La metàfora del bany

Ja sabeu que, molt de tant en tant, m'agrada deixar anar algun article que, sense sortir-se de l'àmbit de la ciència, frega la frontera. Com aviat hi ha votacions, aprofitaré la circumstància per parlar-vos de democràcia i superpoblació.

 

L'any 1500 la població mundial era d'uns 400 milions de persones. Entre els anys 1500 i 1800 va augmentar a més del doble i va tornar a doblar-se entre els anys 1800 i 1900 fins a arribar a uns 1.600 milions. Cap a 1960 es va tornar a doblar i de nou es va doblar en el 2000. Som entre 6.000 i 7.000 milions d'humans. Arribats a aquest punt, convé recordar la metàfora del bany que el genial Asimov va explicar en una entrevista:

Si dues persones viuen en un apartament i hi ha dos banys, llavors tots dos tenen llibertat per a utilitzar el bany quantes vegades vulguin i poden estar al bany tot el temps que vulguin i pel que vulguin fern-ne ús. I tothom creu en el dret al bany i en la llibertat a usar-lo quan li vingui de gust, ningú no està en contra d'això, tots creiem que hauria d'estar fins i tot a la Constitució.

Però si hi ha vint-i-dues persones a l'apartament i només dos banys, no importa quant cregui la gent en la llibertat i el dret al bany, perquè tals coses no existeixen. Llavors cal establir torns per a cada persona per a usar el bany, s'han d'establir normes com que no pots usar-lo per a tallar-te les ungles, només per a necessitats i dutxar-te, el que hauràs de fer en poc temps … hauràs fer cops a la porta abans d'entrar… "Encara no estàs llest?"… i així.

De la mateixa manera la democràcia no sobreviu quan hi ha superpoblació. La dignitat humana no pot sobreviure a això. La comoditat i la decència no poden sobreviure a això. A mesura que creix la població planetària el valor d'una vida no només declina, sinó que al final desapareix. Ja no importa si algú mor. Com més gent hi ha, menys importa cada individu.

Bon cap de setmana.