Càlcul Mental 2

Ja us vaig parlar de la facilitat de càlcul mental d’alguns personatges en aquest article. Avui veurem una continuació.

[@more@]

Els matemàtics i científics en general no tenen per quin ser bons calculistas, però quan ho són, arriben a ser una mica espectacular. També cal dir que existeixen persones no dedicades a la ciència que tenen una facilitat extraordinària per a realitzar càlculs mentalment.

He sabut d’una matemàtic que és una honrosa excepció. Ernst Eduard Kummer (1810-1893) va ser un famós algebrista alemany alumne de Gauss i Dirichlet. Era dolent, molt dolent en aritmètica. Sempre que havia de resoldre en classe la més simple operació d’aquesta disciplina recorria a l’ajuda d’algun dels seus alumnes. En una ocasió necessitava calcular 7 x 9.

– 7 x 9 – va començar – doncs… això… 7 x 9 …

Un alumne va suggerir 61. Kummer va escriure 61 en la pissarra.

– Senyor – va dir altre alumne – són 69.
– Vinga, senyors, vinga – va dir Kummer- no poden ser tots dos: o és un o és altre.

Encara que això no és el cas general. Un dels companys de Enrico Fermi a Itàlia va ser un físic nomenat Ettore Majorana. Laura, l’esposa de Fermi, ens ho conta com era amb les seves pròpies paraules:

"Ettore Majorana era un geni, un prodigi aritmètic, un portent de perspicàcia i potència pensadora. Deien que era la ment més profunda i crítica de la Universitat de Física. Ningú no es molestava a usar la regla de càlcul si Ettore Majorana present.

– Ettore, vols dir-me el logaritme de 1.538? quin és l’arrel quadrada de 243 per 578 elevat al cub?

Certa vegada, Fermi i ell van tenir un repte. Fermi treballava amb llapis, paper i regla de càlcul. Majorana exclusivament amb el cap. I van quedar empatats. Majorana era un home introvertit i tímid davant els altres. El seu cap no parava de funcionar. Quan anava amb tramvia, amb freqüència, li assaltava una idea o una teoria que relacionava fets experimentals entre si. Llavors es posava a buscar un llapis que tenia en les butxaques. El paper ho proporcionava un paquet de tabac. Més tard, saltava del tramvia i anava corrent al Col·legi de Física, buscava a Fermi i a Franc Rasetti i paquet en mà exposava la seva idea.

– Excel·lent! Escriu-lo i fes-lo publicar.
– Oh no!, és un joc de nens.

Fumava l’última cigarreta que li quedava i llençava el paquet a la paperera repleta de nombres. De fet, Majorana ja havia deduït la teoria de Heisenberg, abans que aquest la publiqués, sobre el nucli amb els protons i neutrons com pedres de construcció però mai ho va publicar."

Srimathi Shakuntala Devi, nascuda en Bangalore en 1931, va sorprendre al món durant dècades efectuant càlculs mentals. Semblava tenir la capacitat de moure’s en el món de les relacions numèriques com "Alicia al País de les Meravelles". En una memorable ocasió es va presentar en Texas i actuant sota controls estrictes va saber trobar en cinquanta segons l’arrel 23 d’un nombre de dos-cents dígits. No obstant això, fora d’aquesta sorprenent facultat, Shakuntala només ostenta una intel·ligència normal. En 1978, en un espectacle televisiu de la BBC va fer en pocs segons la següent operació: 637.432 x 513.124 i va rematar l’actuació calculant l’arrel cúbica de 71.991.296. El 18 de juny de 1980 va contestar correctament i en 28 segons la següent operació: 7.686.369.774.870 x 2.465.099.745.779 el resultat de la qual, per si teniu curiositat és 18.947.668.177.995.426.462.773.730. Això consta al Llibre Guinness dels Rècords de 1995.

En les reunions celebrades en Los Alamos, durant la Segona Guerra Mundial, von Neumann, Enrico Fermi, Edward Teller i Richard Feynman llançaven contínuament idees. Sempre que calia efectuar un càlcul matemàtic, Fermi, Feynman i von Neumann es posaven en acció. Fermi emprava una regla de càlcul, Feynman una calculadora de taula, i von Neumann el seu cap.

Endevineu qui guanyava? El cap de Neumann acabava normalment la primera, i les tres solucions eren sempre molt semblants, i és que Neumann va ser en això potser el millor de la història.

Herman Godlstine, un conegut matemàtic ens conta la següent anècdota:

"Una vegada, un excel·lent matemàtic es va detenir en el meu despatx per a discutir un problema que li havia estat preocupant. Després d’una discussió bastant llarga i infructuosa, va dir que es duia a casa una calculadora de taula i avaluaria aquella nit alguns casos especials. A l’endemà va arribar al despatx amb un aspecte molt cansat i ullerós. En preguntar-li la raó va dir triomfalment que havia calculat cinc casos especials de complexitat creixent durant una nit de treball; havia acabat a les 4:30 de la matinada.

Aquell mateix matí, més tard, va venir inesperadament von Neumann en un viatge de consulta i va preguntar com anaven les coses. Llavors vaig cridar al meu col·lega per a discutir el problema amb von Neumann, qui va dir: "Calculem alguns casos especials". Vam estar d’acord, cuidant de no parlar-li del treball numèric realitzat la nit anterior. Llavors va fixar la vista al sostre i potser en cinc minuts va calcular mentalment quatre dels casos laboriosament avaluats amb anterioritat. Quan ell havia calculat durant cinc minuts el cinquè cas, el més difícil, el meu col·lega va anunciar sobtadament la resposta final. Von Neumann va quedar completament pertorbat i ràpidament va tornar, amb un ritme més accelerat, als seus càlculs mentals. Al cap de potser d’altres cinc minuts va dir: "Sí, és correcte". Després el meu col·lega es va anar i von Neumann va passar potser una altra mitja hora de considerable esforç mental tractant de comprendre com algú havia trobat una manera millor de tractar el problema. Finalment se li va informar de la situació i va recuperar el seu aplom".

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/80180

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.