[Llibre] La conspiración lunar ¡vaya timo!

L’autor del llibre que avui us vull comentar es va posar en contacte amb mi per enviar-me un exemplar, el llegís i donés la meva opinió. Per si no sabeu ja qui és us diré que és l¡autor del blog Ciència en el XXI. I la veritat és que el llibre m’ha encantat. Us comento els detalls que més m’han cridat l’atenció.
[@more@]

Comença donant-nos una breu introducció sobre la història de l’arribada de l’home a la Lluna per a passar, a continuació, a presentar-nos a les persones que encapçalen o són les més representatives que defensen la conspiració. D’un d’ells, Bill Kaysing, James Lovell (comandant de la famosa missió Apolo 13 amb el Houston, tenim un problema) va dir que senzillament estava tronat, que el seu problema era que havia vist la pel·lícula Capricornio Uno i pensava que això havia succeït en la realitat. Kaysing va denunciar al Lovell, però es va desestimar.

Un altre dels conspiranoics, en Bart Sibrel, és conegut per acorralar als astronautes amb la Bíblia, tot perseguint-los perquè jurin sobre ella que han trepitjat realment la Lluna. Al setembre de 2002 Sibrel, de 37 anys, 113 Kg de pes i 1,87 d’altura va acorralar d’aquesta manera l’Aldrin, de 72 anys, 73 Kg de pes i 1,77 d’altura, a qui havien citat allí enganyat. Després d’un intercanvi de frases, Sibrel li va dir: "Ets un covard, un mentider i un lladre…" i no va poder acabar perquè el puny de l’Aldrin l’hi va impedir. Després de l’agressió va dir: "Heu captat això en la càmera?" i va utilitzar el vídeo per a posar una denúncia. També va ser desestimada. Els testimonis van afirmar que Sibrel havia empès agressivament l’Aldrin amb la Bíblia i mentre que Aldrin no tenia antecedents, Sibrel tenia un historial d’assetjaments a altres astronautes com Armstrong, Bean i Worden.

I, és clar, també hi ha en el nostre país gent que ho defensa la conspiració. Vull dir personatges com l’Íker Jiménez i Juan José Benítez. Aquest últim va tenir una pataleta amb Luis Alfonso Gámez, famós pel seu blog Magonia. Resulta que Benítez va emetre unes imatges per TV, suposadament gravades per la NASA, en les quals es veia l’Aldring i l’Armstrong caminar per la Lluna entre ruïnes alienígenes mil·lenàries. Es va demostrar que aquelles imatges havien estat gravades en un estudi per una empresa basca. Gámez ho va fer saber en mitjans digitals i impresos i Benítez el va denunciar. I ja sabem que Spain is diferent, doncs Gámez va haver de pagar 6.000 euros a Benítez per vulnerar el seu dret a l’honor. Deu ser el dret a l’honor d’intentar enganyar-nos (més detalls de la condemna, aquí).

Mireu que li dono voltes i segueixo sense entendre’l: com és que són els conspiranoics, mentiders i provocadors són els qui posen denúncies als científics però mai passa al revés? En fi, perquè després diguin que els científics no respecten (respectem, si em permeteu) l’opinió dels altres.

Després d’això, l’autor exposa 50 de les hipòtesis per les quals afirmen que l’home mai no va arribar a la Lluna. Hi ha de tot tipus. Des d’algunes tècniques com el foc dels reactors o la pols que haurien d’aixecar fins a unes altres que no tenen ni cap ni peus, com que només hi ha 20 fotos (quan en realitat hi ha més de 25.000), el bigoti d’un dels astronautes o que no concedeixen entrevistes, en principi, perquè no els desemmascarin (és clar que concedeixen entrevistes, però són humans i solen declinar les dels indesitjables).

Afirmen que, en posar-se a terra el mòdul lunar, no va produir cap cràter ni es va enfonsar quan pesava 15 tones. Vegem, 15 tones en la Terra menys 8 de combustuble consumit pesen en la Lluna 1.200 Kg, o sigui una embranzida de 300 Kg per suport. Per la mateixa regla de tres, un cotxe s’hauria d’enfonsar al garatge. Per si no fos poc, els astronautes van comunicar la dificultat inesperada de clavar la la bandera del dur que era.

