Llibres als que no hi dedicaré un post

Si us agrada que vagi publicant posts dedicats a llibres heu de donar les gràcies a un article d’en Remo (i si no us agrada, també és a ell a qui heu de recriminar-li). Sapigueu que vaig parlar per telèfon amb ell fa poc i em va dir que en aquell moment tenia una criatura en cada braç i el telèfon en el muscle, així que disculpeu-li si no té temps de publicar. La veritat és que em va ficar en un embolic perquè vaig pensar que no podria comentar-vos tots els que ja havia llegit anteriorment i hauria de ser una línia iniciada a partir d’aquell moment. Què passaria amb tots aquells que ja havia llegit?[@more@]Per a comentar-los amb tot el detall que m’agradaria hauria de tornar-los a llegir i, la veritat, prefereixo llegir-ne de nous. I com, a més, s’apropa Sant Jordi i sempre recordo en aquestes dates correu vostres i comentaris demanant-me recomanacions de llibres, l’article d’avui ho dedicaré a donar unes indicacions poc extenses d’alguns d’aquests llegits fa temps o als quals no dedicaré un post per la raó que sigui. Atenció: el qie dic sobre ells és l’opinió d’un servidor i mai una veritat absoluta. Anem per feina.

"Breve historia del saber", Charles van Doren. Explica la història de la humanitat: els grecs, els romans, el Renaixement, les formes de governar un poble (dictadura, democràcia, teocràcia, etc), el descobriment del mètode científic i un llarguíssim etcètera. Encara qie porta al títol la paraula "breu", té 500 pàgines (per què gairebé tots els llibres que tenen la paraula "breu" en el títol són tan llargs?). Una delícia de llibre, de cultura general. Excepcional.

"En busca de Susy", John Gribbin. Encara que curt és excessivament tècnic. Parla de la supersimetria i si no es tenen molt clars agunos conceptes de cuántica (bosons i fermions, per a entendre’ns) es pot perdre el fil fàcilment. Només recomanat per als que coneguin bé la física cuántica.

"Historia de la ciencia", John Gribbin. Una delícia de llibre. Llarg i molt complet. Molts detalls i anècdotes explicades amb rigor. Sapigueu que he tret moltes coses d’ell. Per a tots els públics.

"Genes, chicas y laboratorios", James Watson. Esperava molt més d’aquest autor, Premi Nobel de Medicina en 1962, però a la que portava unes 150 pàgines llegides, ho vaig deixar. Em donava la sensació que passaven les pàgines i no m’aportava res. Una pena (si algú ho ha llegit i el trobat interessant que m’ho faci saber, si us plau).

José Manuel Sánchez Ron. Sobre aquest autor haig de parlar de forma especial. Us puc parlar de "El poder de la ciencia", "Marie Curie y su tiempo", "El canon científico", "Historia de la Física Cuántica", "Historia de la ciencie" (juntament amb J. Navarro Ordóñez) i algun altre llibre més que ara mateix no recordo. Té un estil molt peculiar. És d’aquells que o bé t’agrada o bé no. Sempre està al tant del detall. No es limita a dir "el nombre d’estudiates de tal o com facultat va augmentar en la dècada dels 70", sinó que posa una taula amb el nombre d’estudiants matriculats cada any. Quan parla de l’entorn polític i històric d’una època, no es limita a explicar-ho, sinó a posar el que deien diferents personatges. Quan parla d’en Darwin, per exemple, no es limita a explicar detalls de la seva vida i obra, sinó que posa el contingut de certes cartes que enviava a determinats altres personatges i després treu conclusions. Si no és perquè confio en la bondat de les persones, diria que és un equip de científics historiadors i no només un autor. És brutal la quantitat d’informació que aporta cada llibre. Per la meva part recomano tots els citats a excepció de "Historia de la Física Cuántica" per ser massa dens en quant a quantitat i tipus d’informació i pot arribar a avorrir al lector que busqui més la curiositat anecdótica. Personalment, el seu estil m’encanta i sóc un admirador incondicional.

Llibres sobre Marie Curie. Crec que a tots als que ens agrada saber sobre els personatges de la ciència hauríem de llegir, almenys, una biografia una mica extensa d’aquesta extraordinària dona. Ja us he citat al paràgraf anterior el llibre d’en José Manuel Sánchez Ron que està més bé orientat a la part tècnica i, encara que també parla de la seva persona, no ho fa tan en detall com els altres. Per exemple, explica el descobriment de la radiactividad, el dels neutrons i de com se’ls van escapar per un pèl a Frederic i Irène Joliot-Curie, etc. Un altre llibre sobre aquesta dona és "Marie Curie" de Robert Reid. S’estén un tant excessivament a la seva època a EUA amb una periodista que es deia W.B. Meloney; però tot i així és fenomenal. Una altra biografia que vaig llegir d’aquesta gran dona va ser "La vida heroica de Marie Curie", escrit per la seva altra filla, Eve Curie. Tracta de la vida de Madame Curie des d’un punt de vista molt més personal i emocional. Qualsevol d’aquestes dues últimes biografies són un regal per als que pateixin d’insomni i no tinguin una altra cosa a fer a les llargues nits d’hivern. Us he contat infinitat de detalls trets tots ells. Aquests dos últims llibres toquen la fibra sensible del lector, mentre que el de Sáncher Ron va molt més directe al gra.

