Cometa Clyde

Fa poc vam viure la degradació d’un planeta: Plutó. Avui és només
l’asteroide 134340. El blog El beso en la Lluna ens mostrava que la
família del descobridor es manifestava en contra
de l’esmentada
degradació. Però com sempre, per a un servidor tot aquesta parafernàlia
és merament circumstancial. La part de la qual gairebé no s’ha parlat i
la més maca no és la classificació d’aquest objecte, sinó la història
del seu descobriment; sobretot, la del primer home que ho va veure i
serà el protagonista de la nostra història d’avui.

[@more@]

Clyde William Tombaugh va néixer el 4 de febrer de 1906, prop de Streator, Illinois. La seva família era massa pobre com per poder enviar-lo a la Universitat. Durant la seva adolescència va començar a interessar-se per l’astronomia. Quan rondava els 12 anys, el seu oncle li va mostrar un petit telescopi que acabava d’estrenar. Quan Clyde va posar l’ull en l’ocular es va enganxar a l’astronomia i mai més va deixar d’observar el cel. Tots les estones lliures eren per al telescopi del seu oncle. Els seus companys de la Burdette High School van quedar tan sorpresos d’això que mig en broma ho van batejar com "Cometa Clyde". En l’anuari de l’escola algú va escriure que "algun dia ell descobrirà un altre món". No anava desencaminat.

El seu primer telescopi va ser un de magatzem de 2,25 polzades i, posteriorment, ell mateix va construir un de 9 polzades, en 1928, usant deixalles de maquinària com parts d’un separador de crema i part del cigonyal de l’automòbil del seu pare.

Amb aquest telescopi va realitzar meticuloses observacions de Mart i Júpiter que va dibuixar en un paper enviant algunes d’elles a l’observatori Lowell. Allà encara regnava la tradició del Percival Lowell, que havia mort feia 13 anys, on es buscava un objecte que pogués explicar les pertorbacions de l’òrbita de Neptú.

Els dibuixos van caure en mans d’un astrònom professional anomenat Vesto Slipher (qui va ser, per cert, el primer a aplicar l’efecte Doppler-Fizeau a la nebulosa de Andrómeda). Slipher va quedar impressionat pels mateixos i ho va contractar per 3 mesos en fase de prova per unir-se al personal. En 1929 va començar a treballar com astrònom amateur utilitzant una cambra de 13 polzades. El treball que se li va encomanar va ser la recerca del planeta X, que havia estat començada abans per Percival Lowell.

I com es pot trobar un objecte que no seria més que un punt de llum en un munt d’estrelles? Doncs bé, l’observatori Lowell tenia un nou telescopi fotogràfic i Tombaugh va utilitzar la següent tècnica: va pendre fotografies de la mateixa part del cel cada 5 o 6 dies; una vegada que les tenia, les superposava i les projectava en una pantalla de manera que podia veure-les de manera alternativa molt ràpidament. Si tots els punts de llum quadraven en el mateix lloc és que no havia hagut moviment relatiu entre les dues fotografies. Però si per allà havia un objecte que s’havia desplaçat en l’interval de dues fotografies, al projectar-les de manera ràpida i alternativa, aquest punt donaria sensació de moure’s cap a davant i cap enrere; com si vibrés.

Bé, una cosa és dir-ho i una altra molt diferent fer-ho, doncs cada foto de les quals prenia tenia de l’ordre de 40.000 a 50.000 estrelles. Al principi era Slipher qui feia les observacions, però va acabar cansant-se desil·lusionat i va cedir el relleu al jove Tombaugh qui s’ho va prendre amb moltes més ganes. Va estar tot un any mirant i remirant imatges superposades treballant fredes i llargues nits sense calefacció. Una constel·lació zodiacal per mes, i tres fotos per setmana.

Va succeir el 18 de febrer de 1930. Havia un objecte en la constel·lació de Gèminis que vibrava. Va haver de ser per a ell una sensació increïble. A partir de llavors es van fer observacions més meticuloses amb el telescopi més gran de l’observatori Lowell, que no va deixar de seguir-li la pista. Per la lentitud del seu moviment van poder deduir que es trobava més enllà de Neptú. El 13 de març d’aquell mateix any es va anunciar públicament fent-ho coincidir amb el 75 aniversari del naixement de Percival Lowell. De no haver mort en 1916 ben segur que el regal d’aniversari a Percival Lowell hagués estat el més original de la història: regalar-li el descobriment d’un planeta (ara ja no) predit per ell! A qui li han regalat alguna vegada un planeta de veritat?

Tombaugh tenia en aquell moment 24 anys. Per descomptat, es va fer famós. Va deixar per això d’observar el cel? Doncs no, va continuar durant tretze anys, descobrint una nova, sis cúmuls estel·lars, dos cometes, centenars d’asteroides, dotzenes de cúmuls de galàxies i un supercúmul de galàxies que va des d’Andròmeda fins a Perseo.

En 1945 va ser acomiadat de l’observatori Lowell per causes financeres. Va partir cap a Nou Mèxic i en 1946 va ser cap de mesures òptiques en el laboratori d’investigacions balístiques. En 1955 va iniciar el grup planetari a la universitat de l’estat de Nou Mèxic. Va construir el telescopi de l’observatori universitari de les Muntanyes Tortugues, amb el qual va començar a treballar en 1967. Va ser responsable del programa d’astronomia, convertint-lo en un programa independent en 1970.

Va continuar en actiu molt després del seu retir i quan li va ser sol·licitat el seu primer telescopi per al museu Smithsonià, va contestar que encara ho estava utilitzant. "Cometa Clyde" va morir el 17 de gener de 1997 a Las Cruces, Nou Mèxic, als 90 anys d’edat. Sempre va estar accessible per als astrònoms amateur i generosament oferia consells detallats sobre observacions en incomptables cartes escrites a mà.

La part que més m’agrada però d’aquest personatge és que va fer les coses al revés. Vegem, el normal és estudiar, tenir la carrera, fer observacions i descobrir Plutó, no? Doncs Tombaugh no. No havia pogut anar a la Universitat a causa de l’economia familiar i després del seu descobriment va ser recompensat amb una beca per poder estudiar. La va aprofitar i així va obtenir la llicenciatura en 1936 i el doctorat en 1939. L’home que va estudiar després de descobrir un planeta ara degradat.

És o no és aquesta història més maca que la de decidir si Plutó és o no un planeta?

Font:
http://historias-de-la-ciencia.bloc.cat/post/1052/98258

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.