Una de les controvèrsies més famoses és precissament la de la bandera que, segons afirmen, sembla que onejava. En realitat, no ho feia. No hi ha vent a la Lluna. De fet, si l’hagués, es veuria la pols aixecant-se sota el seu efecte. Per a mantenir la bandera en aquesta situació van posar un travesser per la part superior. Hi ha un parell de fotos preses en diferents moments on es veu la bandera amb els mateixos plecs. A més, els propis conspiranoics es contradiuen: com podia haver un corrent d’aire en un estudi com perquè una bandera onegés? Ara diran que van posar ventiladors per a donar-li més emoció.

La pols que hi ha en la lluna rep el nom de regolito lunar i és una barreja de diversos minerals. Una curiositat és que un dels minerals té el nom de armalcolita, el nom del qual està compost per les inicials dels tres astronautes: ARMstrong, ALdrin i COLlins.

Altre aspecte que critiquen és que els pneumàtics del Rover no haguessin explotat. És cert que al pujar un port de muntanya les borses de patates s’inflen i les ampolles d’aigua de plàstic semblen estar més dures. Sembla que les rodes del Rover haurien d’haver explotat. Sort que estaven fetes de zinc i recobertes de capes d’acer. Ja havien pensat en això els enginyers.

També he trobat curiós que no és cert del tot que no es veiés cap estrella del fons. En realitat, sí es veu alguna en les fotos de l’Apol·lo 14 i 16 i és el nostre veí Venus ja que és entre 10 i 20 vegades més brillant que l’estrella més brillant després del Sol, que no és altra que Sirio.

Altra hipòtesi és la famosa C en una de les roques:

La lletra C a la roca


La NASA no difon els negatius originals, sinó que fa còpies, conservant així els citats originals en bon estat. En una d’aquestes còpies es va colar un pèl o alguna fibra. En els negatius originals aquesta C no apareix.

També es queixen que des dels telescopis òptics situats a la Terra no es poden veure trepitjades ni el lloc del alunizatje. Si sabessin realment de telescopis, sabrien que no tenen resolució suficient. Ni tan sols el Very Large Telescope, que només és capaç d’aconseguir imatges en la Lluna de longituds inferiors a 130 metres quan el mòdul no fa més de 10 de pota a peu.

Altra hipòtesi és que van ralentir les imatges per a imitar la gravetat lunar. Els famosos caçadors de mites ho van desmentir intentant reproduir-los en la Terra. Al final, es van ficar en un avió que, traçant arcs de paràbola degudament calculats, va simular la gravetat de la Lluna. Els salts eren pràcticament idèntics als de la NASA.

Altre problema del que parlen és sobre les erupcions solars. La pròpia NASA afirma que és un perill per als astronautes que viatgessin allí. Per què llavors aquest perill no existiria en el viatge a la Lluna? La diferència és que el viatge a la Lluna dura uns 10 dies, però un viatge a Mart duraria anys. La probabilitat és molt més alta.

També afirmen que van posar als astronautes en quarentena massa temps per a "rentar-los el cervell", però no diuen que les de l’Apol·lo 11, 12 i 14 van durar 21 dies (no sabien què anaven a trobar), que és el termini raonable d’incubació dels patògens més virulents coneguts. Al veure que no corrien perill, es van eliminar les quarentenes dels Apolos 15, 16 i 17. Els conspiranoics no diuen res d’això últim.

I arribats a aquests punts i recordant que es queixaven que no concedien entrevistes, si esperen que els científics estiguin cada dia sortint per a dir que l’home ha arribat a la Lluna, que no esperin més. Tenen millors coses que fer en lloc de repetir l’evident.

