Llibres i més llibres

Em diu el delirium en un comentari que li agradaria una llista de 10 llibres per a recomanar aquestes dates i que molts estaríeu molt agraïts. Com puc resistir-me a una temptació així? També recordo que en Remo ens brindava una mica semblat cada final d’any. Per cert: Remo!, on estàs? fes-nos un senyal! Hem de recuperar els bons costums o fer similars. Així que aquí va. Alguns els comentaré en futurs articles amb més detall.
[@more@]

Abans de començar vull dir una cosa a tots els quals no teniu el costum de llegir. Us convido que us forceu a llegir 10 pàgines al dia d’un llibre. Qualsevol. El qual més ràbia us doni. Només us demano un quart d’hora al dia perquè us relaxeu al sofà de les vostres cases i gaudiu de la lectura. Penseu que només amb això, que sembla poc, en un mes us haureu empassat un llibre de 300 pàgines. Si aneu en tren o metro, aprofiteu el temps llegint un llibre; si arribeu a casa, no engegueu la TV: agafeu un llibre i llegiu les vostres 10 paginetes. Aprofiteu les festes per a això. I ara, anem amb el llistat.

1.- Deconstruyendo a Darwin, Javier Sampedro. És una discrepància de la selecció natural com part central a la Teoria de l’Evolució. Per a això, dóna arguments des del punt de vista genètic. Afirma que va haver moments que va haver "salts" evolutius en els quals la selecció natural no pintava res i la causa era per com són els gens. Així doncs, explica moltes curiositats sobre ells. Per moments es fa una mica dur per als aficionats com un servidor, però és molt recomanable. Llegiu la ressenya que fa el PaleoFreak.

2.- Antes de Hiroshima, Diana Preston. Una pasada, una meravella, al·lucinant. Perquè us feu una idea; normalment, anoto les pàgines on trobo quelcom interessant en una fulla. Doncs m’he fartat d’apuntar pàgines i pàgines. Ple de curiositats sobre la història de la ciència (i altres coses) i els seus personatges; tot relacionat amb la bomba atòmica. Per a tots els públics.

3.- Llibres del Stephen Jay Gould. Vegem, l’estil de Gould és molt difícil de definir. És d’aquells que t’agrada o no t’agrada. Per moments ho trobo genial, d’altres penso que no diu més que ximpleries i per moments li llençaria els plats pel cap. Això sí, tot amb un fons de ciència i una cultura tremenda. Per descomptat, llegiré tots els llibres d’ell que caiguin en les meves mans, però mai no els utilitzaria com regal per a algú. Per tot això, recomano llegir una bona estona els seus llibres abans de comprar-ne un. Puc parlar de El pulgar del panda, Ciencia vs. religión, Las piedras falaces de Marrakech, "Brontosaurus" i la nalga del ministro. No recordo si he llegit algun altre més.

4.- Historia de las cosas, Pancracio Celdrán; Las cosas nuestras de cada día, Charles Panati. Ambdós llibres són molt semblants i tenen un estil molt similar. Ambdós comenten diferents invents que omplen la nostra vida diària en capítols curts. Des de la torradora fins a la rentadora, des del preservatiu fins als laxants, des de la banyera fins a les transfusions de sang. Molt semblants, també, en estil. Cap d’ells no cita bibliografia (en això, també se semblen). És la meva única queixa. D’altra banda, molt curiosos.

5.- La guerra de dos mundos, Sergio Palacios. L’autor és un apassionat de la ciència ficció i pren les pel·lícules d’aquest gènere per a fer-nos notar lo lluny que estan de la realitat i aprofitar per a explicar-nos curiositats de la física. Per a seguir bé el llibre, al que ell mateix fa referència al seu blog, al meu entendre, cal tenir clars els coneixements de COU (no sé com es diu avui dia); em refereixo a tenir clars conceptes com quantitat de moviment, energia potencial i cinètica i coses així. Si aquests conceptes els teniu clars, el llibre és molt bo, amè i bastant divertit en molts moments; amb un estil molt similar al del blog malaciencia (al que també cita). Només he de fer-li una crítica: encara que a la contraportada diu que només apareix una equació, la veritat és que, encara que no apareguin altres, les diu amb lletres (per exemple, l’energia potencial és la meitat de la massa pel quadrat de la velocitat; clar, la fórmula no està, però si està escrita).

