Piques entre científics

Quan era estudiant, recordo que ens van comentar que els Enginyers de Camins deien dels Industrials que nosaltres érem els perxerons mentre que ells eren els pura sang. Aquell dia em vaig assabentar que els d'Enginyers de Camins tenien pedrigrí. És sabut que hi ha molts "piques" entre estudiants i professionals de diferents universitats fins i tot d'entre branques de la mateixa carrera. Són tòpics dels que cal riure's i mai prendre's seriosament: són motiu de divertides converses i moltes, moltes riallades. I sobre aquests piques parlaré en la nostra història d'avui.
 

[@more@]

Els enginyers de camins parlen malament dels industrials, els industrials parlen malament dels físics i els químics, els físics dels industrials i dels químics i un llarguíssim etcètera. A vegades arriba a extrems increïbles. L'Aberron em va recordar l'anècdota que quan al gran físic austríac Wofgang Pauli li va abandonar la seva dona per un químic, no podia creure-s'ho. Va dir:

– Si hagués escollit un torero ho hauria entès, però un químic …

Avui parlaré d'una pique potser menys conegut: entre físics teòrics i experimentals. Els següents paràgrafs estan trets del llibre d'en Lederman (mireu les fonts al final), un experimental, que va ser director del Fermilab durant 10 anys i Premi Nobel de Física en 1988. Us deixo a les seves mans:

Dins de la disciplina de partícules hi ha teòrics i experimentals. Jo sóc dels segons. La física, en general, progressa gràcies al foc creuat d'aquestes dues categories. En l'eterna relació d'amor i odi entre la teoria i l'experiment hi ha una espècie de marcador. Quants descobriments experimentals ha predit la teoria? Quants van ser pures sorpreses? Un estudi diu que més o menys és un empat en aquest absurd debat.

Dels experimentadors més prominents de la història, alguns -entre ells Galileo, Kirchoff, Faraday, Ampère, Hertz, els Thomson (J.J i G.P.) i Rutherford- eren a més uns teòrics molt competents. L'experimentador-teòric és una espècie en vies d'extinció. Isidor Isaac Rabi va expressar la seva preocupació per la distància cada vegada més gran entre els uns i els altres; els experimentadors europeus, deia, no eren capaços de sumar una columna de números i els teòrics de lligar-se els cordons de les sabates. Avui tenim dos grups de físics que tenen el propòsit comú d'entendre l'univers, però les perspectives culturals, els seus talents i els seus hàbits de treball són molt diferents.

Els teòrics tendeixen a arribar tard a la feina, assisteixen a extenuants simposis a les illes gregues o a les muntanyes suïsses, prenen vacances de veritat i estan a casa per treure les escombraries molt més sovint.

Els experimentadors no arriben mai tard a casa: no arriben. Durant un període intens de laboratori, el món exterior s'esfuma i l'obsessió és total. Dormir vol dir arraulir-se una hora a terra de l'accelerador. Un físic teòric pot passar-se tota la vida sense haver d'afrontar el repte intel·lectual del treball experimental, sense experimentar cap de les seves emocions i dels seus perills: la grua que passa sobre dels caps amb una càrrega de deu tones, la placa de la calavera i els ossos, els senyals que diuen PERILL RADIOACTIVITAT. L'únic risc que de veritat corre un teòric és el de punxar-se a si mateix amb el llapis quan ataca un error que se li ha colat entre els seus càlculs.

Els teòrics escriuen tots els llibres científics de divulgació. I per què no? Tenen tant temps lliure. Els teòrics solen ser arrogants. Durant el meu regnat al Fermilab vaig fer una solemne advertència contra l'arrogància al nostre grup teòric. Almenys, un d'ells em va prendre seriosament. Mai oblidaré l'oració que se sentia sortir del seu despatx: "Senyor, perdona'm pel pecat de l'arrogància i, Senyor, per arrogància entenc el següent …".

Els teòrics, com molts altres científics, solen competir amb feresa, absurdament a vegades. Però alguns són persones serenes i estan per damunt de les batalles en les quals participen els mortals. L'Enrico Fermi és un exemple clàssic. Quan el físic corrent hauria dit "nosaltres ho vam fer primer!", Fermi només hauria volgut saber els detalls. No obstant això, en una platja a prop del laboratori de Brookhaven a Long Island, un dia d'estiu, li vaig ensenyar a esculpir formes realistes a la sorra humida; va insistir immediatament que competíssim per veure qui faria el millor nu jacent (declino revelar els resultats de la competició aquí; depèn de si s'és partidari de l'escola mediterrània o de l'escola de la badia de Pelham d'esculpir despullats).

Una vegada, en un congrés, em vaig trobar a la cua d'un dinar just darrere del Fermi. Esglaiat per la presència del gran home, li vaig preguntar quina era la seva opinió sobre unes proves observacionals, de les quals se'ns acabava de parlar, relatives a l'existència de la partícula K-zero-dos. Em va mirar per un moment i em va dir: "Jove, si pogués recordar els noms de totes aquestes partícules hauria estat botànic". Aquesta història l'han explicat molts físics, però el jove i impressionable investigador era jo.