L’autor està fent un doctorat en Filosofia de la Ciència i en un capítol ens brinda unq mica en un passatge d’aquells que fan afició sobre aquells els qui afirmen que "no creuen" que l’home arribés a la Lluna (no els poso en l’ordre que surten en el llibre):

Un creu en alguna cosa quan no està demostrat allò en el que ha de creure. O un pot creure en algú, en una persona, si no tens proves per a saber si és veritat el que diu. El que no és correcte és usar el verb creure per a parlar d’evidències. Un no pot creure o no que les coses cauen: les coses cauen i punt. La gravetat no és qüestió d’opinions: qui opini que la gravetat no existeix, que es llenci des d’un desè pis, a veure què hi diu. Els científics no creuen en les seves teories (com s’acostuma dir); veuen evidències i oferixen explicacions raonables (…) En tot cas, la ciència no demostra que existeix un fet: el fet està aquí i és objectiu.

Els viatges a la Lluna no són matèria de creença. No estem parlant de veritats revelades per Moisés o per Buda, ja que els alunizatjes vénen acompanyats per multitud de dades.

Altre concepte important en filosofia de la ciència és el d’anomalia. Quan un científic observa una anomalia, el primer que intenta és estudiar la forma d’ajustar-la a la seva teoria inicial. Si això no és possible, i s’han detectat moltes anomalies, pot donar lloc a una revolució científica que origina un nou conjunt de teories que incloguin o desplacin les anteriors. Aquesta visió, molt resumida, és el canvi de paradigma mitjançant revolucions, una teoria de Thomas Kuhn. Dintre d’aquest enfocament, perquè una anomalia sigui considerada com a tal ha de ser sotmesa a moltes proves; si no les supera, mereixerà realment l’apel·latiu d’anomalia. Tot això es fa amb fonts, referències, experiments i molta feina rigorossa i dura. Tanmateix, els teòrics de la conspiració són els que denuncien l’engany amb anomalies d’algun tipus, i són ells qui han d’explicar per què alguna cosa és anòmala i demostrar així la seva teoria. El problema radica que les anomalies no superen les proves: deixen, per tant, de ser anomalies.

Finalment, l’autor dóna un decàleg de 10 argumentacions en els quals s’evidencia clarament que l’home va arribar a la Lluna. Us explico la que més m’agrada. Resulta que els astronautes de les missions Apolo 11, 14 i 15 van posar uns Laser Ranging Retro-Reflector (LR-3). Per a entendre’ns, uns mirallets. Des de dos llocs de la Terra, s’envia un raig làser que va a la Lluna, rebota en als LR-3 i torna. Del temps d’anada i tornada i coneixent la velocitat de la llum, sabem la distància entre la Terra i la Lluna.

Doncs bé, si l’home no ha arribat a la Lluna, que algú m’expliqui com van posar aquests LR-3 allà dalt. I si us plau, que no em diguin que van ser els alienígenes.

Molt entretingut, informatiu i fàcil de llegir. Apte per a tots els públics. I curt: a mi m’ha durat dos dies.

Portada del llibre
 
Títol: "La conspiración lunar ¡vaya timo!"
Autor: Eugenio Fernández Aguilar

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a [Llibre] La conspiración lunar ¡vaya timo!

  1. Joan diu:

    He vist alguna vegada les imatges de l’acció d’Aldrin i realment té estil a l’hora de clavar cops de puny, suposo que no era la primera vegada ni serà l’última (corren per youtube).

    El que m’agrada més de les teories de la conspiració és que entre elles es contradiuen, i sí només fa falta una cosa perquè caiguin totes i és el LR-3.

    La veritat és que contra gent que s’inventa “proves” no val la pena que els científics i dediquin temps, el problema és que aquesta gent intenti convèncer a la societat i llavors sí que tindrem problemes.

    PS, si mai passa a prop de les meves mans ja intentaré que s’hi quedi uns dies.

  2. omalaled diu:

    De vegades, et canses de dir que les coses cauen cap a baix 🙂

    És recomanable perquè és un llibre que ensenya. Està escrit per un físic 🙂

    Salut!

Els comentaris estan tancats.