6.- Los códigos secretos, Simon Singh. Altre llibre imprescindible. Boníssim. Narra la història de la criptografia i el criptoanàlisi explicant les seves diferents èpoques i còm ha variat al llarg de la història. Parla amb detall del funcionament de la màquina Enigma i, llavors, un s’adona del genials que eren aquests tipus com l’Alan Turing. Fins i tot explica còm Churchill es va quedar d’impressionat quan va anar a conèixer-los (prometo explicar-lo en altra història). Aquest llibre dóna tranquil·lament per a 5 o 6 articles. La part de criptografia quàntica és una mica complexa, però no importa perquè és curta. D’aquest mateix autor puc citar també El último teorema de Fermat, on es parla de la història de les matemàtiques sempre tenint com centre aquest teorema. A mi em va encantar també, però hi ha un lector al que no tant.

7.- El hombre que calumnió a los monos, Miguel Ángel Sabadell. És un llibre de capítols curts, plagat d’anècdotes de la història de la ciència i amb una part final sobre la pseudociencia. Molts detalls d’aquest blog han sortit d’aquest llibre. Molt entretingut i apte per a tots els públics.

8.- El espejismo de Dios, Richard Dawkins. Cal llegir aquest llibre. Pot ser que no coincideixi al 100% en les seves opinions, però es tracta d’una sèrie d’argumentacions sobre les religions des del punt de vista de l’ateu. I ho fa amb una lògica brutal, molt difícil de rebatre. Si no ets creient, t’encantarà; i si ho ets, et donarà per a pensar i meditar sobre les teves creences; per això, és recomanable per a tot el món. D’aquest autor conec també El gen egoísta, on afirma que la selecció natural no es dóna en els éssers vius, sinó en els gens. I arribant més enllà: que la vida no és més que el millor mitjà que tenen els gens per a perpetuar-se (Stephen Jay Gould, en un dels seus llibres, diu que es va horroritzar quan va saber d’aquesta idea).

9.- El científico curioso, Francisco Mora. Els nostres pensaments, moral, records, comportament, consciència, etc.; tot, absolutament tot, està gravat físicament al nostre cervell; l’òrgan més complex conegut canvia físicament en el temps igual que els nostres cossos. Aquest llibre ens descobreix molts detalls en capítols de dues pagineset. Magnífic, interessant, entretingut.

10.- ¡Bang! La historia completa del Universo, Brian May, Patrick Moore i Chris Lintott. Aquest llibre ho vaig llegir perquè un dels seus autors és Brian Maiy. Us sona? Potser us soni més si us dic que és el guitarrista de Queen. Va deixar la física quan es va unir al grup, però en 2006 va culminar el seu doctorat en ciències físiques!. És un gran aficionat a l’astronomia. El llibre és preciós, amb fotos espectaculars. Dóna una introducció a la cosmologia molt senzilla i accessible a tothom. La veritat és que he quedat gratament sorprès.

11.- La melodía secreta, Trinh Xuan Thuan. Del millor en cosmologia que he llegit últimament. Té un nivell més alt que l’anterior, així que no ho recomano pels qui desconeguin totalment la matèria. No obstant això, amb els coneixements mínims necessaris (posem primer d’Universitat), és molt bo. Parla de l’estructura de l’Univers; de com esmesuren les seves distàncies i edats; de com acabarà: si tancat amb Big Crunch o obert on quedarien només neutrins i fotons.

12.- Lo que queda por descubrir, John Maddox. L’autor va ser el director durant 22 anys de la revista Nature i en aquest llibre ens posa al dia de com està la ciència en les sevess diferentes vessants i què és el que es preveu que seran les properes línies a seguir. És un llibre que, d’haver una hecatombe i quedés un exemplar, qui ho llegís sabria com es trobava la ciència a principis del segle XXI. És un llibre més aviat tècnic però amb un nivell accessible a tots.

13.- I ja sé que els he recomanat moltíssimes vegades, però sempre diré que són imprescindibles: els clàssics Está Ud. de broma, Sr. Feynman i ¿Què te importa lo que piensen los demás? Llibres per a divertir-se, aprendre, gaudir llegint i veure còm es viu la vida des del punt de vista d’un personatge apassionant com va ser Richard Feynman. Són llibres que "enganxen" a la lectura, i d’aquests que recomanaria per començar a llegir 10 pàgines diàries.

14.- Carl Sagan. Què puc dir de Carl Sagan que no s’hagi dit ja? El mundo y sus demonios, Miles de millones, La diversitad de la ciència; etc. Tots són bons. Carl Sagan sempre va tenir en ment l’existència o no de vida en altres planetes, d’OVNIS i còm no: de Déu. El seu escepticisme es reflecteix en tots els seus llibres amb molta intensitat. Com parla ell millor que jo, us copio uns paràgrafs de Miles de millones. Finalitzo aquest post amb ells.

M’agradaria creure que quan mori seguiré vivint, que alguna part de mi continuarà pensant, sentint i recordant. No obstant això, a pesar del molt que volgués creure’l i de les antigues tradicions culturals de tot el món que afirmen l’existència d’altra vida, no gens m’indica que tal asseveració pugui ser una mica més que un anhel.

