Oswald Veblen

La història d’avui explica dues anècdotes en les quals hi ha un personatge comú nomenat Oswald Veblen (1880-1960).

Va ser un famós matemàtic nord-americà alt i prim, d’aspecte escandinau amb un càustic sentit de l’humor. És conegut pels seus treballs sobre els fonaments de la geometria projectiva i de la topologia. Va ser també director de l’Advanced Institute of Princeton i va ser qui va atreure a l’increïble von Neumann. Era conegut per donar llargs passejos en els quals es parlava de tafaneries i, evidentment, de matemàtiques.

Doncs bé, un dia, en un d’aquests passejos, anava caminant amb un periodista (J. G. Crowther) pel campus, va veure que l’Einstein estava allà i li va comentar:

– Allà ve l’Einstein, vosté l’ha de conèixer.
Van córrer cap a ell i el Veblen l’hi va presentar com "el corresponsal científic del Manchester Guardian". Einstein es va inclinar i va dir:
– El Manchester Guardian és el millor diari del món – i se’n va anar.

El periodista va tornar a Londres. Un dels incondicionals d’aquest diari li va trucar preguntant-li si havia sentit certs rumors sobre Einstein.
– Quins rumors?.
– Bé, diuen a Fleet Street que s’ha tornat boig.
– Si és així – va dir Crowther – és una desgràcia per al Manchester Guardian.
– Què vol dir?.
– Li vaig conèixer fa poc i em va dir "el Manchester Guardian és el millor diari del món".
– Oh!, és evident que la nostra informació és incorrecta.

Sí senyor, una forma ràpida i eficaç d’acabar amb els rumors.

Estem a una altra ocasió i a un altre lloc. Dos alts oficials nord-americans van aparèixer al centre d’artilleria de l’Almirallat al port de Porsmouth. No s’havia informat dels seus noms i van ser encomanats a H.W. Richmond, un famós matemàtic. Per experiència pròpia, Richmond suposava que els oficials no sabien matemàtiques. Va començar a explicar-los el que estaven fent, sense utilitzar càlcul infinitesimal. Els oficials escoltaven i, de tant en tant, feien comentaris molt raonables. En algun moment, Richmond va preguntar:
– Coneixen potser el càlcul infinitesimal?
El més alt dels oficials va respondre:
– Sí, coneixem el càlcul infinitesimal.
Richmond va continuar amb més profunditat i els comentaris de l’oficial es van fer encara més intel·ligents.
– Que són matemàtics vostès, potser ?
L’americà més alt va somriure divertit i va respondre:
– Em dic Veblen.

Crowther (el periodista) estava allà assegut i afirma que va veure Richmond aixecar-se de cop de la seva cadira murmurant una sèrie d’"Oh!" i "¡Uh!" mig tallats.

I és que tant Richmond com Veblen treballaven en el mateix camp de les matemàtiques i s’havia passat mitja hora provant d’explicar a Veblen la solució d’equacions diferencials sense el càlcul infinitesimal.

Ja sabeu: abans d’explicar alguna cosa, millor que conegueu el vostre
alumne.

Font: