Historia de un milagro

No fa gaire us explicava còm havia començat tota la història de la SIDA a diferents llocs. En aquell article citava un llibre anomenat "El enemigo invisible". Aquest llibre explica a més que hi ha un petit grup de científics molt sorollossos dirigits pel retroviròleg Peter Duesberg i diuen de manera categòrica que el VIH no causa la SIDA.

[@more@]

Reconeixen que el VIH existeix però que és inofensiu i que tot és una conspiració per culpabilitzar a un virus que en realitat és innocent. De fet, en 1996, el propi Peter Duesberg va escriure un llibre anomenat "La invenció del virus de la SIDA" ("Inventing AIDS").

Per a rebatir-lo, una de les argumentacions utilitzades és que uns 3000 professionals havien estat exposats accidentalment al VIH dels quals 92 d'ells s'havien convertit en sero-positius. Molts d'ells han mort. El llibre deia més o menys "que li diguin al Mahlon Johnson que el VIH no causa la SIDA".

En Mahlon Johnson és un metge que una nit de 1992 havia d'anar a l'hospital a extirpar el cervell d'un pacient amb SIDA que havia mort. Resulta que allà per 1991 s'estava investigant fins a quin punt les Tomografies per Emissió de Positrons (PET, de les quals us haig de parlar algun dia) eren vàlides per distingir les infeccions cerebrals dels tumors de pacients amb SIDA. Així que quan la persona moria s'havia d'aserrar els seus casquets cranials per extreure'ls el cervell. És clar, s'alliberava sang i líquid cefaloraquidi ple de virus.

Per protegir-se, devia posar-se peces de cotó blau, embutir-se dins un mono proveït de caputxa, una màscara facial, una visera de plàstic transparent i dos parells de guants de làtex. Coneixia els riscos, però va acceptar el treball. Les seves eines, ja ho podeu imaginar, eren serres, ganivets, tisores, fòrceps, etc.

Mentre retirava el cuir cabellut abans de serrar el crani, el seu escalpel ple de sang va relliscar i es va fer un profund tall al dit gras. Va veure com la seva sang es barrejava amb la del cadàver. Va seguir tots els passos prescrits: rentat a fons, fer que sagnés la ferida, desinfectar, etc. Es va apuntar que li fessin les proves sanguínies regulars i l'ELISA (Enzyme-Linked Immunosorbent Assay) va donar positiu. Més tard va fer el Western Blot del qual va sortir una banda, però van anar apareixent més a mida que es va repetir l'anàlisi: en Mahlon tenia el VIH.

I això ho explicava a un llibre cuyo títol del qual és el de l'article d'avui. També deia que era absorbent. Així que ho vaig demanar en la biblioteca i ho vaig llegir per Setmana Santa. I realment, va ser absorbent.

Us ho resumeixo. Una mare que pateix un "abruptio placantae", una anomalia que fa que la placenta es desprengui lentament de l'úter. Un nadó que quan va néixer no plorava sinó que emetia un panteix al respirar. El metge va dir a aquella mare:

– Ho sento, però hauria estat un nen.
– Vostè el deixa en aquella incubadora i tot es caminarà. No ho mogui de la incubadora! – li va cridar la mare.

Per una vegada, l'opinió d'aquella dona va ser més encertada que la del metge i el nen va créixer i es va convertir en el protagonista i escriptor d'aquest llibre. La seva mare, a partir de llavors, va dir d'ell que si havia sobreviscut a això sobreviuria a qualsevol cosa. I sembla que així va ser.

Home de caràcter solitari, va ingressar en 1977 a la facultat de medicina. Descendent de metges, treballava de 14 a 16 hores en el dipòsit de cadàvers. El seu sou era mínim, així que va decidir comprar-se una furgoneta per viure en ella al costat de la facultat. La seva adreça era "c/ La furgoneta del pa (tercer fanal a comptar des de la cantonada)".

Després de l'episodi que us he explicat on queda infectat amb el VIH comença la lluita d'un metge per salvar la seva vida. De metge passa a ser pacient i a posar-se en dubte tota la seva vida. La companyia d'assegurances per als accidents de treball va insinuar immediatament que l'havia contret a causa de la seva homosexualitat, quan no ho era; o amb relacions sexuals amb alguna de les seves parelles, quan havia trencat amb la seva núvia feia més d'un any i no havia tingut cap relació més en tot aquest temps, donat el seu caràcter solitari.

El seu avantatge: sabia què succeïa a l'interior del seu cos. Resulta que per reproduir els seus enzims, el VIH-1 necessita envair les cèl·lules CD4 (gràcies, Shora, pels aclariments). Com afirma el propi Mahlon: "Els CD4 són com capitans que, en resposta a una invasió estrangera, ideen l'estratègia d'una resposta immunitària (…) El virus de la SIDA mata a aquests comandants de camp, amb el que el resultat és catastròfic, ja que sembra l'anarquia a una força militar organitzada."

I el que es fa és mesurar el nombre de limfòcits CD4 per mil·límetre cúbic de sang i el percentatge de CD4 relatiu al número total de limfòcits T i B a la sang. Tots dos constitueixen una valoració de còm el sistema immunitari pot oposar-se als atacs del VIH. Les esmentades concentracions poden variar d'un mes a un altre.

Una persona es considera normal si té un número entre 600 i 1200. Quan s'encomana amb el VIH i aquest comença a eliminar els CD4, el cos no és capaç de reposar-los tan ràpidament com els destrueix el virus i el seu número va baixant. El com de ràpid ja depèn d'altres factors. La definició de SIDA ve quan el recompte equival a una estimació per sota dels 200 (el 14%).

El Mahlon es va oferir perquè experimentar amb moves tècniques i explica còm pujaven i baixaven aquests números, els medicaments que prenia, etc. Explica les seves aventures i desventures, les seves pors i els seus pensaments, les mirades de reüll dels seus companys en saber que estava infectat amb el VIH, etc. La veritat és que quan es llegeix un llibre com aquest un s'oblida dels seus problemes quotidians per pensar que aquest home, realment, té problemes de veritat.

Ah! i per als qui pensin que avui tot això està superat, sapigueu que en 1996 (5 anys després de ser infectat) prenia unes 28 pastilles diàries.

Ja no podreu dir que no us he recomanat un llibre per Sant Jordi. Recomanaré més llibres fins a aquest dia.

 
Llibre "Historia de un milagro"
 
Títol: "Historia de un milagro"
Autor: Mahlon Johnson & Joseph Olshan

 
Fonts:
"El enemigo invisible", Dorothy H. Crawford
http://medtempus.com/archives/animacion-3d-de-la-replicacion-del-vih

 

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Historia de un milagro

  1. Ja havia demanat un llibre per Sant Jordi, pero m’acabes de donar una excusa ideal per fer-me un auto-regal!

    Felicitats per l’article!

  2. omalaled diu:

    Gràcies, baró. Segur que t’agradarà.

    Salut!

  3. omalaled diu:

    Es tanquen els comentaris a aquest article per problemes de SPAM.

Els comentaris estan tancats.