"Historia de la incompetencia militar", Geoffrey Reagan. L’autor d’aquest llibre és un reconegut historiador i una de les fonts del Jesús Hernández per als seus llibres (us recordo que us he parlat de tres llibres d’ell a 1, 2 i 3). Aquest, en particular, tracta dels problemes que es deriven quan qui està al comandament d’un exèrcit és, senzillament, un incompetent i com es poden provocar morts innecessàries en una guerra (si és que alguna mort podria qualificar-se de necessària) per un inútil. He llegit fins a la meitat del llibre i ha estat interesantíssim. L’altra meitat la he deixada perquè dedicava capítols sencers a diferents batalles i els seus detalls tàctics, amb mapes i coses per l’estil que, la veritat, són més per a experts en història o en tàctiques militars que no per a la resta dels mortals. Si interessa el tema a algú ja té una font. Permeteu-me, no obstant, unes paraules de Goebbles que consten en aquest llibre i, a bon segur, ja heu de conèixer, però que convé recordar de tant en tant:

El principi fonamental de tota propaganda era la repetició "d’arguments eficaços"; però aquests arguments no havien de ser massa refinats, tenint en compte que no es pretenia convèncer als intel·lectuals. De fet, els intel·lectuals mai no haguessin estat convertits i de qualsevol manera acaben acceptant al més fort; "cal dirigir-se per tant a l’home del carrer". Per tant, els arguments han de ser toscos, clars i vigorosos, apel·lar als instints i emocions, no a l’intelecte. La veritat no importa en absolut i està totalment subordinada a la tàctica i la psicologia, però les mentides convenients … sempre han de resultar creïbles. D’acord amb aquestes directrius generals, es donaran instruccions precises. L’odi i el menyspreu han de dirigir-se a individus concrets…

Haig de reconèixer que aquestes superen de llarg la meva capacitat …

"Guerras, políticos y mentiras", del mateix autor, Geoffrey Reagan. Recordeu que una vegada us vaig preguntar si us semblava bé que comentés llibres sobre política quan els llegís? No, no em referia a cap dels actuals polítics que corren per les nostres terres (que també he llegit algun d’ells, és clar), sinó a aquest. Encara que algun de vosaltres em va dir que era millor que no els comentés en general, penso que aquest mereix unes paraules i seran les úniques on toqui un tema, almenys, polèmic i no de ciència. Explico de forma objectiva el que hi diu.

Comença engengant a Bush i Blair per la guerra d’Iraq. Critica, sobretot, als EUA per la seva dubtosa moral quan afirmen el seu país és la llibertat, la democràcia, etc; i qui va en contra d’EUA, llavors va en contra de la democràcia i de la llibertat. Fins a aquí són paraules que qualsevol pot dir i que, de ben segur, heu llegit en molts altres llocs; però lo bo ve en la justificació que dóna d’això fent un repàs per la història de les conquestes i els conflictes dels EUA amb la resta del món i del brutals i salvatges que són les guerres entre humans (alguna d’aquesta brutalidad, destaca l’autor, empleada pels propis soldats dels EUA, tan ansiosos de democràcia i llibertat). Té un capítol extremadament dur on explica molts detalls dels camps de batalla (per exemple, narra amb pèls i senyals la massacre de My Lai). Si aquest capítol fos una pel·lícula diria que és d’aquelles que poden ferir la sensibilitat de l’espectador. Mentre ho llegia vaig tenir la mateixa sensació que les primeres escenes de la pel·lícula "Salvar al soldado Ryan": un té ganes que acabi d’una maleïda vegada. Explica coses absoluta i excepcionalment macabres. A qui alguna vegada se li passi pel cap fer o justificar una guerra hauria de llegir abans aquest llibre. I si no li afecta, dubto que sigui una persona "humana".

"Cartes a Nuria. História de la Ciencia", Ramón Parés. Un altre llibre sobre la història de la ciència, aquesta vegada de la mà d’un metge, que l’explica en forma de cartes que escriu a la seva filla Nuria. Més centrat en ciències biològiques. Entretingut i informatiu.

