El llenguatge dels metges

La nostra història d'avui no seguiix la seva línia habitual per explicar una de les parts més divertides que pot trobar un metge a la seva feina: la relació amb el pacient; sobretot, quan surt l'argot mèdic. Sí, ja sé, els pacients som com som, però no em negareu els metges que teniu un llenguatge no apte per a cardíacs. Mentrestant, els vostres pobres pacients pateixen les conseqüències. Que no? Deixeu-me que us ho expliqui.
 

[@more@]

Puc entendre que hagi termes mèdics molt necessaris. Per exemple, sabeu com es denomina al pacient amb SIDA? Doncs sidític. Sabeu com es denominen els especialistes que tracten aquesta malaltia? Doncs sidenòlegs, i l'especialitat que la tracta és la sidenologia. Totes aquestes paraules van ser encunyades en 1987 per consens universal.

Però no em refereixo a aquestes paraules, necessàries és clar. Us explico algunes històries reals.

Vàries persones de raça gitana van acudir al servei d'urgències d'un hospital com a conseqüència de les ferides sofertes en una batussa. Un dels metges atén a una dona de mitjana edat. En l'exploració s'adverteix sang en la roba que cobreix l'abdomen. No sembla greu, però cal tractar-la d'immediat. Mentre les infermeres treuen la roba a la dona el metge li pregunta:

– ¿Le han herido en la reyerta?

I la dona va dir sese rumiar's-ho:

– En la reyerta no … entre la reyerta y el ombligo.

Puc entendre que reyerta és una paraula de domini comú però, quin em dieu de morrosko? Per morrosko s'entén un tipus gran. És una paraula euskera (gràcies per l'apunt, Tio Petros).

Doncs bé, resulta que a una clínica, una dona forta que vivia al camp va donar a llum, després d'un part normal, un nen terrible. Segons els especialistes, semblava tenir dos anys i no una hora. El ginecòleg va ser a visitar a la mare per si de cas hagués algun tipus de complicació. Entra a l 'habitació i li pregunta:

– Què tal, senyora? què tal el morrosko?

– No sap, doctor! – contesta dèbilment – no sap vostè com em cou!

La veritat, amics, coneixia moltes paraules per nomenar aquesta part tan controvertida de la geografia femenina, però morrosko, el que és morrosko, mai se m'hagués acudit.

Una altra paraula que se la porta: els esputs. Un esput és una mucositat que es llança per la boca en una expectoració. Doncs fixeu-vos qué passa amb els esputs.

Una dona es va presentar al metge amb el seu marit per Setmana Santa a un poble de la costa. La dona presentava una lleugera infecció bronquial. El metge li pregunta:

– Tus?
– Una mica – contesta ella.
– Febre?
– No res.
– Esputa?

La dona es posa vermella, mira al seu marit i, després d'uns segons, respon atordida:

– No!, segur que no. Aquí està el meu marit que li pot dir …

Aquesta bona dona havia confós la paraula. Amb quina o quines altres? El següent cas ens ho aclareix.

Una mare ja madura va anar a veure al metge per parlar de la seva filla malalta. Després de les preguntes pertinents:

– La seva filla esputa?
– Què diu, doctor! La meva filla! … no és puta, potser i, com molt … una mica calentona.

Ara queda clar.

En fi, senyors mèdics, que entre reyertas, morroskos i esputs ens tornen bojos.

Bon cap de setmana.

 
Font:
"Anécdotas de la medicina", Pedro Ramos

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.