Els teòrics poden ser persones càlides, entusiastes, amb els quals un experimentador estimi conversar i aprendre. He tingut la bona sort de gaudir de llargues converses amb alguns dels teòrics més destacats dels nostres dies: el difunt Richard Feynman, el seu col·lega Murray Gell-Mann, l'architexà Steven Weinberg i el meu rival còmic Shelly Glashow, James Bjorken, Martinus Veltman, Mary Gaillard i T.D. Lee són altres grans amb els quals ha estat un plaer estar i aprendre d'ells i ha estat un goig pessigar. Una part considerable dels meus experiments ha sortit dels articles d'aquests savis i de les meves discussions amb ells.

Hi ha teòrics amb els quals es pot gaudir molt menys; entela la seva brillantor una curiosa inseguretat, que potser és un eco de com veia en Salieri al jove Mozart a la pel·lícula "Amadeus": "Per què, Senyor, has tancat tan transcendent compositor al cos d'un nino de fira?".

Els teòrics solen arribar a la seva màxima altura a una curta edat; els sucs creatius tendeixen a sortir a borbolls molt aviat i comencen a assecar-se passats els quinze anys, o això sembla. Han de saber el just; sent joves, no han acumulat encara un bagatge intel·lectual inútil.

No cal dir que el normal és que els teòrics rebin una part indeguda del mèrit dels descobriments. La seqüència que formen el teòric, l'experimentador i el descobriment s'ha comparat alguna vegada amb el granger, el porc i la trufa. El granger porta al porc a un lloc on podria haver trufes. El porc les busca diligentment. Al final, en descobreix una i, tot just quan està a punt de menjar-se-la, el granger se la treu del davant dels seus nassos.

Fonts:
"La partícula divina", Leon Lederman
"Una breve historia de casi todo", Bill Bryson

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Piques entre científics

  1. omalaled diu:

    Molt bona la d’en Feynman.

    És cert el que dius. Avui dia es tendeix molt a l’especialització. Però no hem d’oblidar mai que molts dels grans avenços científics han estat producte de la multidisciplinaritat. Watson i Crick (els de l’ADN) un era biòles i l’altre físic. En Wegener va ajuntar moltes idees de diferents branques de la ciència.

    Hi ha una assignatura a físiques que es diu “física mèdica” on es parla de radiologia i més coses. En coses com aquestes t’adones que també s’ha de provar de saber coses que no tinguin res a veure amb la teva especialitat.

    Salut!

  2. omalaled diu:

    Gràcies, Gabriel.

    Caram! Física allà a la Diagonal, oi? Potser m’has vist, en cara que no hi vaig fa un parell otres d’anys.

    Un profe d’Electricitat i MAgnetisme ens va dir: què sabeu d’electricitat i magnetisme? el que sabíeu de BUP i COU? potser aquell profe era químic i ells … quuè en deuen saber!

    Apa, a veure si m’animo i acabo la carrera.

    Salut!

  3. omalaled diu:

    Je jeeee, però no facis massa cas. He conegut químics molt competents. Són coses que es diuen, tòpics i res més que això.

    Apa, salut!

  4. omalaled diu:

    Je jeeee, però no facis massa cas. He conegut químics molt competents. Són coses que es diuen, tòpics i res més que això.

    Apa, salut!

  5. Ulises diu:

    Haha, al meu institut el piques els teniem tecnologic i científic vs humanístic i social.

    I després els de física contra el de biologia etc..

    Per cert, ara em ve al cap un acudit..bastant conegut

    (jo sóc futur estudiant de biologia)

    Doncs això és un físic que sense voler-ho escolta una classe magistrial d’un professor de biologia que diu..
    Al principi, hi havia pomers que llençaven les pomes en altres direccions que la que avui coneixem, llençaven les pomes amunt, dreta, esquerra etc.., a, amics, però què va passar?
    Doncs que la selecció natural actua!
    I aleshores, la selecció natural va anar afavorint (amb més descendència) els pomers que llençaven les pomes cap avall, car els que les llençaven en altres direccions (o sentits XD)no conseguien que les pomes arribessin a terra i per tant no obtenien descèndecia.
    D’aquesta manera, avui dia coneixem els pomers amb les pomes cap a terra, vet-ho aqui una manera científica d’explicar un fet quotidia.

    El físic, evidenment, va marxar tant tranquil, i va continuar llegint el seu llibre de gravitació universal tot dient, són ben bojos aquests biolegs..

    haha, per cert, per piques també els d’ac contra dc.
    (molt bo el grup, per cert)
    El sonat de l’edison va electrocutar un elefant..(topsy)… mira que n’arribem a ser, e d’animals..

    On eren aleshores els defensors dels drets animals?

    Per cert, l’acudit, és extret del llibre molt recomanable la naturaleza humana del jesus mosterin, que per cert (per cert, quants per certs dec portar?) és una gran defensor dels drets dels grans simis.

  6. omalaled diu:

    Caram! no sabia que la gravetat fos per selecció natural 🙂

    Que vagi molt bé la biologia.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.