"Cazadores de microbios", Paul de Kruif. Absolutament excepcional. Narra els descobriments biològics que van canviar la història de la humanitat. Parla de Spallanzani, de Leewenhoek, de Koch, de Pasteur, de Roux, de Bruce, etc. Particularment, per a la història de Koch l’autor es va llegir tots i cadascun dels seus escrits i treballs arribant a dir que, de pur metòdic, eren aburridíssims. No obstant, agraeixo a l’autor aquestes hores d’avorriment perquè les seves explicacions van ser per a mi un meravellós descobriment d’aquests personatges.

"Astronomía", Patrick Moore. Una interesantísima introducció científica i històrica a la relació entre l’home i el Cosmos. Narra algunes de les històries de les diferents naus que van llançar tant americans com russos per a l’exploració espacial i moltes curiositats astronómiques. Molt amè, didàctic i entretingut.

"Historias curiosas de la medicina", José Ignacio de Arana. Ple d’anècdotes de la medicina i de la relació entre metges i pacients. Explica algunes de molt divertides. Crec que els metges faran les seves delícies.

"Del hacha al chip" i "El efecto carambola", James Burke. Vaig conèixer a aquest autor per una sèrie que van donar en el seu dia per TV3 titulada Conexions. Té tal quantitat de detalls i de dades que un arriba a perdre el fil, però no per difícil, sinó per densitat de dades. Comença, per exemple, en un descobriment, que provoca que la indústria del sector creixi que, a la vegada, fa que certes lleis canviïn, el que implica que en un altre país no ho faci i s’especialitzin en una altra cosa … fins a arribar a qualsevol dels elements que avui dia ens semblen tan normals i corrents. Anava a agafar aquests dos llibres en la biblioteca, però el preu al que vaig comprar aquestes dues joies va ser de 5 euros. Insisteixo que són molt densos. Abans de comprar-los, llegiu un parell de pàgines per si de cas us agrada l’estil.

"Más brillante que mil soles", Robert Jungk. Un altre llibre sensacional. Explica els detalls de la fabricació de la bomba atòmica, parla de la missió Alsos i cosas curioses com que el Heisemberg es va escapar abans que ho atrapessin amb una bicicleta. I no us parlo del plat fort de los Alamos, perquè els tinc reservats per a altres històries.

"De la fisión del átomo a la bomba de hidrógeno", Otto von Frisch. Si recordeu, l’autor era el que estava al costat de Lise Meitner quan va descobrir la fisió del nucli atòmic. Els records que explica en aquest llibre són molt curiosos i també dona detalls de los Alamos que em guardo. Crec que està descatalogat, però a moltes biblioteques és disponible.

"Faraday: El gran cambio en la física", José Antonio Díaz-Hellín. Es tracta d’una biografia de Michael Faraday. No li dedicaré un post particular perquè per a parlar de Faraday prenc detalls de molts llocs. Dir que a la part final del llibre l’autor explica dues facetes que van marcar la seva gran personalitat i humanitat: la de la religió i la de la divulgación. Com qualsevol cosa que trobeu de Faraday, recomano llegir-la.

"La Sábana Santa, ¡Vaya timo!", Félix Ares. Tracta de la història, aventures i desventures que han envoltat el famós Sant Sudari. Tenia interès particular a llegir aquest llibre perquè recordo encara el que em deien els professors d’EGB sobre ella (un servidor va estudiar a col·legis religiosos). Parla de la mateixa des del punt de vista de les proves de tipus científic que s’han fet sobre ella. Sembla ser que és d’origen medieval i no existia fa 2000 anys, encara que ja ho haureu intuït pel títol del llibre.

"De Eros a Gaia" i "Mundos del futuro", Freeman Dyson. L’autor va ser el qual es va percatar que les teories de Feynman, Wigner i Tomonaga eren, en el fons, expressions diferents de la mateixa idea. El seu treball li va llançar a la fama tenint com mentor al Feyman. Els seus llibres sempre parlen de física i ciència en general, relacionant-la de forma molt hàbil amb la filosofia, la política i la sociología. I sempre tenint de fons la ciència en tota la seva expressió. Les opinions de Dyson són com les d’Asimov: pots estar d’acord o en contra, però mai deixen indiferent.

En fi, crec que ja teniu bastant, pel moment. Un altre dia més.

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Llibres als que no hi dedicaré un post

  1. omalaled diu:

    Bé, si algun dia n’agafes un o vols saber-ne alguna cosa més m’ho dius.

    Salut!

  2. Jesús diu:

    bones, ja sé que aquest no és el lloc adequat per fer-ho, però vull instal·lar un comptador de visites com el que tu tens i no me’n surto, em pots donar un cop de mà? ja el tinc creat, però com l’has inserit i fet funcionar???, el meu correu és jesus_ca78@hotmail.com
    Moltes gràcies!!!!

Els comentaris estan tancats.