El desig de saber

Demà dissabte surto de vacances fins setembre. Així, doncs, no veuré un PC en tots aquests dies per atendre els vostres comentaris. M'acomiado fins llavors. Gaudiu, descanseu i compte amb la carretera. Com ja sabeu que no m'agrada deixar-vos sense no res i per això us deixo una bonica reflexió. Està dedicada especialment a vosaltres, ja que tinc molt clar que teniu un munt d'ànsies de saber:

 

[@more@]

Molts éssers humans són infeliços pel que saben o pel que desconeixen. La ignorància és una benedicció només si és total; tan aviat com un s'adona de que és un ignorant, vol deixar de ser-lo. És la famosa curiositat que va matar al gat. En el cas de la humanitat és un sentiment profund i essencial.

El desig de saber, quan comprens que no saps, és universal i probablement irresistible. Va ser la tentació original de la humanitat i no hi ha dona ni home, i en especial cap nen, que pugui lluitar contra això massa temps. Però és un desig, com va dir en Shakespeare, que més creix com més s'alimenta. És impossible saciar la set de coneixement. I com més intel•ligent ets, més set tens.

Font:
"Breve historia del saber", Charles van Doren

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El desig de saber

  1. omalaled diu:

    Moltes gràcies …

  2. omalaled diu:

    Gràcies, Joan.

    A reveure.

Els comentaris estan tancats.