Feliç dia de l’Escepticisme!

Article traduït per Rafel Marco i Molina e-mail Twitter Facebook

Avui és dia 20 de desembre, fa just 14 anys va
morir en Carl Sagan. Encara recordo quan ho vaig llegir en una nota
d’un diari i vaig exclamar un sonor òndiaaaaaa! I
què us explicaré d’ell que ja no sapigueu. Des del blog Proyecto
Sandía
em van proposar l’any passat fer un post el mateix 20
de desembre per a desitjar tothom un "Feliç
Dia de l’Escepticisme
". No ho vaig fer, però enguany m’ho
han tornat a proposar i n’he acceptat. I ho faré, una vegada més,
amb textos d’aquí i d’allà per a acabar amb uns paràgrafs de
l’amic Carl Sagan. Aquí va el meu granet de sorra a favor de
l’escepticisme i en record de Carl Sagan, que tant ens en va
ensenyar.
[@more@]

[Els
parapsicòlegs] sostenen que, si l’experimentador és escèptic, o
bé, si hi ha escèptics presents, llavors l’escepticisme inhibeix el
delicat funcionament d’allò parapsicològic. I com diuen que
aquestes forces són independents de la distància i el temps,
m’estranya que els parapsicòlegs no hagin atribuït encara el fracàs
d’alguna repetició a algú que, a mil quilòmetres de distància i
amb una setmana d’antelació, hagués dubtat de l’èxit de
l’experiment. Jo ho anomeno el Parany 22.

El Parany 22 col·loca els
escèptics en una posició única en els annals de la ciència. Un
escèptic no té cap manera de refutar la percepció extrasensorial o
la telequinesi per convèncer un creient. Per això ens enfrontem a la trista
perspectiva que els propers cinquanta anys d’investigació psíquica
seran exactament iguals que els que acabem de passar.

El Parany 22 és només una
de les moltes excuses que s’invoquen constantment per a explicar els
fracassos de la repetició d’experiments. El subjecte té mal de cap
o patia trastorns emocionals, les condicions del laboratori no eren
prou relaxades, hi havia una incompatibilitat de personalitats entre
el subjecte i l’experimentador, els aparells de mesura van fer un
soroll que va distreure la seva atenció, l’experiment era massa
complicat, feia massa fred o massa calor, el subjecte (per alguna raó
misteriosa que es dóna freqüentment) va perdre les capacitats que
tenia abans, etc.

Los porqués de un escriba
fiósofo,
Martin Gardner

La berganteria i la bogeria
humana són fenòmens tan comuns que jo m’inclinaria més a creure
que la majoria d’esdeveniments extraordinaris són fruit de la seva
concurrència, que a admetre que posen de manifest una violació de
les lleis de la natura.

David
Hume

Quan un creacionista té un
fill malalt acudeix al metge. Si el món estigués organitzat d’acord
amb el seu credo, l’instrumental i les medicines necessàries per a
atendre’l no existirien, ja que la medicina no hauria pogut
desenvolupar-se en estar prohibida la biologia fonamental, ferma
defensora de la Teoria de l’Evolució. El creacionisme, portat a les
últimes conseqüències, implica acabar amb totes les disciplines
científiques. Tanmateix, és molt poc probable que els seus
partidaris obrin de mala fe. Més aviat, ignoren les conseqüències
últimes de la seva postura. Potser canviessin d’opinió si sabessin
que, gràcies a la ciència, han pogut erigir els seus temples sense
que se’ls ensorrin a sobre.

La batalla contra la mentida
requereix abans de tot una defensa a ultrança de la racionalitat i
la independència de criteri. No hi ha dubte que els científics es
troben en primera línia, però nosaltres, els ciutadans del carrer,
ens hi trobem immediatament després. Si fracassem, estem condemnats
a l’obscurantisme.

Al llarg d’aquest nou segle,
l’impacte de la ciència sobre les nostres vides serà molt més gran
del que hem experimentat fins ara, per això la seva manipulació i
tergiversació és tan perillosa. Les línies s’han traçat amb tota
claredat i no donen lloc a cap dubte: o s’està a favor de la ciència
o se n’està en contra. Qui gosarà de lluitar contra el coneixement
en una època en què la ciència i la tecnologia posseeixen una
influència tan gran? Com sempre, els principals enemics es troben en
grups i institucions el poder dels quals consideren en perill. Tots
podem fer-nos-en una idea, de qui són.

La ciència és l’única
empresa humana que ens brinda la possibilitat de controlar el nostre
mateix destí. Corrompre-la, suposa tirar per terra la nostra
capacitat racional i, en definitiva, tornar a un estadi evolutiu
anterior. Si ens arrabassen les evidències que ens ajuden a
comprendre millor la realitat que ens envolta, la nostra exigència
mancarà de sentit i ens veurem abocats a una llarga i desesperada
agonia.

Malauradament, la
pseudociència és quelcom més que el preu que hem de pagar per
viure en una societat lliure; és un càncer que podreix els ciments
de la nostra convivència i que hem de combatre en tot moment. Si no
ho fem, és molt probable que tard o d’hora ens enfrontem a grans
calamitats de les quals no sortirem indemnes. La història ens ha
ensenyat que la veritat és sempre l’avantsala de la llibertat. Quina
altra cosa pot oferir-nos la mentida sinó l’esclavitud?

Las mentiras de la ciencia,
Dan Agin

Finalment, us deixo amb uns paràgrafs que ja han
sortit en aquest blog alguna vegada. Però paga la pena tornar-los a
llegir.

M’agradaria creure que quan
mori seguiré vivint, que alguna part de mi continuarà pensant,
sentint i recordant. Tanmateix, malgrat tant com m’agradaria de
creure-ho i de les antigues tradicions culturals de tot el món que
afirmen l’existència d’una altra vida, res m’indica que tal
asseveració pugui ser quelcom més que un anhel.

Desitjo realment envellir a
la vora d’Annie, la meva dona, a qui tant estimo. Desitjo veure
créixer els meus fills petits i exercir un paper en el
desenvolupament del seu caràcter i del seu intel·lecte. Desitjo
conèixer els néts encara no concebuts. Hi ha problemes científics
el desenllaç dels quals delejo de ser testimoni, com de l’exploració
de molts dels mons del nostre sistema solar i la recerca de vida fora
del nostre planeta. Desitjo saber com es desenvoluparan algunes grans
tendències de la història humana, tan esperançadores com
inquietants: els perills i les promeses de la nostra tecnologia, per
exemple, l’emancipació de les dones, la creixent ascensió política,
econòmica i tecnològica de la Xina, el vol interestel·lar.

D’haver altra vida, fos quin
fos el moment de la meva mort, podria satisfer la major part
d’aquests desitjos i anhels, però si la mort és només dormir,
sense somniar ni despertar, es tracta d’una vana esperança. Tal
vegada aquesta perspectiva m’hagi proporcionat una petita motivació
addicional per a seguir amb vida. El món és tan exquisit, posseeix
tant amor i tal profunditat moral, que no hi ha motiu per a
enganyar-nos amb belles històries emparades amb escasses evidències.
Em sembla molt millor mirar cara a cara la Mort en la nostra
vulnerabilitat i agrair cada dia les oportunitats breus i magnífiques
que brinda la vida.

Miles de millones, Carl
Sagan i Ann Druyan


Com et trobem a faltar!

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.