Els anells de Saturn

Saturn és el segon planeta del Sistema Solar per la seva mida. El seu diàmetre és gairebé 10 vegades més gran que el de la Terra. És un dels objectes més bells que ens mostra el cel a causa dels seus famosos anells que envolten el disc planetari pel seu pla equatorial. I no podem negar que aquests anells li donen un toc màgic i ens deixa la bocavedats cada vegada que els veiem.

[@more@]

És l’únic planeta del Sistema Solar amb una densitat més petita que la de l’aigua. En altres paraules, si tinguéssim un mar prou gran i poguéssim posar a Saturn en ell, flotaria.

És, a més, el planeta més distant observable amb l’ull nu i ja era conegut des de la antiguitat. A simple vista, Saturn es mostra com una estrella de color groc brillant. Amb uns bons prismàtics veuríem la forma allargada del disc planetari i amb un telescopi ja és quan podrem observar els seus bells anells.

El primer que els va observar va ser l’inigualable Galileu l’any 1610. Va veure com taques borroses que va creure eren satèl·lits, però no podia ser, ja que no variaven la seva posició respecte el planeta. Més tard Johannes Hevelius (1611-1687) va poder observar-les. Saturn semblava tenir nanses com una tassa de cafè. Poso èmfasi en Hevelius ja que tal com Galileu observava amb un telescopi d’1,2 metres de llarg, el de Hevelius tenia 3,6 i donava fins a 50 augments.

Però el problema que va tenir Galileu va venir més tard: aquestes estranyes taques borroses van desaparèixer en 1612. Per descomptat, això no només va succeir a Galileu sinó a molts dels astrònoms que li van seguir. El problema principal persistia: ningú podia donar una explicació a aquestes observacions.

En 1655, Christian Huygens va fabricar el seu primer telescopi important i per posar-ho a prova ho va dirigir a Saturn abrigant grans esperances i confiant a resoldre el problema. Però no va ser així. Per a la seva desil·lusió no va veure els anells.

Com és possible que Huygens no pogués veure’ls amb telescopis més potents? Per què Galileu havia deixat de veure’ls? Això sorprèn si no es coneix un detall decisiu. Els anells de Saturn no sempre són clarament visibles ja que presenten una inclinació respecte nosaltres. Això unit que Saturn gira al voltant del Sol en cicles de 29 anys fa que els esmentats anells estiguin situats en un pla transversal respecte nosaltres cada 14,5. En aquell moment el planeta es veu potser tallat en dos per una primíssima línia fosca i sense anells.

De fet, Galileu havia pogut observar-los quan es posaven més i més de cant fins a arribar a desaparèixer i a Huygens le havia succeït el contrari: havia començat a observar-los quan estaven totalment de cant i va haver de passar cert temps fins a decantar-se i poder fer-se visibles al telescopi. Per fi, en 1659, Huygens havia construït millors telescopis i va poder anunciar al món que Saturn estava envoltat per un anell prim pla que enlloc toca el planeta.

L’astrònom italià Francesco Maria Grimaldi (1618-1663) havia observat cap al final de la seva vida que Saturn no era perfectament circular sinó que tenia una forma el·líptica. O sigui, que no era una esfera sinó un el·lipsoide. Cassini va confirmar això i va assenyalar que també es donava aquest fenomen en Júpiter. Aquest descobriment va ser summament interessant ja que El Sol, la Lluna i tots els planetes fins a Mart eren perfectament esfèrics en la mesura que podien observar els astrònoms del segle XVII. La Terra també es considerava esfèrica. Còm, si no la miraven amb telescopi? Doncs ho van mesurar amb l’ombra del nostre planeta en els eclipsis de Lluna. Cal reconèixer que aquests personatges eren molt hàbils.

Júpiter i Saturn eren el·lipsoïdals i això era una clara demostració que el cercle no era la forma inevitable en els cels tal com els grecs i fins a Copèrnic havien pensat. Fins i tot Cassini havia albergat dubtes sobre les òrbites el·líptiques de Kepler.

A finals del segle XVIII, Pierre-Simon Laplace va mostrar que bastarien les forces combinades de la gravetat de Saturn i la rotació del disc per esquinçar una capa única de matèria, pel que va suggerir que aquests anells havien d’estar compostos per molts anells prims.

Va ser Cassini qui va observar que l’anell en realitat estava format per dos separats mitjançant una franja fosca. A aquesta franja se li ha llamado fins avui "divisió de Cassini". El propi Cassini va descobrir 4 satèl·lits en Saturn i tots ells van ser nomenats amb noms de titans, que havien estat governats per Saturn (Cronos) en els mites grecs.

I bé, per què us explico tots aquests detalls de Saturn? Doncs perquè al voltant d’aquest planeta i de James Clerck Maxwell hi ha una maca sèrie de coincidències. Haig de recordar abans que Maxwell va ser qui va fer la primera foto en color de la història (que us vaig explicar aquí) basant-se en la teoria dels tres colors de Young i que a més va predir l’existència de les ones de ràdio gràcies a les seves famoses equacions entre moltes altres, moltíssimes coses.

Resulta que a més el treball més valuós que va realitzar Maxwell en Aberdeen va ser un estudi teòric sobre la naturalesa dels anells de Saturn. Va demostrar matemàticament que havien d’estar formats per milers de partícules o petites llunes que traçaven la seva òrbita particular i que no podien ser anells sòlids.

Doncs bé, Saturn va ser visitat per les sondes Pioneer 10 en 1979 i per les Voyager 1 i Voyager 2 durant els dos anys següents. Van enviar imatges a la Terra en color utilitzant la tècnica fotogràfica de Maxwell dels tres colors per proporcionar una imatge de les petites llunes que formaven els anells de Saturn cuya existència Maxwell havia predit i per enviar-les a la Terra van utilitzar ones de ràdio cuya existència també havia predit Maxwell.

No sé què pensareu vosaltres però que totes aquestes coses tan diferents hagin sortit de la ment d’un sol home és per aixecar-se, treure’s el barret i fer una reverència. Tant de bo que la pròxima vegada que sentiu el nom de Saturn o vegeu alguna foto del mateix amb els seus bells anells i us sentiu hipnotitzats pels mateixos us acordeu de Maxwell. Una altra franja fosca que presenten els seus anells es llama "divisió de Maxwell" en el seu honor.

Font:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els anells de Saturn

  1. Dan diu:

    Ha de ser una passada estar en un dels satel.lits de saturn, amb els anells omplint mig firmament!

  2. omalaled diu:

    Bona idea: fer películes del espai que mostrin planetes amb anells com Saturn. No recordo haver vist cap.

    Salut!!

Els comentaris estan tancats.