Ciència versus benefici

La història d’avui mostra dos punts de vista sobre els enfrontaments entre la ciència i el benefici econòmic. No és objecte d’aquesta història imposar cap criteri però sí ho és posar aquests enfrontaments sobre la taula perquè siguin coneguts.

[@more@]

Primer punt de vista. Fins a quin punt ha de recolzar-se econòmicament l’estudi de la ciència i el saber en estat pur, només pel fet de saber, conèixer i divulgar i no d’intentar treure directament un benefici econòmic?

Quan Louis Pasteur va arribar a Lille, les autoritats de la ciutat li van comunicar que la ciència pura era una cosa magnífica, encara que van afegir alguna cosa més:

"Però el que nosaltres necessitem, professor; el que aquesta emprenedora ciutat de Lille necessita més que res és una estreta cooperació entre la seva ciència i les nostres indústries. Volem saber si la ciència és remuneradora. Faci més gran la quantitat de sucre de les nostres remolatxes, donguin’s una major producció d’alcohol i nosaltres ens preocuparem que ni a vostè ni al seu laboratori els falti res."

En altres paraules, tot el que explica vostè és molt bonic, però quin benefici m’aporta?. Extrapolem la situació. Imagineu-vos a un comitè d’homes preguntant a Isaac Newton en quina mesura les seves lleis anaven a afavorir les construccions o a Faraday preguntant-li per a què servia el generador o a Einstein sobre la seva teoria de la relativitat o actualment per a què serveixen els quarks. En aquest cas, Pasteur va ser molt diplomàtic, encara que es diu que Faraday no s’ho va pensar dues vegades i va contestar al polític de manera no tan diplomàtica com ja vaig explicar en la seva història. Aquest enfrontament es repeteix contínuament i un altre exemple el teniu amb el senador John Pastore i Robert Wilson.

Anem pel segon punt de vista. Una vegada que la ciència ha existit en si mateixa i s’està obtenint un benefici gràcies a la mateixa, en cas de no seguir-se els seus principis de manera estricta i haver un desastre com caure un pont, un avió o un edifici o enfonsar-se un vaixell o explotar una central nuclear, hi ha o no responsable?. Si no n’hi ha, per què? i si n’hi ha, qui és?. Té a veure amb allò de: què pot passar?, si mai passa res. Us poso un exemple.

"Un armador es disposava a posar a la mar un vaixell d’emigrants. Sabia que el vaixell era vell i que no havia estat construït amb gran detall; que havia vist molts mars i climes i havia estat sotmès sovint a reparacions. S’havia plantejat dubtes sobre si estava en condicions de navegar. Aquests dubtes el donaven mal de caps i li feien sentir-se infeliç; pensava que seria millor revisar-lo i reparar-lo, encara que li suposés un gran despesa.

Abans que salpés el vaixell va aconseguir superar aquestes reflexions melancòliques. Es va dir a si mateix que el vaixell havia suportat tants viatges i resistit tantes tempestes que era ociós suposar que no tornaria fora de perill a casa també després d’aquest viatge. Posaria la seva confiança en la providència, que difícilment podria ignorar la protecció de totes aquestes famílies d’infeliços que abandonaven la seva pàtria per buscar temps millors en una altra part.

Allunyaria de la seva ment tota sospita poc generosa sobre l’honestedat dels constructors i contractistes. D’aquesta manera va adquirir una convicció sincera i reconfortant que la seva nau era totalment segura i estava en condicions de navegar; va contemplar còm salpava amb el cor alleujat i amb els millors desitjos d’èxit per als exiliats en la seva nova llar a l ‘estranger; i va rebre els diners de l’assegurança quan la nau es va enfonsar enmig de l’oceà i no es va saber res més.

Què podem dir d’ell?

Per descomptat, que era verdaderament culpable de la mort d’aquests homes. S’admet que creia sincerament en la solidesa d’aquest vaixell; però la sinceritat de la seva convicció de cap manera pot ajudar-lo, perquè no tenia dret a creure amb una prova com la que tenia davant. No havia adquirit la seva fe honestament en investigació pacient, sinó sufocant dubtes (…)"

Text extret de "L’ètica de la fe" (1874), de William K. Clifford, citat al llibre del Carl Sagan.

Les històries que us he explicat, encara que antigues en data són actuals en concepte. Espero haver-vos donat alguna cosa que pensar fins a la nostra pròxima història.

Font:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.