Desitjo realment envellir al costat d’Annie, la meva dona, a qui tant estimo. Desitjo veure créixer als meus fills petits i ocupar un paper en el desenvolupament del seu caràcter i del seu intel·lecte. Desitjo conèixer a néts encara no concebuts. Hi ha problemes científics desenllaç dels quals anhelo ser testimoni, com l’exploració de molts dels mons del nostre sistema solar i la recerca de vida fora del nostre planeta. Desitjo saber com es desenvoluparan algunes grans tendències de la història humana, tant esperançadores com inquietants: els perills i promeses de la nostra tecnologia, per exemple, l’emancipació de les dones, la creixent ascensió política, econòmica i tecnològica de Xina, el vol interestel·lar.

D’haver altra vida, fora com fora el moment de la meva mort, podria satisfer la major part d’aquests desitjos i anhels, però si la mort és només dormir, sense somiar ni despertar, es tracta d’una vana esperança. Potser aquesta perspectiva m’hagi proporcionat una petita motivació addicional per a seguir amb vida. El món és tan exquisit, posseïx tant d’amor i tal fondària moral, que no hi ha motiu per a enganyar-nos amb belles històries protegides per escasses evidències. Em sembla molt millor mirar cara a cara la Mort en la nostra vulnerabilitat i agrair cada dia les oportunitats breus i magnífiques que brinda la vida.

I si heu arribat fins a aquí, les línies d’Ann Druyan, la seva dona:

— Això és un velatori —em va dir serenament Carl—. Vaig a morir.
— No —vaig protestar—. Ho superaràs com ja vas fer abans, quan semblava que no quedaven esperances.

Es va tornar cap a mi amb el mateix gest que jo havia contemplat incomptables vegades en les discussions i escaramuzes dels nostres 20 anys d’escriure junts i d’amor apassionat. Amb una barreja de bon humor i escepticisme, però, com sempre, sense vestigi d’autocompasió, va reposar escaridament:

— Bueno, veurem qui té raó ara.

Sam, de cinc anys ja, va anar a veure al seu pare per última vegada. Encara que Carl lluitava per respirar i li costava parlar, va aconseguir sobreposar-se per a no espantar al menor dels seus fills.

— T’estimo, Sam —va ser tot ho que va assolir mussitar.
— Jo també et vull, papà —va dir Sam amb to solemne.

Desmentint les fantasies dels integristes, no va haver conversió en el llit de mort, ni en l’últim minut es va refugiar en la visió consoladora d’un cel o d’altra vida. Per a Carl, només importava la veritat, no allò que només servís per a sentir-nos millor. Fins i tot en el moment que pot perdonar-se a qualsevol que s’aparti de la realitat de la situació, Carl es va mostrar ferm. Quan ens vam mirar fixament als ulls, va ser amb la convicció compartida que la nostra meravellosa vida en comú acabava per a sempre.

Impressionant, oi?

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Llibres i més llibres

  1. Joan diu:

    Després d’aquesta llista ja no se’t poden demanar gaires més coses…

    La veritat és que algun d’aquests m’ha cridat força l’atenció.

    Amb el 5è passarà el que va dir Hawking que per cada equació es redueix a la meitat el nombre de lectors jaja. De totes maneres em sembla que miraré si el trobo. (no és la cinètica la que descrius?)

    El que tinc pendent és el del hombre que calumnió a los monos.

    Escolta, amb els llibres d’en Feynman és possible fer-los servir per llegir 10 minuts i parar?? Deu ser que no tinc prou força de voluntat perquè les pàgines passaven i passaven sense parar 🙂

    PS: Em sembla que tots, d’una manera o altra, trobem a faltar CPI.

    PPS: Jo també em vaig sorprendre amb el doctorat en astrofísica del guitarrista de Queen!! De tant en tant ja n’hi ha algun d’aquests.

  2. omalaled diu:

    Sí, és l’energia cinètica la que dic.

    El llibre del hombre que calumnió a los monos és força bo i molt agradable de llegir; i m’alegra molt que per tú, el Feynman sigui ja de sobres conegut 🙂

    Et recomano molt (si és que te agrada una mica) el de “Los códigos secretos”. És força curios i explica algunes de molt bones.

    Salut!

  3. Anna diu:

    Amb els llibres de Gould, sobretot els antics, s’ha d’anar amb molt de compte, ja que en aquells moments defensava tesis sobre l’evolució que posteriorment fins i tot ell ha acabat reconeixent que no són correctes (com l’equilibri puntuat).

  4. omalaled diu:

    Anna: Estic d’acord amb tú. La veritat és que llegin els seus llibres, tinc la sensació que en Gould havia de ser una persona d’aquellas que és força difícl de discutir amb ella.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.