Dos científics o dos boigos?

Un dia, allà per l’any 1890, a l’Acadèmia de Ciències de París, un famós metge donava una conferència plena de paraules buides i vocables llatins sobre les causes de la febre puerperal. De cop, la conferència va ser interrompuda per una veu que va bramar des del fons de la sala:

[@more@]

– Qui mata a les dones de febre puerperal no és res d’això: sou vosaltres, els metges, que porteu els microbis mortífers de les dones malaltes a les sanes!

El ponent va respondre:

– És possible que tingui vostè raó, però em temo que no trobi mai aquest microbi.

Va intentar reprendre la seva ponència, però aquell home de prop de 70 anys ja caminava coixejant de la seva cama esquerra lleugerament paralitzada cap a on estava el ponent. Va agafar un tros de guix i va cridar a l’enfadat ponent i a l’escandalitzada Acadèmia:

– Diu vostè que no trobaré el microbi? Bé, home! Doncs ho he trobat, i és una cosa així!

I va gargotejar una cadena de cerclets. La reunió es va interrompre.

Si us digués això sense dir-vos res més podríeu pensar que aquest ancià home era un boig, però si us dic que era Louis Pasteur, a que us esteu plantejant canviar d’opinió?. I és que Pasteur amb 70 anys era tan impulsiu, impetuós i entusiasta com quan tenia 25. Però aquesta història comença uns 50 anys abans.

En 1842 entre les pacients de l’Hospital General de Viena, el 27% de les embarassades van morir l’agost, el 20% l’octubre i ni més ni menys que 33% en el mes de desembre. Els més famosos obstetres de l’època havien après a conviure amb la detestable però corrent febre puerperal.

A l’Hospital General de Viena existien dos departaments d’obstetrícia: el del doctor Klein i el del doctor Bartch. Klein, clínica del qual gaudia de molt fama dolenta, va nomenar a Ignaz Phillipp Semmelweis (1818-1865) professor adjunt. Les dones tenien a Klein com un gafe i només les més pobres i ignorants anaven a donar a llum al "pavelló de la mort". Les altres s’amuntegaven a la consulta de Bartch o es quedaven en les seves cases i a l’últim moment cridaven a una llevadora.

Per què la mortalitat era tan diferent d’un departament a un altre separats per un simple passadís? Per què també era més baixa la mortalitat en les que es quedaven a casa? Les hipòtesis dels metges eren una pila de paraules sense sentit. Semmelweis va començar a pensar que entre els metges i les parteres havia un vincle però, quin era i per què?

Un dia, mentre llegia informes va rebre una notícia: un dels seus col·legues, el doctor Kolletscha, havia mort en poques hores a causa d’una infecció desconeguda després de tallar-se la mà durant una autòpsia.

De cop Semmelweis va veure la relació. Abans de visitar i explorar a aquelles dones, els estudiants seccionaven els cadàvers. Per tant, era aquesta "matèria cadavèrica" la que transportava la mort (faltaven encara 20 anys perquè Pasteur demostrés que les infeccions són causades per microorganismes).

Es va horroritzar només pensar-ho: ell també, com altres, havia visitat centenars de puèrperes sense ni tan sols rentar-se les mans. Davant totes aquestes dades, en 1846, el jove metge va decidir instal·lar lavabos a totes les clíniques i va imposar als metges a sotmetre’s a una desinfecció amb clorur de calç, fins i tot als quals havien entrat en contacte amb matèries descompostes.

"Rentar-se les mans acuradament, evitar que la roba estigui en contacte amb els cadàvers. Desinfectar-se amb molta cura abans d’explorar a les puérperes. Això és el que cal fer".

Li van dir de tot: "lavabo", "maníac", "orinal", etc. Però no va fer cas i la taxa de mortalitat va baixar al 0,5%. Les "autoritats" no li van donar crèdit. Preferien qualsevol explicació abans d’escoltar a Semmelweis. Amb 30 anys va haver de suportar l’odi de la comunitat mèdica, el ministre li va revocar el càrrec i va ser expulsat de Viena. Més tard va arribar la guerra i va sobreviure amb prou feines en la misèria.

En 1856 ho van nomenar director de la maternitat de Sant Roc. Els obstetres es reien d’ell i per a contrariarlo no seguien les seves normes de desinfecció. La taxa de mortalitat va augmentar al 12%. Dubois, el més famós obstetra de l’època va dir:

"Miri, pot ser que la teoria de Semmelweis tingués algun principi bo però la minuciosa aplicació del seu mètode és impossible. Imagini’s que calgui sotmetre a tot el personal a tal desinfecció en els nostres hospitals públics. Com controlar a tot el personal de metges, infermers i estudiants? Es necessitaria posar-los en quarantena durant setmanes senceres, renovar l’equip, desinfectar cada vegada els instruments. Es paralitzaria qualsevol activitat hospitalària…"

La veritat, em costa veure si aquest Dubois era un obstetra o un polític. Una vegada més es corrobora que el poder tolera la ciència mentre es sigui respectuosa amb ell.

En 1858 la comissió de l’Acadèmia de Medicina de París va rebutjar la tesi de Semmelweis. Més tard va emmalaltir d’Alzheimer. Veia enemics a tot arreu i es va enfonsar en la demència. Un dia va entrar corrent a la sala d’autòpsies on estaven seccionant un cadàver. Embogit, va anar a ell i va començar a arrencar-li trossos. Els que estaven al voltant no es van atrevir a pararlo i en un moment, enfonsant la mà en el cadàver, es va tallar profundament els dits. Tancat en un manicomi va morir tres setmanes després amb tota mena de malalties.

Segons les seves pròpies paraules: "Una vegada que es va identificar la causa de la major mortalitat de la primera clínica com les partícules de cadàvers adherides a les mans dels examinadors, va ser fàcil explicar el motiu pel qual les dones que van donar a la llum al carrer tenien una taxa notablement més baixa de mortalitat que les que ho van fer a la clínica"

Són aquestes les paraules d’un boig? Anys després Pasteur va reconèixer a Semmelweis el descobriment de l’asèpsia. Així doncs, el comportament d’aquest últim en aquella conferència no era el d’un boig i Semmelweis, per descomptat, tampoc ho era.

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/52189

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Dos científics o dos boigos?

  1. mesmarge diu:

    Molt interessant, no ho sabia

  2. omalaled diu:

    Moltes gràcies, mesmarge.

    Salut!!

Els comentaris estan tancats.